Ana Villagordo

Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. Quincalla.org

Homes d’esquenes aprofitant qualsevol racó de la ciutat per pixar. Entre els contenidors. De cara a la paret. En una cantonada. Mirant a banda i banda. ‘Algú m’ha vist? Sí, tothom!’ El resultat, una olor molt desagradable, un espai urbà brut, insalubre

"Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup"

Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup. Només fa falta veure l’esplendor i vida de les grans estacions urbanes d’Anglaterra, França o Alemanya, o la pulcritud de qualsevol petit baixador suís, per adonar-se que estem molt lluny de la complicitat i admiració que la població d’aquests països mostra amb la seva xarxa ferroviària.

Ramon Folch

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Malgrat l'escassesa hídrica, llencem a dojo recursos que es podrien reaprofitar

Les depuradores metropolitanes barcelonines tracten uns 10 metres cúbics d'aigua cada segon, o sigui uns 300 milions de metres cúbics anuals, entre aigües residuals i pluvials. La gran majoria són abocats al mar. En un context d'escassetat i d'estrès hídric de les conques subministradores (cas de la del Ter) això és un immens despropòsit.

Ferran Tarradellas

Representant de la UE a Barcelona

La Unió Europea es troba enmig d'una fonamental transformació del seu model energètic. Vol  canviar d'un sistema bàsicament centralitzat i basat en els combustibles fòssils, cap a un altre sistema més distribuït on dominin les renovables i l'eficiència energètica. Els consumidors estaran al centre d'aquest canvi.

Joana Diaz

Periodista

El passat 29 d’Abril, el  Mall de Washington D.C. va ser escenari de la March for Climate, Jobs and Justice. La marxa estava convocada per el People’s Climate Movement. Interessa destacar el paper de la ciutat com el marc que cada cop més ens ajuda a identificar quins són els reptes més urgents per a la sostenibilitat i com els hem d’abordar

Ramon Folch

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats

Sorprèn i inquieta que el Consejo de Seguridad Nuclear es despengés dies enrere amb la proposta d’ampliar la vida útil de les centrals nuclears dels 40 anys convencionalment admesos fins als 60, o més i tot... La connivència del poder amb els 'lobbies' energètics ja comença a ser més que preocupant

Ramon Folch

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats

El territori i el seu imaginari han canviat perquè la pagesia ha passat de classe social a professió. ¿Què vol dir, avui, viure a pagès?

Si els partits populistes qüestionen els drets de primera generació  (civils i polítics) i segona generació  (econòmics i socials), què no faran amb els de tercera generació, entre els quals es troba el desenvolupament humà i el medi ambient? El terreny consolidat ho és molt menys del que havíem imaginat.

José Antonio Corraliza

Sociòleg i Doctor en Psicologia. Catedràtic de Psicologia Social i Psicologia Ambiental de la UAM

Els models de planificació i desenvolupament urbà tenen una poderosa influència en la conformació dels estils de vida infantils. Els debats oberts sobre l’estructura social i espacial de la ciutat contemporània a partir de les necessitats de la infància constitueixen una oportunitat per fer de la ciutat un entorn més habitable i amigable per a tothom.

Ana Villagordo

Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. Quincalla.org
ELS BLOGS DE SOSTENIBLE

I, per què escriure sobre el ‘Fundador’? Bé, perquè escriure sobre aquesta pel·lícula i el seu personatge protagonista, Ray Kroc, permet introduir diverses reflexions. Voler arribar a ser una macro cadena de menjar ràpid pot implicar passar per sobre de certs valors.