Entrevista

Teresa Ribera és actualment directora de  l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.

Notícia

Més d’un centenar d’estudiosos del patrimoni de la pedra seca es trobaran des de divendres 20 fins diumenge 22 d’octubre, en la IX Trobada d’Estudis que tindrà lloc en diferents espais de les valls del Montcau, als municipis de Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort, situats dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Notícia

El blat, el blat de moro, l’arròs i la soja, quatre conreus essencials per als humans, veuran reduïda substancialment la seva producció. Seran necessàries mesures efectives d’adaptació al canvi climàtic i millores genètiques per reduir l’impacte del canvi climàtic sobre els cultius.

Notícia

L’activitat central serà la Bicicletada per diferents horts urbans de la ciutat; i la novetat d’enguany l’Apleking, trobada internacional en pro de l’agricultura urbana amb finalitats socials.

Notícia

Catalunya vol arribar al 2020 a reciclar la meitat dels residus que produeix. És un mandat de la Unió Europea que es transformarà en sancions que hauran de pagar els ajuntaments.

Notícia

Va tenir lloc al pàrquing del Parc Nou d’Olot l’arribada del primer ral·li de cotxes elèctrics de Catalunya dedicat a l’eficiència energètica.

Notícia
La Diputació de Barcelona realitza un estudi d’optimització energètica

L’objectiu del treball és disposar d’informació objectiva sobre l’eficiència energètica, el consum d’energia i les emissions de CO₂ de l’edifici, i també definir propostes d’estalvi energètic que permetin prendre mesures per reduir el consum energètic de l’equipament i tendir cap a l'Edifici d’Energia Quasi Nul·la (EEQN). 

Notícia
Finalitza la Segona Conferència Internacional sobre Aigua i Canvi Climàtic amb l'alerta sobre el risc del subministrament d'aigua a les ciutats a causa de l'escalfament global

Els experts han llençat un clar missatge sobre els impactes del canvi climàtic en els sistemes i entorns urbans, posant en risc el subministrament d'aigua a un 63% de les ciutats de tot el món. Aquest impacte comportarà clares conseqüències en les polítiques d'erradicació de la fam i de la millora de les condicions de salut de les persones.

Notícia

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

Entrevista

Curro Claret és dissenyador industrial. Treballa per a empreses, galeries d’art i per algunes organitzacions com la Fundació Arrels. També és professor i tallerista a l’escola IED de Barcelona i forma part de la Junta Directiva del Foment de les Arts i del Disseny. Incorpora el consumidor final en els seus processos de creació perquè aquests siguin participatius i el resultat final s’adapti al 100% a les necessitats del consumidor. Entén el disseny com a eina per generar processos d’inclusió, col·laboració i codisseny amb persones en situació de fragilitat.

Opinió

No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el moment, va dir Victor Hugo. I l'autoconsum fotovoltaic és clarament una d'aquestes idees poderoses. És legal i és viable, i s'està fent. Però sobretot té un potencial de creixement extraordinari.

El problema és que la palma d’oli només creix a la zona intertropical, a l’àmbit de la selva plujosa equatorial. Totes les plantacions de palma d’oli comporten la prèvia destrucció de la pluviïsilva. Per això han esdevingut la bèstia negra de la biodiversitat. I dels orangutans, entre altres animals acorralats.

Les ciutats es volen posar verdes, recuperar espais de contacte amb la fauna i la flora. Però per què ens interessa tant aquest aspecte? Per què es promou la biodiversitat urbana tant des de l'arquitectura, l'urbanisme o fins i tot la salut pública? D'on prové aquest sobtat interès?

Francesco Benincasa, Pierre-Antoine Bretonnière, Alicia Sánchez, Marta Terrado i Francisco J. Doblas-Reyes

Més que mai al llarg de la història de les Ciències en general, i de les Ciències de la Terra en particular, els investigadors s'enfronten avui en dia al problema de tractar enormes quantitats de dades heterogènies que creixen contínuament a un ritme gairebé exponencial. Això fa del seu processament i disseminació amb mètodes convencionals tot un repte.

Com afirma l’economia ecològica, no es pot entendre el mercat com un sistema aliè, extern al seu entorn físic i social, al contrari. Doncs bé, els nous comuns introdueixen en certa manera la idea d’integrar la dimensió física i social en la definició mateixa del bé.

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_