Reportatge

Un mal de moltes ciutats és la calor que acumulen ja que augmenta la taxa de mortalitat, sobretot com a conseqüència de malalties respiratòries i cardiovasculars. Per sort, com exposa la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez, l'arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l'efecte "illa de calor".

Aquest vídeo s'integra en el monogràfic "5 claus per a ciutats més saludables". Descobreix com avançar cap a les #CiudadesQueQueremos a: ciutatsquevolem.isglobal.org.

Entrevista
Pepe Castro és director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders dels País Valencià

La crema de la palla d ‘arrós al Parc Natural de l’Albufera és un problema ambiental i de salut de primer ordre al País Valencià. Sostenible ha volgut entrevistar Pepe Castro, director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders per conèixer el programa LIFE LowCarbon Feed. Aquest projecte té com a objectiu l’elaboració d’aliment per al ramat a partir de restes de cítrics i de la sega de l’arròs. Aquest projecte pot ser una solució més que ajudi a aprofitar un residu per al que fa anys que es busca una sortida que pugui ser beneficiosa per a totes les parts implicades.

Notícia

Un total de 670 establiments de València ja s'han adherit a Plan Horeca, el projecte de recollida selectiva d'envasos procedents de l'hoteleria, la restauració i el càtering, i s'ha ampliat l'obertura de 239 contenidors per a facilitar l'entrada dels residus. El pla arribarà als districtes amb major presència d'establiments d'hoteleria i restauració.  D'ací a 2020 s'espera arribar a les ciutats més grans del territori, com per exemple, Castelló, Alacant i Elx. La recollida de fem orgànic arribarà a l'octubre

Notícia

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, juntament amb sis municipis del seu àmbit,  ha iniciat la distribució de 6.500 gots reutilitzables per fer-los arribar a bars, establiments i guinguetes de la platja. L’objectiu és promoure l’estalvi de residus en festes majors, fires i esdeveniments lúdics, facilitant l’ús d’aquests elements reutilitzables.

Notícia

Treballar amb temperatures de moderades a extremes podria augmentar el risc de patir un accident laboral. És la principal conclusió d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, que ha analitzat les dades dels prop de 16 milions d'accidents de treball que han tingut lloc a Espanya durant un període de 20 anys.

Notícia
GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity

A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per detectar fuites de gas invisibles. Avui en dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la: els líquens. Per això, GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar  (ICM-CSIC) de Barcelona, llancen el projecte LiquenCity.

Notícia

Les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges, que acumulen una mitjana diària de 250.000 restes diverses de deixalles per quilòmetre quadrat a l'estiu. L'ICTA-UAB ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Notícia

Les entitats que desitgin crear una acció per la recuperació de l'espai públic el 21 de setembre, ja poden inscriure's a través de la pàgina del Park(ing) Day. Té el missatge comú de reclamar un altre model de ciutat més pensat per les persones, en ciutats a on, encara, més de la meitat de l'espai públic està dedicat al cotxe.

Notícia
Així ho confirma un estudi liderat per l’ISGlobal

És sabut que el contacte amb l’espai verd té efectes beneficiosos per la salut. Ara un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) suggereix que també podria exercir un paper positiu contra el declivi cognitiu en persones grans. En concret, la recerca publicada a Environmental Health Perspectives, mostra que la pèrdua en les funcions cognitives esperada com a part del procés d’envelliment és més lenta en persones que viuen a veïnats més verds.

Notícia

Aquest estiu comencen les obres per crear el nou carril bici, per la calçada però separat de la resta de vehicles, que ha d’unir La Rambla de Sant Just amb el centre d’Esplugues i que passarà per la ctra. Reial i Laureà Miró. El carril bici s’implantarà sobre el costat muntanya de la calçada i disposarà de separadors físics de cautxú que separaran el trànsit de bicicletes del de vehicles de motor.

Opinió

Sembla una redundància però no ho és. Intuïm que quelcom te més valor si és quilòmetre zero, encara que no quedi massa clar quin és aquest valor. És com si per vacances no dius que et quedes a casa sinó que faràs “housing”. Sigui com sigui, l’expressió “quilòmetre zero” comença a resultar més còmica que transformadora.

Si alguna cosa m'ha sorprès coneixent gent que treballa en biologia i medi ambient a Espanya i a Europa, és l'alta proporció de gent que ha trepitjat el Pallars alguna vegada a la seua vida i n'ha quedat fascinada. De fet, quan parles amb ells, la majoria fan referència ràpidament a la bellesa dels nostres paisatges, de la gran varietat d'hàbitats, fauna i flora que tenim. Molts d'ells es fan creus que al país del sol i la platja, per molts anomenat el sur caluroso, pugui existir una cosa tan radicalment diferent com els nostres Pirineu i Prepirineu.

Ara fa mig segle els cinemes de bona part del món exhibien un parell de pel·lícules que van capturar l’esperit del seu temps: El planeta dels simis i 2001 una odissea de l’espai. I ho van fer situant-se en el futur (...)  Pensant en l’estiu del 68, jo ho matisaria bastant. És innegable que les comunicacions han experimentat un avenç sense precedents, però no és menys cert que els grans temes d’aleshores continuen damunt la taula. La humanitat segueix posant en perill la seva existència (amb nous perills que s’han unit als vells) i el món continua dividit entre tendències autoritàries i democràtiques, si bé sota banderes ideològiques diferents.

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.

Després d'anys defensant que "el que és petit és bell", els debats sobre les alternatives de consum avui se centren en com impulsar iniciatives professionalitzades d'escala més gran, capaces de donar servei a milers d'usuàries i de fer-se un forat als mercats.

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_