Entrevista

 

 

Les evidències científiques situen el soroll com un greu problema de contaminació del que sembla que no en som del tot conscients. Sostenible ha volgut parlar amb Maria Foraster, investigadora de l’ISGlobal sobre aquest problema. Foraster va ser una de les veus expertes convidades a ACUSTICAT. Aquest congrés és un dels referents per trobar solucions a la contaminació acústica, un problema, que com ens diu Maria Foraster pot impactar de forma greu en la salut de nens i adults, i que per tant necessita mesures eficients i ràpides per solucionar-lo.

Notícia

La Comissió Europea ha ofert als agents nacionals, regionals i locals de la Unió Europea assistència pràctica de cara a millorar la qualitat de l'aire al continent i ha decidit intensificar la seva lluita contra la contaminació emprenent accions legals contra set estats membres que han infringit la normativa comunitària sobre els límits de contaminació atmosfèrica i, també, sobre les homologacions de vehicles.

Notícia

Un dels principals reptes de l'ens metropolità és augmentar els índexs de recollida selectiva per tal d'assolir els nivells de la directriu de la Unió Europea, que demanen arribar al 50% de residus reciclats de cara a l'any 2020. El model emprat fins ara, però, i que es basa majoritàriament en la participació voluntària en la recollida selectiva a través dels contenidors al carrer, ha tocat sostre, tal com mostren les dades corresponents a l'any 2017, i cal complementar-lo amb sistemes d’individualització i incentiu de la recollida.

Notícia

Espanya engega, tot i que amb força retard, la batalla definitiva contra les bosses de plàstic que imposa Europa. A partir del 2021, les bosses de plàstic dels supermercats estaran prohibides i només se’n podran distribuir de compostables. El mateix passarà amb les bosses molt lleugeres que es troben sovint en els establiments en contacte directe amb aliments com la fruita, la verdura o altres productes a granel.

Notícia
Primer BioBlitz metropolità: ciència ciutadana per passar llista de la biodiversitat urbana que conviu amb els habitants metropolitans

Aquest diumenge 20 de maig l’AMB organitza el primer BioBlitz metropolità a la xarxa de parcs i a les platges: una jornada de ciència ciutadana i recerca naturalista en què la gent tindrà l’oportunitat de conèixer i valorar la gran biodiversitat urbana d'aquests espais verds. Un total de 35 Jugatecambientals faran activitats de manera simultània amb propostes molt diverses i enfocaments dels censos d’espècies adaptats a les particularitats de cada espai natural.

Notícia

L'Ajuntament ha sotmès a consulta les 15 línies d'actuació que preveu el Pla Estratègic Smart City d'Esplugues, perquè qualsevol persona empadronada a Esplugues i major de 16 anys pogués escollir fins a quatre propostes mitjançant el portal Esplugues Participa

Entrevista

Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.

Notícia

L’equip de gestió del parc natural localitza dues cries de tortuga babaua, fet que no es produïa des de la dècada dels 90 del segle passat. Des de 2006 s’han reportat 11 intents de reproducció, sis amb èxit, a la costa catalana, distribuïts entre la Selva i el Montsià

Notícia
En l’acord adoptat, el consell ha acordat demanar a la ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que rectifiqui i derogui les 12 autoritzacions que ha concedit a Catalunya i que ampliï la suspensió efectuada per la Generalitat el 7 d’abril de l’any passat a tota la costa catalana.
Notícia

L’Ajuntament de València ha decidit posar en marxa la segona fase del projecte d’implantació de recollida de matèria orgànica i selectiva a València. La implantació escalonada serà del 5 de novembre al 17 de desembre i a finals d’any s’arribarà així al 51 % de la població i 35 barris d’un total d’11 districtes. Al 2019 s’ampliarà a la resta de la ciutat. L’increment de la despesa per a l’Ajuntament de València serà de 6,3 euros per habitant i any i l’objectiu és reduir residus urbans i generar un compost «de qualitat» per a contribuir a «l’economia circular» amb la matèria arreplegada

Opinió

Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, que l’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella?

Tenim la possibilitat de mirar-nos les ciutats com sistemes complexos en constant evolució i explorar noves maneres de viure i de gestionar l’entorn per construir el millor dels hàbitats humans amb el mínim impacte. Com seran les ciutats que mantinguin la integritat ecològica i produeixin benestar humà? Com les podem dissenyar i fer realitat?

La política agrària de la Unió Europea, la famosa PAC, llença per la borda segles de paisatge agropecuari mediterrani condemnant camps d’oliveres centenàries a la desaparició com qui canvia els mobles de lloc... A l’extrem oposat, un petit aiguamoll fàcilment traslladable ‑o simplement prescindible‑ pot convertir-se en l’obstacle més gran per a la convenient ampliació d’un aeroport, posem per cas.

Com a biòleg, sovint debato amb gent que defensa que gastar diners en gestionar i conservar la natura és “malgastar”. En casos com el del senglar, la resposta és fàcil: si no invertim i gestionem la natura correctament al seu moment, aquesta se’ns acabarà girant en contra, i ens suposarà una despesa encara més gran. 

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_