Reflexió

Entrevista

Pere Sala és director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. El seu treball es focalitza en la integració del paisatge en les polítiques públiques, la implementació de polítiques de paisatge a Europa, i la relació entre paisatge i desenvolupament.  Aprofitant el seu pas pel cicle El(s) valor(s) del paisatge hem volgut parlar amb ell sobre paisatge. El resultat és una anàlisi amb profunditat que marca l’estratègia a seguir perquè Catalunya, amb una varietat de paisatges extraordinària, sigui un referent global i on els seus ciutadans coliderin la protecció del paisatge com a patrimoni.

Opinió

Aquests dies a Bonn es reuneix el món per debatre sobre el canvi climàtic. Amb la incorporació de Síria al debat, els EUA es queden sols en el seu rebuig de l'Acord de París. Es dóna la paradoxa que el govern americà ha presentat la major quantitat de dades científiques sobre el problema. És política ambiental? Cultura ambiental? Educació ambiental?

La dada

Article

Els boscos urbans de Barcelona van absorbir més de cinc mil tones de carboni atmosfèric durant l'any 2008, que és prop del 0,5% de les emissions anuals de CO2 a la ciutat i es tradueix en uns 600.000 euros. D'altra banda, la ciutat estalvià més de 3 mil·lions d'euros amb les tres-centes tones absorbides dels cinc contaminants observats.

Opinió

A diferència del paper higiènic, que es desfà, les tovalloletes es desfilen i es barregen amb altres residus fins a provocar grans embussos a les canonades de casa, al clavegueram i a les depuradores. La gestió inadequada de residus de tovalloletes humides comporta un sobrecost de 500 a 1.000 milions d’euros a tot Europa per any que paguem entre tots al rebut de l’aigua.

Reportatge

L’Alt Penedès és una de les comarques més afectades pel canvi climàtic. La temperatura augmenta per sobre de la mitjana de Catalunya. I és un dels àmbits territorials on la disminució de les precipitacions és més evident. Un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions que són irregulars. Aquest còctel s’ha convertit en un fet molt perillós per al sector agrari (un 15% del PIB de la comarca), basat, quasi com un monocultiu, en la vinya: vi i cava.

Opinió

Entenc que s’ha de cercar un espai perquè aquells que volen ‘fer millor les coses’ o ‘menys malament’ a nivell ambiental siguin reconeguts i serveixin d’exemple a la resta. Però d’aquesta manera el que s’està aconseguint és que aquestes iniciatives siguin això, iniciatives puntuals, anecdòtiques, una opció més, una opició més verda. Però així també deixen de ser considerades com l’única manera de fer les coses, la millor per a tothom.

Entrevista

Joaquim Muntané és ambientòleg i geògraf. Especialitzat en sistemes alimentaris i municipalisme. Forma part de l'equip de treball que va dinamitzar el procés participatiu Llaurant Barcelona, sobre la política alimentària de la ciutat i participa com a expert en el projecte MADRE sobre agricultura urbana i metropolitana a la Mediterrània. L’entrevistem per saber més sobre l’Aplec d’agricultura urbana celebrat aquesta setmana a Barcelona i sobre la trobada Apleking, on s’han compartit experiències internacionals en agricultura urbana i col·lectius vulnerables.

Opinió

Pauli em va dir que en tot negoci nou el punt de partida ha de ser “zero residus i zero emissions”. Es tracta d’un gir copernicà respecte al plantejament tradicional d’anar “millorant amb el temps” o aquell que es resumeix en la frase “hem de tendir cap a...” . Ni millorar ni tendir, per què no ho fem bé ara? 

Opinió

No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el moment, va dir Victor Hugo. I l'autoconsum fotovoltaic és clarament una d'aquestes idees poderoses. És legal i és viable, i s'està fent. Però sobretot té un potencial de creixement extraordinari.

Entrevista

Teresa Ribera és actualment directora de  l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.

Opinió

El problema és que la palma d’oli només creix a la zona intertropical, a l’àmbit de la selva plujosa equatorial. Totes les plantacions de palma d’oli comporten la prèvia destrucció de la pluviïsilva. Per això han esdevingut la bèstia negra de la biodiversitat. I dels orangutans, entre altres animals acorralats.

Opinió

Les ciutats es volen posar verdes, recuperar espais de contacte amb la fauna i la flora. Però per què ens interessa tant aquest aspecte? Per què es promou la biodiversitat urbana tant des de l'arquitectura, l'urbanisme o fins i tot la salut pública? D'on prové aquest sobtat interès?