Reportatge
Reportatge sobre el procés de reconversió ecològica del Monestir de Santa Maria de Poblet

 

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, fundat l’any 1150 al peu de les muntanyes de Prades, és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa. Al 2006 va iniciar un procés de reconversió ecològica, després d’una presa de consciència de la comunitat, que els va portar a lligar el respecte al medi ambient i la voluntat de ser autosuficients amb l’arrel de la seva tradició espiritual. Això l’ha convertit en un referent internacional.

Entrevista

Catalunya s’ha compromès a reduir, al 2020, un 25% les emissions de gasos amb efecte hivernacle -15% per les emissions difuses- prenent com a referència el 2005. Amb l’esperada Llei de canvi climàtic en debat parlamentari, aquest 19 de maig la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha organitzat una primera jornada per facilitar informació de les dades més recents i actualitzades dels inventaris d’emissions. Hem volgut parlar amb Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, per conèixer l’evolució de les emissions a Catalunya i les perspectives d’acomplir amb els objectius de reducció.

 

La dada

Article

Els establiments comercials van lliurar uns 1.229 milions d’unitats de bosses de plàstic amb nanses d'un sòl ús (BPNU) l'any 2015. Aquesta xifra representa gairebé la meitat dels més de 2.300 milions de bosses lliurades l’any 2007, però és superior als 1.177 milions d’unitats distribuïdes el 2012.

Opinió

La Unió Europea es troba enmig d'una fonamental transformació del seu model energètic. Vol  canviar d'un sistema bàsicament centralitzat i basat en els combustibles fòssils, cap a un altre sistema més distribuït on dominin les renovables i l'eficiència energètica. Els consumidors estaran al centre d'aquest canvi.

Opinió

El passat 29 d’Abril, el  Mall de Washington D.C. va ser escenari de la March for Climate, Jobs and Justice. La marxa estava convocada per el People’s Climate Movement. Interessa destacar el paper de la ciutat com el marc que cada cop més ens ajuda a identificar quins són els reptes més urgents per a la sostenibilitat i com els hem d’abordar

Opinió

Sorprèn i inquieta que el Consejo de Seguridad Nuclear es despengés dies enrere amb la proposta d’ampliar la vida útil de les centrals nuclears dels 40 anys convencionalment admesos fins als 60, o més i tot... La connivència del poder amb els 'lobbies' energètics ja comença a ser més que preocupant

Entrevista

Andreu Escrivà ha guanyat el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb ‘Encara no és tard’, una anàlisi esperançadora sobre el canvi climàtic. L'assaig és una anàlisi global del canvi climàtic, que va més enllà de la vessant purament científica i incorpora factors psicològics, sociològics i fins i tot el paper que hi juguen les arts en la nostra concepció de l’escalfament del planeta.

Opinió

Darwin introduí la idea que la selecció podria no actuar només a nivell dels individus sinó també a altres nivells. Era una extensió lògica de la seva teoria.

Reportatge

Albert Vendrell Roca, técnico de la Oficina de Cambio Climático y Sostenibilidad de la Diputación de Barcelona, analiza en este artículo, publicado en la revista ROP, la Revista de los Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, la estrategia de la Diputación de Barcelona para el fomento de la fotovoltaica de autoconsumo en la administración pública local.

Entrevista
Entrevistem amb Josep Maria Martí, regidor de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, sobre el projecte Vinyes per Calor

 

 

Vinyes per Calor és un projecte de valorització energètica dels residus de poda de vinyes. L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès lidera aquest projecte que aprofita la biomassa agrícola, una font energètica neutra en emissions, per generar energia i reduir la petjada de CO2 al Penedès.

El principal consumidor de la poda és la xarxa de calor municipal, què alimenta 4 equipaments. Però també s’han sumat  les calderes de Caves Vilarnau i Codorniu. El projecte, encara en fase d’anàlisi de resultats, està estalviant ja 75 tones de CO2 a l’any.

Opinió

El territori i el seu imaginari han canviat perquè la pagesia ha passat de classe social a professió. ¿Què vol dir, avui, viure a pagès?

Opinió

Si els partits populistes qüestionen els drets de primera generació  (civils i polítics) i segona generació  (econòmics i socials), què no faran amb els de tercera generació, entre els quals es troba el desenvolupament humà i el medi ambient? El terreny consolidat ho és molt menys del que havíem imaginat.