Reflexió

Entrevista

Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.

Entrevista

Julie Laernoes va ser una de les veus més lúcides i crítiques de l'última conferència de l'Aliança del Clima celebrada el passat octubre a Barcelona. Laernoes és vicepresidenta de l'àrea metropolitana de Nantes i membre de la Junta Directiva de l'Aliança, aquesta gran xarxa de ciutats contra el canvi climàtic, però també ha estat militant ecologista durant anys.

 

La dada

Article

Infografia sobre les dades de la bioeconomia a Europa, recollides al Pla d'Acció per desenvolupar una bioeconomia sostenible i circular que serveixi a la societat, el medi ambient i l'economia d'Europa.

Reportatge

Contaminació, soroll, cotxes privats que són els reis de l’espai públic, dificultats de convivència entre vianants, ciclistes i motoristes… són algunes de les problemàtiques associades a la mobilitat a les grans ciutats. En aquest Deuwatts es parla de mobilitat sostenible i de diverses iniciatives que proposen altres maneres de moure’s per la ciutat.

Reportatge

Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.

Entrevista

Cornellà de Llobregat ha estat reconeguda amb el European Green Leaf 2019, un premi atorgat per  la Comissió Europea a ciutats entre 20.000 i 100.000 habitants. El premi reconeix el compromís de Cornellà en transformar-se en una ciutat realment sostenible dins d'una àrea metropolitana d'alta densitat, i que podria ser un model per a altres àrees urbanes compactes. El jurat s'ha mostrat particularment impressionat per les mesures de pacificació del trànsit i per la promoció de modes de transport sostenibles. Hem volgut parlar amb Emília Briones Matamales, Regidora Delegada de l'àrea d'Innovació Urbana per conèixer millor el projecte que ha impressionat Europa.

Opinió

Tot està calculat. Aquella és la dosis justa. Ni més ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el pols per no tirar massa, només cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res més a fer, quedar-te mirant com aquella càpsula es desfà deixant anar el fluid que conté… De què estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una càpsula de sabó per fregar el terra de casa! Com?

Entrevista

Vet aquí una bona presa de Félix Rodríguez de la Fuente. Pere Alzina (Arenys de Mar, 1967) va ser un de tants nens que mantenia la seva mirada clavada a la pantalla del televisor mentre la peculiar veu de l’‘amic Félix’ detallava com unes bèsties en devoraven d’altres. El medi natural va ser l’espai de joc d’aquest biòleg durant la seva infantesa i adolescència. Amb els seus companys de colla buscava bolets i cargols, i simulaven trinxeres armats amb branques d’arbustos. Pescar pops i congres i construir-se coves al costat de les roques eren altres dels seus plans.

Opinió
Un article de Ramon Folch i Josepa Bru

Les qüestions ambientals, paisatge inclòs, són incomprensibles a la sola llum de la ciència ecològica, que no ha estat concebuda per explicar el comportament dels agents socials que hi ha al darrere del territori. Les maneres de l’economia o de la sociologia, al seu torn, són més o menys científiques, però el seu material de treball està constituït per convencions sense preexistència física i per processos subjectius inhàbils com a referent segur. D’aquí la necessitat de resoldre posicions i inclinar-se per l’aproximació holística propugnada per la socioecologia.

Opinió

L'Organització Mundial de la Salut estima que al món 400 milions de persones no tenen accés a serveis sanitaris, i que un de cada tres habitants del planeta no té accés als medicaments que necessita. Davant d'aquesta terrible realitat, la nova agenda global 2030 representa una oportunitat única que col·loca la salut com un element transversal i necessari per assolir les altres metes. Com? Universalitzant l'accés a la salut per contrarestar aquestes grans iniquitats.

Reportatge

El gel marí més antic i gruixut de l'oceà Àrtic s'ha trencat per primera vegada des que hi ha registres. La trencadissa s'ha produït en dues ocasions aquest any, segons ha publicat aquesta setmana el diari The Guardian. L'última, a principis d'agost, ha estat la més gran. Les prediccions indiquen que el gel de l'oceà Àrtic desapareixerà del tot a l'estiu en algun moment entre el 2030 i el 2050.

Entrevista
L’ambientòleg i professor d’investigació Xavier Querol indica el camí per aconseguir un aire net a les ciutats

L’aire de Barcelona és dels més insalubres de tot l’estat. Principalment, l’aire de les grans ciutats conté massa òxid de nitrogen. En casos com els de la capital catalana aquest nivell supera el permès per llei. Es tracta de partícules microscòpiques molt perjudicials per a la salut que en un 70% són provocades pels tubs d’escapament dels cotxes. Aquestes partícules agreugen les malalties respiratòries i cardiovasculars. L’ambientòleg i professor d’investigació Xavier Querol indica el camí per aconseguir un aire net a les ciutats