Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. Quincalla.org
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Entrevista
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona

 

Entrevista

Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.

Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.

La dada

Article

Malgrat que es voldria evitar el malbaratament ja d’origen, en la producció, és una bona notícia que tots aquests quilos s’hagin pogut aprofitar. Actualment participen en el projecte 20 empreses i 12 entitats socials receptores, i la xifra d’uns i altres va creixent.

Opinió

Mai no hem estat capaços, però, de fer ciutats que ponderin oferta i limitacions. La mateixa naturalesa humana, envejosa i mandrosa, ho explica. Volem el mercat, però no la feina d’eliminar-ne les deixalles. Volem l’espectacle de masses, però no l’embús que trobem per arribar-hi.

Opinió
La mala reputació dels usuaris de la bicicleta

L’encaix de la bicicleta a la ciutat encara és una assignatura pendent a resoldre en no poques ciutats de tot Espanya. El present article reflexiona sobre la mala reputació dels usuaris de la bicicleta i de com entitats com la Síndica de Greuges de Barcelona emeten actuacions d’ofici que no són contrastades amb la realitat.

Entrevista

Irene González és enginyera de camins, sòcia i voluntària d’Enginyeria sense Fronteres (ESF) des de fa 15 anys i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i l’autora principal de l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica: Un factor de risc oblidat”. La conclusió de l’estudi és que les dones –i especialment les mares soles, les dones grans, les treballadores domèstiques i les dones immigrants– tenen més risc d’estar en situació de pobresa energètica. I també pateixen més els efectes. A l’estudi, a partir d’entrevistes, també s’han analitzat les conseqüències de la pobresa en la salut física i psicològica de les dones que la pateixen, i en la dels menors que tenen a càrrec.

Opinió

Hem convertit el cotxe en subjecte polític. No només s’utilitza per influir en les polítiques públiques, sinó que anem camí d’atorgar-li drets cívics per als quals moltes persones encara lluiten.

Opinió

L’economia catalana, bé que encara plenament industrial, sembla decantar-se cada vegada més pels serveis i pel turisme. Canviar no és dolent, si es fa en la bona direcció. Aquest és el tema. Aquest país que sabé ser industrial, ¿sabrà esdevenir postindustrial?

Entrevista
Jaume Miranda, exdirector general de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’enginyer industrial i cartògraf, Jaume Miranda, ha deixat la direcció general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Geològic de Catalunya, un càrrec que ha exercit ininterrompudament des de 1982. Hem volgut parlar amb ell com a reconeixement de la seva tasca i per entendre una manera de fer, la de l'ICGC, que ha situat la cartografia catalana com a referència a nivell internacional. En aquesta conversa, subratlla la importància que tenen els mapes per a la societat i la seva capacitat d’actuació.

Entrevista
Entrevistem Ramon Rabella sobre el projecte LIFE Clinomics per augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies davant el canvi climàtic

Ramon Rabella és cap de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i dirigeix el projecte LIFE Clinomics. En aquesta entrevista explica els aspectes més importants d’aquest projecte, que es desenvoluparà fins al 2019, i reflexiona sobre  les relacions entre l’adaptació al canvi climàtic i els aspectes ambientals i socials.

Opinió

La implementació de les superilles a Barcelona és un cas que demana una anàlisi de mirada àmplia. Resulta evident que una part important del veïnat no ha rebut bé la primera de les superilles a la trama Cerdà: la del Poblenou. La superilla, conceptualment, sembla que ho tenia tot per triomfar... Què ha pogut fallar?

Opinió
L’escalfament global és probablement el repte més gran de les nostres vides, però negar la ciència o enfadar-se fins a perdre l’esperança no són solucions.

Les notícies que es publiquen sobre el canvi climàtic són terriblement impactants i en general deixen poc espai a l’esperança. Laura Faye Tenenbaum, divulgadora climàtica de la NASA, proposa afrontar-ho com un repte, com una oportunitat per preocupar-nos pel planeta i dur a terme accions per posar-hi remei.