Reflexió

Enginyer industrial. Soci cofundador de SUD Renovables i Delegat d'UNEF a Catalunya
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
Entrevista

Teresa Ribera és actualment directora de  l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.

Opinió

No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el moment, va dir Victor Hugo. I l'autoconsum fotovoltaic és clarament una d'aquestes idees poderoses. És legal i és viable, i s'està fent. Però sobretot té un potencial de creixement extraordinari.

La dada

Article

Aquest percentatge assoleix el màxim històric, superant el 81% que es va aconseguir l’any 2012.  En totes les dependències de l'Ajuntament el consum de paper d'oficina d'origen reciclat assoleix o supera el 50%.

Opinió
Els innombrables desplaçaments turístics actuals no acaben de ser realment un viatge

La meva àvia Esperança, als 84 anys, no es volia morir perquè «encara no ho havia vist tot», deia. No havia vist pràcticament res, de fet. Nascuda a Gràcia l’any 1885, quan Gràcia era un municipi i no un barri de Barcelona, havia arribat fins a Sangarrén, un poblet d’Osca d’on era la seva mare. I prou...

Entrevista

 

Teresa Franquesa és amplament coneguda en el món de l’educació ambiental i de la sostenibilitat en general. Ho és per la seva dilatada trajectòria en aquest camp i pel seu treball reeixit, reconegut reiteradament a nivell internacional. 

És sens dubte una de les veus més rellevants d’Europa per analitzar amb profunditat el sentit de l’educació ambiental als nostres dies. Coautora del llibre ‘'Educació ambiental. D'on venim? Cap on anem?' Sostenible ha volgut parlar amb ella sobre aquest 40 anys d’història de l’educació ambiental a Catalunya, els reptes i febleses.

Reportatge
Aquesta ciutat dels Països serà la Capital Verda Europea 2018

La ciutat de Nimega (el nom oficial en neerlandès és Nijmegen) ha estat triada com a Capital Verda Europea 2018. Situada a l’est dels Països Baixos, a prop de la frontera alemanya i a la vora del riu Wall, està envoltada de turons, boscos i pòlders (terrenys guanyats als aiguamolls). És la ciutat més antiga del país i ara ha estat reconeguda com una de les més preparades per aconseguir un futur sostenible.

Opinió

En els darrers anys la problemàtica del malbaratament alimentari ha pres molta rellevància tant a nivell institucional com a nivell de consciència ciutadana. Diferents estudis han anat posant de relleu la seva magnitud, el darrer –encarregat per la Comissió Europea – estima el malbaratament en 173 kg per habitant a l’any, fet que representa el 20% de la producció total d’aliments.

Opinió

“La millor escola és l’ombra d’un arbre”. Aquesta és una sentència inspiradora del teòric suís Jean Piaget, amb qui la mestra Rosa Sensat i Vila va tenir amistat. Montjuïc va acollir l’Escola del Bosc de l’Ajuntament de Barcelona, pionera d’un ensenyament públic inspirat per moviments com ara la Pedagogia Progressista o l’Escola Moderna.

Entrevista
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona

El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.

Opinió

Homes d’esquenes aprofitant qualsevol racó de la ciutat per pixar. Entre els contenidors. De cara a la paret. En una cantonada. Mirant a banda i banda. ‘Algú m’ha vist? Sí, tothom!’ El resultat, una olor molt desagradable, un espai urbà brut, insalubre

Opinió
"Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup"

Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup. Només fa falta veure l’esplendor i vida de les grans estacions urbanes d’Anglaterra, França o Alemanya, o la pulcritud de qualsevol petit baixador suís, per adonar-se que estem molt lluny de la complicitat i admiració que la població d’aquests països mostra amb la seva xarxa ferroviària.

Entrevista

Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.

Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.