Reflexió

Entrevista

L’Ajuntament de València ha enviat al Ministeri de Foment una proposta alternativa d’ampliació de la via V-21 en el tram d’entrada a la ciutat, que recuperaria entre el 53% i el 62% de l’horta de València respecte al pla actual. En un moment que la renaturalització de les ciutats i la sobirania alimèntaria estàn a l'agenda de molts municipis i ciutats recuperem una entrevista de Metode TV al periodista Enric Llopis on parla del llibre "La batalla de l'Horta" per aprofundir en el valor i serveis que l'Horta aporta a la ciutat de València, així com el futur d'aquesta àrea clau per la capital del País Valencià.

Entrevista

Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.

La dada

Article

L'AMB va reduir un 11% les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle el 2015 respecte l'any base 2011, superant amb escreix l'objectiu de reducció del 10% que es va establir l'any 2010.

Opinió

El problema és que la palma d’oli només creix a la zona intertropical, a l’àmbit de la selva plujosa equatorial. Totes les plantacions de palma d’oli comporten la prèvia destrucció de la pluviïsilva. Per això han esdevingut la bèstia negra de la biodiversitat. I dels orangutans, entre altres animals acorralats.

Opinió

Les ciutats es volen posar verdes, recuperar espais de contacte amb la fauna i la flora. Però per què ens interessa tant aquest aspecte? Per què es promou la biodiversitat urbana tant des de l'arquitectura, l'urbanisme o fins i tot la salut pública? D'on prové aquest sobtat interès?

Entrevista

Curro Claret és dissenyador industrial. Treballa per a empreses, galeries d’art i per algunes organitzacions com la Fundació Arrels. També és professor i tallerista a l’escola IED de Barcelona i forma part de la Junta Directiva del Foment de les Arts i del Disseny. Incorpora el consumidor final en els seus processos de creació perquè aquests siguin participatius i el resultat final s’adapti al 100% a les necessitats del consumidor. Entén el disseny com a eina per generar processos d’inclusió, col·laboració i codisseny amb persones en situació de fragilitat.

Reportatge
Entre el 40% i el 46% de les emissions d’òxids de nitrogen a Barcelona corresponen al port

El Port de Barcelona és una infraestructura clau per a la bona marxa de l’economia catalana. Tanmateix, la seva activitat contribueix -junt amb la indústria i el transport- a la mala qualitat de l’aire a la conurbació barcelonina. L’Autoritat Portuària té en marxa un ambiciós pla per minimitzar els impactes ambientals i en especial les emissions contaminants. Les accions previstes obren la possibilitat de reduir aquests impactes, si bé topen amb alguns obstacles que poden retardar els seus efectes.

Opinió

Més que mai al llarg de la història de les Ciències en general, i de les Ciències de la Terra en particular, els investigadors s'enfronten avui en dia al problema de tractar enormes quantitats de dades heterogènies que creixen contínuament a un ritme gairebé exponencial. Això fa del seu processament i disseminació amb mètodes convencionals tot un repte.

Opinió

Com afirma l’economia ecològica, no es pot entendre el mercat com un sistema aliè, extern al seu entorn físic i social, al contrari. Doncs bé, els nous comuns introdueixen en certa manera la idea d’integrar la dimensió física i social en la definició mateixa del bé.

Entrevista
ENTREVISTA A JAUME TERRADAS

Jaume Terradas és reconegut, amb la Marina Mir, com a introductor de l’educació ambiental a Catalunya. Catedràtic d’ecologia de la UAB, antic president del CREAF, on encara treballa d’investigador, autor de més de 300 articles i 20 llibres… Amplament reconegut amb premis com el Premi Medi Ambient de la Generalitat o la medalla Narcís Monturiol…

Opinió

Si nos fijamos en la cobertura del huracán Harvey y las inundaciones de Houston oiremos que se habla mucho de que no hay precedentes en este tipo de precipitaciones. De lo que oiremos muy poco es de cómo este tipo de eventos climáticos sin precedentes, record históricos, están ocurriendo con tal frecuencia que los records históricos se están convirtiendo en un tópico meteorológico. En otras palabras, no oiremos hablar mucho sobre cambio climático.

Opinió
Progressem pel coratge dels que assumeixen riscos raonables i superen dificultats

La gestió de la quotidianitat obliga a prendre decisions en un context de certituds, ombres i incerteses. Qualsevol pot actuar amb reconfortant tranquil·litat d’esperit si disposa de moltes certeses i pateix molt poques ombres. Sovint, però, cal prendre decisions enmig de moltes ombres i, sobretot, sota el pes de les inevitables incerteses. Això costa de fer, té mèrit veure-s’hi amb cor.