"Les pèrdues econòmiques per la sequera són significatives"

Sergio Vicente Serrano és investigador de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE) i especialista en sequeres. Exerceix com a coordinador de la PTI Clima i dels Serveis Climàtics del CSIC i ha format part del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides.

Actualment, dedica els seus esforços a un projecte de recerca de nivell nacional que té com a objectiu determinar els mecanismes dinàmics i termodinàmics de la sequera, així com explorar la connexió entre les onades de calor i aquest fenomen climàtic, un projecte que comportarà tres anys de treball.

Després d'un hivern amb temperatures elevades i escassa acumulació de neu, com afrontem els pròxims mesos més càlids?

En termes nacionals, la situació no és necessàriament negativa si considerem una mitjana general de tot el país. Pel que fa a la pluviometria, les condicions meteorològiques d'aquest hivern no són anòmales, però quant a les temperatures sí que ho són, malgrat que se situïn dins de la "norma" dels últims anys. En aquests moments, algunes conques hidrològiques mostren nivells elevats, com és el cas de la conca del Duero o de l'Ebre, mentre que altres travessen dificultats com les interiors de Catalunya que podrien enfrontar problemes majors.
Però a diferència de l'Espanya de l’època preindustrial, on la sequera tenia un impacte fonamentalment agrícola i provocava fams a causa de la pèrdua de les collites, avui dia no ens enfrontem a una crisi d'aquesta magnitud. Tanmateix, les pèrdues econòmiques són significatives.

Quin és el teu enfocament sobre la gestió dels boscos per evitar-ne l'absorció excessiva d'aigua i la seva contribució a l'escassetat general, especialment considerant el creixement forestal causat per l'abandonament de la ramaderia?

La gestió dels boscos és un tema complex a causa de les seves diverses funcions. Des d'una perspectiva ecològica i econòmica, els boscos exerceixen rols productius, com l'extracció de fusta i bolets, així com per a activitats recreatives. A més, els boscos tenen un paper crucial en la generació d'una sèrie de serveis ecosistèmics indirectes. Emmagatzemen carboni, la qual cosa impacta en les polítiques de mitigació de gasos d'efecte hivernacle, i protegeixen contra l'erosió, preservant infraestructures costoses com els embassaments. Tanmateix, els boscos consumeixen més aigua que els cultius tradicionals com els pasturatges utilitzats per a la ramaderia transhumant en zones muntanyoses.

Per tant, és necessari equilibrar aquests aspectes en considerar la gestió forestal. És clau trobar un equilibri entre conservar els boscos i gestionar-los de manera més efectiva. Això implica clarejar certes zones, permetent que coexisteixin amb altres espais i paisatges més diversos. Una solució viable és la ramaderia extensiva que històricament ha mantingut l'equilibri forestal. No obstant això, el repte rau a identificar qui assumirà aquest paper i com es portarà a terme en termes pràctics.

És efectiva la proposta del Departament d'Acció Climàtica del govern català de tallar arbres a les capçaleres dels rius?

A les capçaleres dels rius, especialment a les regions muntanyoses del Pirineu Català situades per sobre dels 2.000 metres, la colonització forestal és menys problemàtica a causa de l'altitud i les limitacions tèrmiques. Tot i que el canvi climàtic altera les temperatures, els arbres no creixen amb la mateixa rapidesa que a altituds més baixes. Per tant, la tala d'arbres en aquestes zones podria no ser una solució eficaç. En considerar aquesta acció és crucial tenir en compte altres factors com l'erosió del sòl.

Quin serà el resultat de tenir uns boscos secs, sense fulles o morts a causa de la sequera?

Les altes temperatures són un factor fonamental en aquest escenari. Tot i que els episodis de sequera han ocorregut històricament, l'augment de dos graus en les temperatures agreuja la situació. La resistència dels boscos a la sequera varia, però fins i tot espècies com el pi pinyer, que són bastant resistents, poden patir danys greus després de tres anys de poques pluges i una major demanda atmosfèrica. Ens trobarem davant d'un escenari amb més defoliació i atacs d'insectes. Tanmateix, és important destacar que els boscos tenen una notable capacitat de regeneració. Inclús després d'incendis forestals, el banc de llavors al sòl facilita la regeneració dels boscos amb l'entrada de noves espècies.

Quines creus que són les mesures més efectives a llarg termini per reduir el consum d'aigua? Quin paper juguen projectes com les pistes d'esquí i els camps de golf?

És important optimitzar l'ús de l'aigua en projectes recreatius com les pistes d'esquí i els camps de golf. Tot i que consumeixin aigua, aquestes quantitats són anecdòtiques en comparació amb l'ús generalitzat de l'aigua en l'agricultura de regadiu, que representa fins a un 80% en alguns casos i fins a un 90% en certes conques. I és que aquest és el gran tema. La superfície de regadiu s'ha quasi triplicat des de 1950 passant d'1,5 milions d'hectàrees a gairebé 4 milions en l'actualitat. Aquest increment s'ha vist acompanyat d'un augment en la capacitat d'emmagatzematge d'aigua en embassaments que ha passat del voltant de 5.000 hm³ en els anys cinquanta a més de 56.000 hm³ en l'actualitat. Però tot i aquest increment, no n'hi ha prou i és per això que en temps de sequera el creixement constant del regadiu planteja desafiaments significatius.

La societat considera que el regadiu és intocable perquè produeix aliments, però s'ha d'entendre que és un negoci com un altre. Abordar aquesta qüestió és crucial, encara que polèmica, donat que l'agricultura és una activitat econòmica vital per a Espanya, un important exportador de productes agrícoles que genera milions.


En altres entrevistes, ha afirmat que Espanya té un dels millors plans de sequera del món. Podria desenvolupar una mica més aquest punt?

Tot i les crítiques polítiques, els plans de sequera a Espanya estan molt ben estructurats i gestionats. A Catalunya, només després de tres anys sense precipitacions s'han implementat restriccions i no són molt greus.
La sequera de 1995 va ser un punt d'inflexió. La manca de priorització de l'aigua va resultar en el fet que la gent obria l'aixeta i no tenia aigua. Tanmateix, els plans actuals de sequera incorporen un monitoratge constant i protocols que garanteixen una sèrie de fases, sent el tall del subministrament d'aigua l'última mesura. Abans de tancar l'aigua d'ús diari es tallaria el reg mesos abans. Així que per molt que es digui, els plans hidrològics d'Espanya són considerats entre els més avançats.


Per últim, vostè és dels optimistes o dels pessimistes?

Soc dels que tracten de mantenir el sentit comú perquè hi ha molts trols negacionistes i algun messies que veu canvi climàtic en qualsevol fenomen meteorològic. Considero important comunicar la realitat de manera efectiva. Si la comunicació és deficient, es reforcen els arguments dels negacionistes. Hem de contextualitzar adequadament els esdeveniments extrems, ja que sequeres, onades de fred, precipitacions intenses i grans nevades han ocorregut sempre, malgrat que alguns d’aquests esdeveniments vegin reforçada la seva freqüència i severitat a conseqüència del canvi climàtic. Estem abordant temes complexos, no es poden donar respostes fàcils.