Reflexió

Entrevista

Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.

Entrevista

Julie Laernoes va ser una de les veus més lúcides i crítiques de l'última conferència de l'Aliança del Clima celebrada el passat octubre a Barcelona. Laernoes és vicepresidenta de l'àrea metropolitana de Nantes i membre de la Junta Directiva de l'Aliança, aquesta gran xarxa de ciutats contra el canvi climàtic, però també ha estat militant ecologista durant anys.

 

La dada

Article

Infografia sobre les dades de la bioeconomia a Europa, recollides al Pla d'Acció per desenvolupar una bioeconomia sostenible i circular que serveixi a la societat, el medi ambient i l'economia d'Europa.

Reportatge

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini, i s'arrisquen a crear només enclavaments verds destinats a l'elit social. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), liderats pels investigadors en planificació urbana Isabelle Anguelovski i James Connolly, que analitza la trajectòria de les polítiques de reverdiment en les últimes tres dècades, a 99 ciutats del món.

Opinió

Les dues primeres són paraules que descriuen els acords i polítiques del canvi climàtic. La tercera les sintetitza. Totes tres descriuen, de fet, una realitat que es mou entre l’optimisme tecnològic i el pessimisme conformista i que serveixen per explicar molt més que les polítiques de canvi climàtic. Mitigació, adaptació i resiliència no parlen de canvi sinó de resignació.

Entrevista

El Pla Clima és un programa transversal per lluitar contra el canvi climàtic des d’ara fins al 2030 per reduir en un 45% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la ciutat de Barcelona. Sostenible ha volgut parlar amb Irma Ventayol, coordinadora del Pla del Clima per entendre la seva magnitud. Ventayol és biòloga de formació, amb més de 20 anys d’experiència en el camp del medi ambient i la sostenibilitat, especialment en la gestió i planificació estratègica. Des del 2009 treballa a l’Ajuntament de Barcelona participant en varis projectes de construcció de la visió de futur de la ciutat. És especialista en adaptació al canvi climàtic.

 

Opinió

Aquest mes de juny la revista infantil El Tatano, el  Cavall Fort  dels petits, arriba al número 150 i conserva intacta l’aposta per un article mensual d’educació ambiental per a noies i nois de 4 a 8 anys. La secció “La Natura” és un dels àmbits estrella de la revista i dedica quatre pàgines cada mes a descobrir, als menuts de casa, els animals, les plantes i els elements naturals del nostre país i d’arreu del món.

Entrevista

Jordi Sunyer, és cap del programa de Salut infantil d’ISGlobal. És catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. Internacionalment reconegut per la seva recerca sobre l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut respiratòria, cardiovascular i en el desenvolupament neuroconductual en els primers anys de vida de l’infant. El 2014 va guanyar el premi més prestigiós mundialment de medi ambient i recerca en salut, el Premi John Goldsmith. L’entrevistem per saber-ne més sobre la contaminació i com millorar la qualitat de l'aire que respirem. 

Opinió
L'única estratègia viable és que la mobilitat sostenible esdevingui objectivament superior a la que no ho és

Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, que l’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.

Opinió

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella?

Entrevista

Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.

Entrevista

 

 

Les evidències científiques situen el soroll com un greu problema de contaminació del que sembla que no en som del tot conscients. Sostenible ha volgut parlar amb Maria Foraster, investigadora de l’ISGlobal sobre aquest problema. Foraster va ser una de les veus expertes convidades a ACUSTICAT. Aquest congrés és un dels referents per trobar solucions a la contaminació acústica, un problema, que com ens diu Maria Foraster pot impactar de forma greu en la salut de nens i adults, i que per tant necessita mesures eficients i ràpides per solucionar-lo.