Reflexió

Biòleg especialitzat en ecologia
Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Entrevista

Iñaki Prusilla és regidor de Medi Ambient i Espai públic de Vitòria-Gasteiz.  Aquesta ciutat ha estat i és un referent per la seva aposta històrica per la sostenibilitat. Una fita en aquest sentit va ser la proclamació de Vitòria coma ciutat verda europea al 2012. En aquesta conversa reflexionem sobre l’evolució de la ciutat, la participació com a motor de transformació i sobre dos plans d’acció municipals, el de mobilitat sostenible i el de gestió agroalimentària, en els quals l’Ajuntament de Vitòria està treballant intensament ara mateix.

Entrevista

Marina Mir és, amb Jaume Terradas, una de les introductores de l’educació ambiental al país. Pionera en l’aportació de didàctica als primers itineraris de la natura —entre els quals Bosc de Santiga i Can Lleonart—, a equipaments i publicacions capdavanters i a recursos de l’impacte del Joc de l’Aigua, des de la seva posició de biòloga i de professora d’institut, avui ja jubilada, va tenir l’oportunitat de treballar les herències de figures com Ramon Margalef i, sobretot, Angeleta Ferrer i Sensat. Dins de l’aula, Marina Mir va crear xarxa d’ensenyants a casa nostra i va posar en pràctica plenament la metodologia de projectes, avui redescoberta per alguns àmbits educatius i pels mitjans.

La dada

Article

Les dades obtingudes a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) indiquen que la gran majoria dels contaminants que s’avaluen han assolit els objectius durant l’any 2017.

Opinió

“La millor escola és l’ombra d’un arbre”. Aquesta és una sentència inspiradora del teòric suís Jean Piaget, amb qui la mestra Rosa Sensat i Vila va tenir amistat. Montjuïc va acollir l’Escola del Bosc de l’Ajuntament de Barcelona, pionera d’un ensenyament públic inspirat per moviments com ara la Pedagogia Progressista o l’Escola Moderna.

Entrevista
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona

El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.

Opinió

Homes d’esquenes aprofitant qualsevol racó de la ciutat per pixar. Entre els contenidors. De cara a la paret. En una cantonada. Mirant a banda i banda. ‘Algú m’ha vist? Sí, tothom!’ El resultat, una olor molt desagradable, un espai urbà brut, insalubre

Opinió
"Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup"

Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup. Només fa falta veure l’esplendor i vida de les grans estacions urbanes d’Anglaterra, França o Alemanya, o la pulcritud de qualsevol petit baixador suís, per adonar-se que estem molt lluny de la complicitat i admiració que la població d’aquests països mostra amb la seva xarxa ferroviària.

Entrevista

Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.

Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.

Opinió
Malgrat l'escassesa hídrica, llencem a dojo recursos que es podrien reaprofitar

Les depuradores metropolitanes barcelonines tracten uns 10 metres cúbics d'aigua cada segon, o sigui uns 300 milions de metres cúbics anuals, entre aigües residuals i pluvials. La gran majoria són abocats al mar. En un context d'escassetat i d'estrès hídric de les conques subministradores (cas de la del Ter) això és un immens despropòsit.

Entrevista

Catalunya s’ha compromès a reduir, al 2020, un 25% les emissions de gasos amb efecte hivernacle -15% per les emissions difuses- prenent com a referència el 2005. Amb l’esperada Llei de canvi climàtic en debat parlamentari, aquest 19 de maig la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha organitzat una primera jornada per facilitar informació de les dades més recents i actualitzades dels inventaris d’emissions. Hem volgut parlar amb Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, per conèixer l’evolució de les emissions a Catalunya i les perspectives d’acomplir amb els objectius de reducció.

 

Opinió

La Unió Europea es troba enmig d'una fonamental transformació del seu model energètic. Vol  canviar d'un sistema bàsicament centralitzat i basat en els combustibles fòssils, cap a un altre sistema més distribuït on dominin les renovables i l'eficiència energètica. Els consumidors estaran al centre d'aquest canvi.

Opinió

El passat 29 d’Abril, el  Mall de Washington D.C. va ser escenari de la March for Climate, Jobs and Justice. La marxa estava convocada per el People’s Climate Movement. Interessa destacar el paper de la ciutat com el marc que cada cop més ens ajuda a identificar quins són els reptes més urgents per a la sostenibilitat i com els hem d’abordar