Reflexió

Entrevista

By my eco és una associació sense ànim de lucre, amb seu a Barcelona, que produeix peces de roba i complements, especialment bosses i motxilles,  a partir de texà reutilitzat i altres materials de proximitat. En aquest projecte es treballa mà a mà amb persones en risc d’exclusió social. Es tracta de portar a terme l’economia circular en un món tan ‘ràpid’ com la moda. Les seves sòcies fundadores són Montse Bayan i Núria Nubiola. I la seva marca és Back to Eco.

Opinió

El capitalisme és sexy. És molt bo generant desig. Prometent-nos –i sovint, aconseguint– vides, o trossets de vida, atractives i seductores. No sents plaer quan estrenes un Iphone? I si una cosa és capaç de generar agregació de voluntats socials –i electorals– és la il·lusió per, simplement, viure millor.

La dada

Article

Els boscos urbans de Barcelona van absorbir més de cinc mil tones de carboni atmosfèric durant l'any 2008, que és prop del 0,5% de les emissions anuals de CO2 a la ciutat i es tradueix en uns 600.000 euros. D'altra banda, la ciutat estalvià més de 3 mil·lions d'euros amb les tres-centes tones absorbides dels cinc contaminants observats.

Reportatge
Analitzem experiències destacades en la gestió de residus, presentades al Wasteinprogress

Waste in progress, el fòrum internacional de gestió de residus municipals celebrat a Girona, ha atret experts, empreses, i autoritats de l’àmbit de la gestió residus de tot el món. L’objectiu, intercanviar opinions i experiències. Sostenible ha seleccionat 6 experiències de referència que s’han pogut conèixer en aquest fòrum, per analitzar la clau del seu èxit en la gestió dels residus.  

Opinió

Mai no hem estat capaços, però, de fer ciutats que ponderin oferta i limitacions. La mateixa naturalesa humana, envejosa i mandrosa, ho explica. Volem el mercat, però no la feina d’eliminar-ne les deixalles. Volem l’espectacle de masses, però no l’embús que trobem per arribar-hi.

Opinió
La mala reputació dels usuaris de la bicicleta

L’encaix de la bicicleta a la ciutat encara és una assignatura pendent a resoldre en no poques ciutats de tot Espanya. El present article reflexiona sobre la mala reputació dels usuaris de la bicicleta i de com entitats com la Síndica de Greuges de Barcelona emeten actuacions d’ofici que no són contrastades amb la realitat.

Entrevista

Irene González és enginyera de camins, sòcia i voluntària d’Enginyeria sense Fronteres (ESF) des de fa 15 anys i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i l’autora principal de l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica: Un factor de risc oblidat”. La conclusió de l’estudi és que les dones –i especialment les mares soles, les dones grans, les treballadores domèstiques i les dones immigrants– tenen més risc d’estar en situació de pobresa energètica. I també pateixen més els efectes. A l’estudi, a partir d’entrevistes, també s’han analitzat les conseqüències de la pobresa en la salut física i psicològica de les dones que la pateixen, i en la dels menors que tenen a càrrec.

Opinió

Hem convertit el cotxe en subjecte polític. No només s’utilitza per influir en les polítiques públiques, sinó que anem camí d’atorgar-li drets cívics per als quals moltes persones encara lluiten.

Opinió

L’economia catalana, bé que encara plenament industrial, sembla decantar-se cada vegada més pels serveis i pel turisme. Canviar no és dolent, si es fa en la bona direcció. Aquest és el tema. Aquest país que sabé ser industrial, ¿sabrà esdevenir postindustrial?

Entrevista
Jaume Miranda, exdirector general de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’enginyer industrial i cartògraf, Jaume Miranda, ha deixat la direcció general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Geològic de Catalunya, un càrrec que ha exercit ininterrompudament des de 1982. Hem volgut parlar amb ell com a reconeixement de la seva tasca i per entendre una manera de fer, la de l'ICGC, que ha situat la cartografia catalana com a referència a nivell internacional. En aquesta conversa, subratlla la importància que tenen els mapes per a la societat i la seva capacitat d’actuació.

Entrevista
Entrevistem Ramon Rabella sobre el projecte LIFE Clinomics per augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies davant el canvi climàtic

Ramon Rabella és cap de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i dirigeix el projecte LIFE Clinomics. En aquesta entrevista explica els aspectes més importants d’aquest projecte, que es desenvoluparà fins al 2019, i reflexiona sobre  les relacions entre l’adaptació al canvi climàtic i els aspectes ambientals i socials.

Opinió

La implementació de les superilles a Barcelona és un cas que demana una anàlisi de mirada àmplia. Resulta evident que una part important del veïnat no ha rebut bé la primera de les superilles a la trama Cerdà: la del Poblenou. La superilla, conceptualment, sembla que ho tenia tot per triomfar... Què ha pogut fallar?