Notícia

Els objectius generals de l’acord se centren en la recuperació i millora dels diferents hàbitats, de la heterogeneïtat, dels processos ecològics i biodiversitat dels espais naturals del conveni, fomentar el coneixement, la recerca i la sensibilització de la natura en els espais naturals inclosos al conveni. També amb el conveni subscrit es definiran accions d’educació ambiental.

Notícia

La normativa europea ha obligat el govern català a marcar-se una sèrie de fites en matèria de residus urbans, entre les quals destaca que el 2020 la recollida selectiva englobi, com a mínim, el 60% de totes les deixalles, i que la totalitat de la fracció resta hagi estat tractada abans de dipositar-la als abocadors, unes instal·lacions que no paren de créixer. L’any passat, la mitjana de recollida selectiva neta a les comarques de Girona va ser del 31,5% (a Catalunya, del 32%). Per tant, si d’aquí a dos anys es vol arribar a aquell objectiu, hi ha feina a fer.

Notícia

La sisena edició del Congrés internacional Artificial Light At Night, tindrà lloc del 16 al 18 de juny a l’institut d’estudis ilerdencs, estarà organitzada pel Consell Comarcal de la Noguera. Reunirà a l'Institut d'Estudis Ilerdencs uns 200 experts internacionals en diverses temàtiques dins aquest àmbit.

Notícia

Amb aquestes instal·lacions es vol facilitar a la població el reciclatge d’aquest residus apropant la deixalleria als barris del municipi. Les minideixalleries s'instal·laran a zones de bateries de contenidors que estiguin a prop dels accessos a les escoles.

Notícia

El 2017 va ser el vuitè any consecutiu que la recollida de matèria orgànica va baixar a Manresa. Per saber el perquè d'aquest estancament en negatiu, l'Ajuntament va posar en marxa una campanya que va incloure 1.303 enquestes. Entre els resultats, crida l'atenció que un 9 % dels enquestats va contestar que no separa l'orgànica perquè no vol o no li importa, perquè passa, vaja; i un 13%, perquè no és pràctic. D'aquests, un 11% perquè casa seva no està preparada per fer-ho i un 2% perquè és la ciutat la que no està preparada.

Notícia

Les ajudes ascendeixen a 80.474’56€ i cobreixen les despeses de llum, aigua i gas dels mesos de gener a desembre de 2017. L’objectiu d’aquests ajuts és reduir el gravamen que paguen les famílies amb menys recursos en conceptes com les despeses de subministraments de la llar.

Notícia

L’Ajuntament de Torelló ha finalitzat la instal·lació fotovoltaica d’autoconsum amb acumulació en bateries a l’edifici de La Cooperativa, seu de les regidories de Promoció Econòmica, Educació, Joventut, Comerç i Medi Ambient i del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, entre altres serveis. Les plaques permetran cobrir parcialment el consum d'energia de l'edifici.

Notícia

Un projecte impulsat per la Diputació de Tarragona i l'Obra Social "la Caixa" ha permès recuperar els ecosistemes naturals a l'entorn del riu Gaià a Vilabella. Aquesta actuació ha suposat la millora d'un espai d'alt valor ambiental; la integració laboral de persones en risc d'exclusió social i la realització de tasques de prevenció d'incendis i d'inundacions a la zona.

Notícia
La Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa a rebut un Accéssit

El projecte presentat per Avià al concurs busca reduir un 70% de reducció en les emissions de gasos d'efecte hivernacle en comparació dels nivells de 1990, un 70% de participació en el consum d'energia renovable; i assolir un estalvi d'energia del 60%. També ha estat premiada la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa.

Opinió

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular?

El 4 d’agost d’aquest any va esclatar a Pals un clam de la societat civil catalana que exigia als Ajuntaments, Diputació i Generalitat que s’aturés la destrucció dels paratges idíl·lics que encara ens queden a la Costa Brava. Al mateix temps es denunciava la destrucció i deteriorament progressius del patrimoni natural: paisatge, sòls, vegetació, fauna, aigües superficials i subterrànies, continentals i marines, recursos i activitats agro-ramaderes i pesqueres tradicionals i tot el patrimoni cultural associat. Aquest clam es diu: “SOS Costa Brava” .

Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.

Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.

Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i  transparència.

Butlletí

Propers actes

Dreceres