Josep Maria Tost: "Catalunya serà circular o no serà"

Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
04/12/2018 - 18:42

Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.

Què es fa des de l’Agència de Residus de Catalunya en relació a l’Economia circular?
L’Agència de Residus hi ha treballat històricament, sempre. De fet, l’economia catalana ha estat sempre circular. Sembla que s’hagi descobert ara però no ha estat així. L’optimització de recursos és quelcom que es fa des de fa molt de temps, cercant processos eficients per generar menys residus i donant sortida a aquells que es generen. De fet, la borsa de subproductes de l’Agència de Residus existeix des de principis dels 90. Un clar exemple de l’Economia circular tot i que sigui ara que li posem aquest nom.

És a dir, el plantejament d’optimitzar és de sempre. Però ara, per temes econòmics, de llarg termini, de reptes climàtics i ambientals, etc. les administracions es focalitzen més. Perquè l’objectiu principal és el de minimitzar la generació de residus, afectant a tota la cadena: des del disseny d’un producte, la fabricació amb la idea de poder ser desmuntat i reintroduït i l’acció ciutadana. Perquè el futur serà circular o no serà. Catalunya serà circular o no serà.

Des de l’Agència, doncs, fa anys que treballeu en tota aquesta cadena de valor que passa per la prevenció i pel reciclatge, des de la concepció fins al final de cicle de vida. Però, la indústria sembla que encara no ho té clar. Per què?
L’any 2050 hi ha unes evidències de consum de recursos i d’escassetat d’aquests. La indústria veu que a mig termini l’Economia circular li beneficia. Però, de moment, i a curt termini, és l’administració qui ha de fer de ‘palanca’ perquè això sigui possible.

"L'Observatori Catalunya Circular neix amb l’objectiu d’esdevenir el node de referència en economia verda i circular, que aporti coneixement, inspiració i amb la voluntat de donar coherència als esforços que s’estan realitzant des de diferents actors, tan públics com privats"

El mes de maig d’enguany es va presentar Catalunya Circular, una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya que compta amb la participació activa d’organitzacions empresarials, socials i administracions locals. Aquest Observatori neix amb l’objectiu d’esdevenir el node de referència en economia verda i circular, que aporti coneixement, inspiració i amb la voluntat de donar coherència als esforços que s’estan realitzant des de diferents actors, tan públics com privats.

Està clar que ara hi ha bones experiències (com es pot observar en aquest Observatori) però esdevenen accions anecdòtiques, de voluntarisme, d’empreses molt conscienciades, tot i que encara resultin una minoria, perquè el mercat encara no paga productes amb una visió circular. Això no ven, de moment.

En aquest context, el Govern de Catalunya és conscient de la necessitat d’afavorir un canvi en les formes de produir i de consumir, per tal incrementar l’eficiència en l’ús de recursos. Per aquest motiu, ja fa anys que promou l’Estratègia catalana d’ecodisseny per avançar cap a una economia circular i ecoinnovadora. Totes aquestes eines, conceptes i processos han assentat les bases perquè moltes empreses hagin tingut els recursos i el coneixement per dissenyar productes i serveis en termes d’economia circular. Perquè, insisteixo, l’economia circular es basa en l’aprofitament màxim dels recursos i la minimització de la generació de residus, optimitzant, així, els resultats econòmics.

Un cop tinguem això interioritzat i més que demostrat, el canvi cultural vindrà. Però ens ho hem de creure i hem de prendre mesures per fer-ho possible.

I més enllà del que ja s’està fent, què més es podria fer perquè aquest canvi cultural arribés abans?
Per iniciar tot això, s’ha de començar amb incentius econòmics. Altres països d’Europa ho han fet, per diferents motius. En el cas d’Holanda, per exemple, resulta que una tercera part del seu país es troba sota el nivell del mar. Per tant, es veuen directament afectats i s’han posat les piles fa temps. I, per exemple, en el cas de Suècia, s’aplica el 4% de l’IVA en reutilització i reparació enlloc del 21% que tenim aquí. Perquè com deia Karl Marx: ‘La història del món és la història econòmica’. Aquests països que he comentat tenen bonificacions fiscals a l’impost de societats de les grans companyies, millora tecnològica per reduir residus o I+D per millorar processos productius. Aquí no tenim aquest marge i només tenim la línia de les subvencions, que és el que impulsem des de l’Agència de Residus.

Però també hem de ser conscients que el món empresarial no pot viure de subvencions. El que necessita és un marc estable que ara no tenim. Pel que fa a l’IVA, espero que l’acabem aplicant a nivell europeu. Això seria un gran pas, entre molts d’altres a impulsar amb el suport d’Europa.

El teixit empresarial de Catalunya està preparat doncs per aplicar la circularitat de manera integral?
L’estructura industrial de Catalunya, diversa i basada majoritàriament en les petites i mitjanes empreses, es caracteritza per incorporar la innovació com a factor de competitivitat. Catalunya té moltes empreses diverses, consultors i centres tecnològics i universitats de referència, administracions locals, consorcis i mancomunitats que aposten per aquest model. Precisament, el nostre teixit ‘petit’ ha fet que les empreses lluitin per sobreviure. Ens falta cooperació. Aquí hi ha moltes PIMES, un valor intrínsecament català. Ens costa molt associar-nos. El món és global i si no t’ajuntes, ets mort. Per tant, ens cal un exercici de confiar més i de compartir idees i innovació.

"A Catalunya hi ha una dita que diu: ‘De les pedres en fem pans’. Més circular que això no hi ha res"

Catalunya era un lloc que no tenia previst que hi hagués revolució industrial. No teníem colònies, no produíem ni cotó ni ferro. Però ho vam poder fer al 1840. Vam ser pioners i ho vam fer. A Catalunya hi ha una dita que diu: ‘De les pedres en fem pans’. Més circular que això no hi ha res.

Hem sigut pioners i avançats. La nostra indústria ha superat dificultats optimitzant processos productius... és un tarannà molt nostre. Hem de buscar aliances i aquestes empreses tan petites no arriben. Ens costa compartir dades. Estem competint amb el món global i hem de sumar forces!

I en aquest sentit la simbiosi industrial pot ser una bona eina per aquells que no es vulguin associar. A Europa veuen clar que ens dirigim vers la escassetat de recursos, a un increment de població global, més sequera (no perquè plogui menys únicament, sinó perquè els cultius consumiran més perquè nosaltres puguem consumir carn), etc.

En resum, si haguessis de convèncer a aquest petit teixit, què els hi diries?
Els hi diria que ens interessa ser circulars per:

  • No haver d’importar recursos i dependre de tercers.
  • A més, generem molts residus, recursos. No podem malbaratar aquests materials, no ens ho podem permetre.
  • I a més la indústria del medi ambient i del reciclatge genera llocs de treball. Catalunya és un gran exemple al respecte.
  • I les afectacions sobre l’entorn i la nostra salut són cada cop més evidents.

A qui no l’interessa deixar de dependre d’altres països pel que fa als materials que consumeix? El mateix es fa amb l’autosuficiència energètica: estem transitant vers un model menys dependent. El mateix passa amb els materials necessaris per la fabricació de productes.

L’any 2040 un/a empresari/a serà circular o no serà. Es tracta de ser competitiu.

I en tot això, quin paper té la ciutadania? Està preparada per aquest canvi cultural? L’acceptarà?
La gent està preparada per aquest canvi que proposem. Segur. Tot i que a nivell educatiu s’hauria d’incloure més la sostenibilitat a nivell transversal. Hauríem de ser conscients, no tremendistes, del punt en el qual estem. I de que els recursos naturals no són infinits. Quan diem que es recicli, ho fem per això. Anem 20-30 anys per darrera d’altres ciutats i regions europees que van començar amb la sensibilització a finals dels anys 60, quan aquí vam arribar un cop vam entrar a Europa, a finals dels 80.

Per exemple, les bosses de plàstic cada cop s’usen menys i la ciutadania ho ha entès i ho està incorporant. Quan es va prohibir fumar en espais públics es pensava tancarien els bars i no ha estat així. Ens hem adaptat i, de fet, ha millorat la nostra qualitat de vida.

Però, tenim poc temps. Ens cal un canvi cultural en tots els àmbits, per poder aplicar la consciència ambiental.
El món industrial sap que ha de canviar la seva manera de produir basada en agafar, utilitzar i llençar. I nosaltres com a consumidors som hereus d’un consum accelerat generat a partir de la Segona Guerra Mundial quan el món occidental necessitava generadors de treball i demanda. Però finalment hem arribat a productes amb obsolescència programada. Això és insostenible. Està clar que la ciutadania de Catalunya no li pot dir a la resta del món que no visquin com vivim nosaltres. Per tant, cal un canvi cutural al respecte. No únicament en com produïm o consumim, sinó en com vivim.

Però el Black Friday s'acaba de celebrar. Amb iniciatives com aquestes s’indueix al consum irracional. Però, d’altra banda, resulta que hem de consumir menys. Es tracta de la famosa prevenció de residus, aspecte que treballeu molt des de l’Agència. Creus que això convenç els empresaris?
No es tracta de consumir menys, sinó de fer-ho de manera diferent, amb racionalitat. Segons el darrer informe de la FAO, la meitat dels aliments que produïm, els llencem. A Catalunya, de fet, un 60% del malbaratament el provoquem els usuaris que no sabem cuinar amb les mides, que no organitzem bé la nevera ni les compres, etc.  Comprar amb sentit comú, comprar productes de proximitat, de manera conscient. El poder dels consumidors és increïble.

"No podem carregar tota la responsabilitat a la ciutadania. S’ha d’aconseguir que arribin menys envasos a les llars, i això depèn dels productors. Però, un cop aquests arriben a casa, s’han de gestionar i reciclar correctament"

No podem carregar tota la responsabilitat a la ciutadania. S’ha d’aconseguir que arribin menys envasos a les llars, i això depèn dels productors. Però, un cop aquests arriben a casa, s’han de gestionar i reciclar correctament.

Resulta difícil amb el actual ritme de vida tornar a la petita botiga d’abans on es comprava a granel i amb sistemes de retorn. Però ara, amb presses, omplim la nevera de plàstic. S’ha d’aconseguir arribar a un punt entremig de racionalitat.

En el cas de l’alimentació, per exemple, com garantim aliments de qualitat amb menys plàstics? El repte aquí consisteix en fer arribar els aliments amb menys envasos, compostables, a granel. Els mercats fan molta feina però el tema dels granels s’ha de potenciar encara més. Realment, el sector de l’alimentació i els comerços tenen un gran repte davant.

"Si volem ser realment un referent a seguir, ens hem de posar a treballar en aquesta nova manera de produir, associar-nos i sumar forces. Catalunya serà un aparador d’Economia circular per Europa i el món, i ha de demostrar que pot ser-ho"

On veus a Catalunya d’aquí uns anys, més enllà del 2020?
Insisteixo, la veig circular perquè sinó no podrà ser. Com he comentat abans, l’any 2040 les empreses hauran d’haver incorporat aquesta visió si volen ser competitives i poder desenvolupar així la seva activitat. De fet, l’any 2022 hem estat escollits per ser el Circular Economy Hotspot a nivell internacional, competint amb altres candidatures com Canadà, Dinamarca, Taiwan i Eslovènia (més informació en aquesta notícia recent). Per tant, si volem ser realment un referent a seguir, ens hem de posar a treballar en aquesta nova manera de produir, associar-nos i sumar forces. Catalunya serà un aparador d’Economia circular per Europa i el món, i ha de demostrar que pot ser-ho.

Tot això està molt bé però a l’hora de la veritat resulta que és molt complicat fer servir ‘residus’ com a matèria primera sense ser gestor de residus. Per tant, aquesta visió circular que volem incorporar es troba amb un obstacle legal de primer ordre. Què esteu fent al respecte?
Ara estem preparant una nova llei de residus, prevenció i ús eficient dels recursos. No serà una llei únicament centrada en els residus i s’està gestant conjuntament amb les empreses.  La idea és crear un mercat d’elements reciclats i per poder fer-ho hem de poder intervenir sobre aquest mercat. Cal desbloquejar i desburocratitzar l’actual encaix que hi ha a l’hora de gestionar un residu.

"Un producte esdevé en un residu quan es té voluntat de despendre’s d’ell"

I acabo amb una pregunta que potser hauria d’haver estat la primera, però que també pot servir per concloure l’entrevista: quan un producte passa a ser un residu, i per tant, té traves legals per esdevenir una matèria primera?
Un producte esdevé en un residu quan es té voluntat de despendre’s d’ell.


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

La iniciativa substituirà les bosses de plàstic d’un sol ús per bosses compostables, que es podran aprofitar per llençar els residus orgànics domèstics i millorar la qualitat del compost que se n’obtingui. També es reduirà el consum de bosses d’un sol ús per pesar fruita i verdura gràcies a la introducció de bosses reutilitzables.

Article

El I Anuari sobre Economia Circular a Espanya 2018 ofereix, entre altres dades, quina és la posició global d'Espanya respecte a l'Economia Circular a Europa -valoració quantitativa i rànquings a partir de la bateria d'indicadors i temes seleccionats per la Comissió Europea / EUROSTAT - i quins països tenen una economia més / menys circular.

Reportatge

Què es pot aprendre quan hom navega pel món pel seu compte? Quan Ellen MacArthur va fer la volta al món, sola, portant tot el que necessitava amb ella, va tornar amb una nova idea sobre la manera com funciona el món, com a lloc de cicles entrellaçats i recursos finits, on les decisions que prenem avui afecten el que queda per demà . Proposa una nova i atrevida manera de veure els sistemes econòmics del món: no tan lineal, sinó circular, on tot té lloc.

Butlletí