“La xarxa de boscos terapèutics de Catalunya serà un nou servei de salut i una infraestructura verda potentíssima”

Entrevistem Jaume Hidalgo Colomé, responsable del projecte Selvans
Periodista
24/07/2016 - 13:55

Selvans va naixer l’any 2007 com a iniciativa per protegir una primera xarxa de boscos madurs, a través de la compra de drets de tala. Avui, 9 anys després, integrats a Acció Natura han aconseguit propiciar que la Generalitat estigui treballant en la catalogació i protecció d’una xarxa de boscos madurs molt sòlida, que arribarà al 3% de la superfície de bosc català i que inclourà per primera vegada a l’Estat una xarxa de boscos terapèutics integrada al sistema sanitari de salut i que serà també un motor econòmic per les àrees forestals. Ens ho explica Jaume Hidalgo Colomé, enginyer forestal i responsable del projecte.

 

Què és un bosc madur?
Un bosc madur és un bosc que d’acord amb la silvicultura tradicional ja s’hauria tallat i per alguna raó, que potser econòmica, social o ambiental, s’ha deixat, ha passat el torn de tala i per tant els arbres són més vells, més grans de lo normal. Dit d’una altra manera: és un bosc que fa força temps que no es talla.

Però clar, quan em pregunten: Bé, però quan de temps ha de fer? Doncs es diferent si es tracta d’una vegetació de Ribera, si fa 40 o 50 anys que no es talla comença a ser madur, perquè aquests arbres creixen més ràpid. Però en canvi hi ha altres tipologies de boscos, com el pi negre del Pirineu, que encara que passen 100 anys no acaba de ser madur, necessita una mica més de temps, per tant això ho referenciem al torn de tala. Que ja té una edat per sobre de quan tocaria tallar comercialment. 

Podem dir que no hi ha hagut intervenció humana almenys durant uns 100 anys?
Efectivament. És un bosc on no hi hagut intervenció humana o silvícola de talla, durant 50 0 60 anys, més o menys i per tant els arbres tenen 100, 120, 130, 140 anys

"Els boscos madurs són un gran reservori de biodiversitat"

Selvans naix al 2007 per protegir els boscos madurs. ¿Quins valors tenen?
Aquests boscos concentren molts valors, en comparació amb un bosc jove. Pensem que a la natura, en un bosc primigeni o verge, hi ha un element que és bàsic, que són els arbres vells. I no només els arbres vells sinó tota la vida, tota la fauna, tota la flora que en depèn d’ells, d’aquests grans arbres. Als boscos que es tallen no hi són. I com no hi són, vol dir que en els boscos joves hi ha molta menys biodiversitat.

Quins són els components que depenen d’aquest grans arbres?
Per exemple les cavitats, aquests grans arbres generen cavitats que són molt importants tant per ocells, com per rats penats, com per refugi de mamífers inclús, etc. Però després hi ha un procés que és clau, que és indispensable en un ecosistema i és el reciclatge de grans fust, de grans arbres, que faci decennis i decennis que s’està descomposant on apareixen des de coleòpters, fongs en descomposició, líquens, molses, etc. I una quantitat de bactèries i de vida que és impressionant. Tot això en un bosc jove no hi és, i per tant la biodiversitat queda molt i molt limitada.

Però si anem més enllà respecte als seus valors hi ha cada vegada més estudis científics, podem destacar l’estudi dirigit per Secundino López,  que demostren que els boscos madurs també són beneficiosos per la salut de les persones. És així?
Sí, aquests boscos són terapèutics. Degut a aquesta complexitat en biodiversitat, en fauna i flora, que aconseguim amb els arbres grans, el que hi ha és una aerobiologia específica, que és una sèrie de components que estan en aquell ambient, que estan a l’atmosfera del bosc madur i bàsicament estaríem parlant d’essències volàtils, hi ha de terpens, components volàtils que produeixen les plantes, sobretot els arbres grans, per diferents motius, per defensar-se contra escolítids, virus, etc.

"L'efecte a nivell fisiològic està constatat: El sistema immunològic millora"

Després hi ha tota una microbiota, petits organismes, molt molt petits, que depenen d’aquesta complexitat i maduresa del bosc, per tant són organismes vius que estan per allà volant, que no s’han estudiant encara, després també hi ha ions negatius, sobretot quan més madurs, hi ha més concentració d’oxigen i sobretot la riquesa, la bellesa, la majestuositat d’aquests grans arbres, amb aquestes formes, amb tots els elements que apareixen, comparat amb els boscos joves que són molt és avorrits.

Tot això fa que, a nivell fisiològic, l’organisme es beneficií, i això s’ha constatat: El sistema immunològic millora. Però després a l’hora d’estimular els sentits, la vista, l’oïda, el tacte, etc. Doncs clar, aquestes boscos, el fet de tenir aquests elements tan màgics, sorprenents,  fa que psicològicament també estigues més a gust, més protegit. A més, aquests boscos amb aquestes capçades altes et protegeixen molt més, fa un efecte cova. És un retorn a un paisatge ancestral nostre, on nosaltres vam evolucionar, això els japonesos també ho expliquen, el fet de passejar per aquests boscos és com envoltar-te del teu ecosistema original o ancestral.

Parlem doncs també d’espiritualitat. En aquest tipus de boscos ens sentim connectats amb alguna altra cosa…
Sí! Ara mateix estem ja col·laborant amb una associació que es diu Silene, que treballa sobre els valors immaterials dels espais naturals i estan impulsant un projecte a la Vall d’Aran sobre boscos espirituals. I clar, quins poden ser els millors boscos espirituals? Doncs, els boscos madurs. Aquests boscos que concentren arbres centenaris.

"Passejar per aquests boscos és com envoltar-te del teu ecosistema ancestral"

I quants boscos madurs hi ha a Catalunya? El CREAF va fer un inventari de 207 boscos singulars
Aquest va ser un primer inventari de boscos singulars, que des d’Acció Natura hem desenvolupat tota una estratègia per preservar-los, tot i que ens manquen molts recursos per arribar a tot arreu, però tenim identificades diferents realitats i ara s’han de desplegar totes aquestes eines de treball, de custodia, de complicitats amb els propietaris, i amb les administracions.

Però aquest primer inventari de boscos singulars tant sols significava el 0,25% de la superfície de bosc, 2.300 hectàrees, una cosa insignificant. Però a Acció Natura ens consta que la Generalitat està treballant ja, pel que ha propiciat Acció Natura, una xarxa molt més sòlida de boscos madurs, que es deixaran a lliure evolució natural i que arribarà potser a un 3% de la superfície de bosc. Hem fet un salt molt qualitatiu en aquest sentit. Però encara no s’ha fet públic.

 

"La Generalitat està treballant ja amb una xarxa molt més sòlida de boscos madurs, que es deixaran a lliure evolució natural i que arribarà potser a un 3% de la superfície de bosc"

Quin tipus de protecció tindran?
La principal font d’informació que té aquest nou inventari són els plans tècnics de gestió forestal i els projectes d’ordenació forestal. És a dir, són instruments d’ordenació forestal de boscos, tant privats com públics, en que es designen unes unitats o uns paratges o uns rodals com a protectors. Clar, com la principal font d’informació seran aquests rodals que ja estan designats com a protectors en aquests instruments d’ordenació forestal, jo intueixo que la majoria ja estaran preservats.

Però a més a més s’estan tenint en compte àrees de reserves protegides, dintre dels espais naturals de protecció especial, per exemple parcs naturals, o paratges naturals d’interès nacional, etc. Per tant també seran zones que estan protegides i ja es deixen a evolució natural, aquests també s’incorporaran a aquesta xarxa de boscos madurs.

Per als que no tenen aquestes fórmules de protecció, el repte serà fer custodia en els que s’incloguin que siguin d’interès.

"Compensa Natura és una iniciativa d’Acció Natura perquè tothom pugi col.laborar en la protecció dels boscos madurs"

I aquí és on entreu vosaltres?
Aquí és on després Acció Natura fa tot el possible per canalitzar recursos, des d’una campanya que es diu ‘Compensa Natura’ o buscant patrocini d’empreses i d’administracions per fer un fons de compensació a la propietat forestal i en aquests casos on es dóna un risc imminent de tala o en aquells casos on veiem que el propietari es mereix que se li faci un pagament pels serveis ambientals, perquè doncs ha protegit o ha sabut conservar boscos realment espectaculars… Doncs aquí Acció Natura fa aquesta operació de compensar als propietaris, tant privats, com també ens locals.

Llavors la forma de col·laborar amb vosaltres seria “Compensa Natura”?
Just. Compensa Natura és una iniciativa d’Acció Natura a través de la qual, una família, una botiga, una indústria, pot compensar la superfície que ocupa amb la seva llar, el seu establiment, nau industrial, etc… de manera que fa una donació que ajuda a preservar una superfície de bosc madur equivalent a aquesta superfície que ocupa.

Hi projectes similars a la resta de l’Estat o Europa?
En l’àmbit de boscos madurs sí que hi ha moltes iniciatives a Europa. Per exemple Itàlia, té el 18% de la superfície de bosc destinada a evolució natural, el 18 és molt. És un dels percentatges més alts d’Europa. I hi ha altres països pioners en aquesta matèria, com Alemanya, com Eslovènia, Eslovàquia, Finlàndia… Molts països que ja han desenvolupat una xarxa de boscos en lliure evolució natural, o una xarxa de boscos madurs o de boscos vells. En alguns cas inclús boscos verges, com hi ha a Rumània per exemple, que nosaltres no en tenim.

Ara bé, el que és una xarxa de boscos terapèutics, amb aquesta funció. Ens consta que Alemanya hi ha un projecte en marxa i nosaltres a Catalunya. Som pioners en l’àmbit d’Europa.

Parlem d’aquesta xarxa de boscos terapèutics
El primer és la xarxa de boscos madurs, aquests boscos amb arbres centenaris. La idea és que allà no hi hagi un objectiu de produir fusta, sinó produir externalitats que es deriven d’aquesta complexitat natural. I una part petita, potser un 10% d’aquests boscos madurs, poden tenir aquesta funcionalitat terapèutica.

"Amb la xarxa de boscos terapèutics som pioners a Europa"

Quan un bosc potser terapèutic?
Quan a més a mes d’aquests components de maduresa que ja dèiem, doncs és accessible, hi és compatible l’ús públic, és a dir, està a la vora d’una població o ja té un servei a la vora i per tant ja li està passant gent, quan és relativament planer i quan potser ajudarà a descongestionar una altra zona. Per exemple en la zona de Collserola ens ho han demanat, que algun bosc esdevingui terapèutic perquè s’està degradant per la massificació d’aquell espai i gràcies a la implementació d’un itinerari forestal terapèutic s’ajudarà a regular millor l’ús públic.

Per tant això és important, que una part d’aquesta xarxa de boscos madurs, esdevindrà boscos terapèutics.

I seria una xarxa que s’integraria en el sistema sanitari d’alguna manera?
Exacte. Bé, tot això ho hem hagut d’aprendre sobre la marxa, perquè és un projecte hipercomplexe. Hi ha molts actors i molts factors en joc.

Aleshores, quina és la manera que estem trobant? Doncs que cada bosc terapèutic, o cada àmbit de boscos terapèutics, per exemple els del Ripollès, tindrà un guia professional, que serà la persona que haurà de coordinar les visites en aquests boscos, assistir aquestes visites, i per tant posar-se al servei dels centres hospitalaris, dels equipaments de salut , de balnearis, etc.

D’aquesta manera el que es busca és evitar la massificació d’aquests llocs, controlar la capacitat de càrrega i ordenar molt bé les visites. De manera que hi hagi també qualitat en aquestes visites, que hauran de ser grups reduïts, els passejos s’han de fer en silenci, fer uns exercicis apropiats, treballar la respiració, etc. I això també a la vegada ajuda a organitzar un retorn cap a la propietat forestal. Això és molt important. El que no podem fer és un bosc terapèutic en una propietat i que aquell propietari no vegi res a canvi, és important que hi hagi una estructura organitzativa que ajudi a organitzar les activitats, a concertar tots aquests usos i a actuar de pont amb el propietari forestal.

És molt interessant trobar aquest equilibri.
Ja hi ha molts centres de salut interessats, és un projecte que està eclosionant i que té un potencial enorme. Primer per aquesta funció protectora d’aquests boscos. Perquè és fonamental que es preservi aquell bosc, això ho tenim claríssim. Però després perquè estem generant un nou servei de salut i de benestar per a la societat i estem creant una infraestructura verda potentíssima per al territori, la nostra Xarxa de Boscos Terapèutics.

"Un pilar del projecte serà la recerca mèdica"

I retornes valor econòmic a uns boscos que l’havien perdut, d’alguna manera. 
Efectivament, es converteixen en petits motors econòmics al territori. Això al Japó aquests boscos terapèutics són veritables motors econòmics per a les poblacions locals. Per tant ara imaginem, una part de la Mata de València que bé una part sí que s’ha d’explotar, però hi ha una altra part que ja té un ús públic, que podria tenir aquesta funció terapèutica i evidentment deixar una zona tranquil.la per la fauna vulnerable etc. Però aquesta visita, aquest ús terapèutic a través del refugi o a través d’aquest Parc Natural de l’Alt Pirineu, imagina els recursos que pot generar, molt més que la fusta.

Supose que la clau és trobar l’equilibri?
Sí,  això és molt important per nosaltres, per això anem molt a poc, més del que determinats sectors voldrien, però és que hem d’organitzar molt bé tot això, estem professionalitzant els guies, els formadors de guies, a Europa, estem organitzant tallers on aprendre tots de tots i posar en comú el que sap tothom, coordinant molt bé la recerca mèdica.

La recerca és important al projecte?
Sí, és un aspecte bàsic, un altre pilar del projecte. Igual que volem treballar la professionalització dels guies, i també fonamental la custòdia dels boscos, l’altre pilar és que hi haurà un programa de recerca mèdica. De manera que caldrà coordinar tots aquests estudis clínics amb diferents patologies, diferents problemes de salut i anar donant llum a tot aquest coneixement.


Relacionats

Article

El pròxim diumenge 16 de setembre, en el marc de la 3a edició de la Fira Visana, es presentarà el primer Itinerari de Benestar i Silenci autoguiat de tot Catalunya. La iniciativa consisteix a passejar per camins senyalitzats enmig de la natura en els quals hi ha diferents rètols amb propostes enfocades a impulsar senzilles pràctiques saludables i de mimetisme amb l’entorn, com meditació, atenció plena, ioga, respiració conscient, introspecció o reflexió.

Notícia

El segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic estableix recomanacions per adaptar el territori a unes projeccions climàtiques que apunten a un augment de la temperatura a muntanya de més de 4ºC  graus a finals de segle i a la pèrdua de la meitat de l’espessor de la neu a 1.800 m d’alçada cap a 2050.  L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.

Notícia

Les obres per soterrar el trànsit de la plaça de les Glòries i crear-hi un gran parc urbà ja s'han adjudicat i començaran el mes de març. Els treballs de la zona nord del parc, 45.000 metres quadrats de verd, de lleure i d'equipaments a l'àrea de la Gran Clariana, s'enllestiran el març del 2019, i els dos túnels viaris es posaran en funcionament el 2021.

Butlletí