Pepe Castro : “La solució de la palla de l’arròs serà la suma de diversos aprofitaments”

Pepe Castro és director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders dels País Valencià
Sostenible.cat
22/07/2018 - 16:48

La crema de la palla d ‘arrós al Parc Natural de l’Albufera és un problema ambiental i de salut de primer ordre al País Valencià. Sostenible ha volgut entrevistar Pepe Castro, director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders per conèixer el programa LIFE LowCarbon Feed. Aquest projecte té com a objectiu l’elaboració d’aliment per al ramat a partir de restes de cítrics i de la sega de l’arròs. Aquest projecte pot ser una solució més que ajudi a aprofitar un residu per al que fa anys que es busca una sortida que pugui ser beneficiosa per a totes les parts implicades.

"El projecte busca utilitzar la palla de l’arròs i els residus dels cítrics, dos subproductes amb una problemàtica especial al País Valencià, en alimentació animal"

Què és i com naix el programa LIFE LowCarbon Feed?
El LIFE LowCarbon Feed és un projecte finançat per la Comissió Europea dins la categoria de mitigació del canvi climàtic. Va nàixer l’any 2006 arran un intent d’aprofitar els subproductes agraris i oferir un valor afegir als llauradors. En concret el projecte busca utilitzar la palla de l’arròs i els residus dels cítrics, dos subproductes amb una problemàtica especial al País Valencià, en alimentació animal. Abans s’havien fet altres intents d’usar aquests subproductes per a la generació d’energia o per a olis essencials, però hem vist que l’alimentació de ramat ofereix una sortida raonable i sostenible. En col·laboració amb experts de la Universitat Politècnica de València (UPV), ho estem provant amb remugants, amb cabres.

"Sembla que l’emissió de metà dels remugants és menor amb aquest nou aliment que amb el convencional"

Per què vau triar el nom LowCarbon Feed?
Perquè en realitat el que estem mirant de produir és un aliment baix en carboni. Per una part, perquè els subproductes que es puguen menjar no es cremen, amb el que evitem la producció de CO2. A més, pels resultats que tenim fins ara, sembla que l’emissió de metà dels remugants és menor amb aquest nou aliment que amb el convencional.

La cremà tradicional de la palla provoca altes emissions de CO2 i de contaminants que afecten la salut.

"A la UPV estan fent proves de digestibilitat, d’emissions de metà, d’índex de creixement, etc. i per ara està tenint un comportament fins i tot més bo que els pinsos convencionals per a ramat caprí"

Quins resultats heu obtingut fins ara?
En contra del que molts pensen, les cabres no mengen de tot. De fet, entre els remugants són els animals més capriciosos. De moment hem pogut aprofitar l’última campanya de l’arròs i arreplegar la palla de la passada tardor, i ara hi estem afegint la poda de cítrics. Estem fent un aliment que consta principal d’aquests dos subproductes. A la UPV estan fent proves de digestibilitat, d’emissions de metà, d’índex de creixement, etc. i per ara està tenint un comportament fins i tot més bo que els pinsos convencionals per a ramat caprí. Encara falta analitzar els resultats, perquè treballem amb molts paràmetres diferents, però fa bona pinta. De moment hem fet les proves només a la universitat, i en breu començarem en granges reals. Els resultats definitius esperem tindre’ls l’estiu de 2019.

Qui hi participa en el projecte LIFE LowCarbon Feed?
A més de la Unió de Llauradors i Ramaders, que coordina el projecte, hi participen també la Universitat Politècnica de València, que s’encarrega de la part de recerca científica; la fundació LowCarbonEconomy, que ens aporta el control de paràmetres ambientals; l’empresa Airatec, que fabrica l’aliment; Uniproca, una associació estatal de granges de cabres on farem les proves reals; i els ajuntaments de València i de la Vall d’Uixó, que han ajudat a la recollida dels subproductes i fa una gran tasca de difusió del projecte. També col·laboraran a l’hora d’incidir en les polítiques locals i regionals que mirarem d’aconseguir quan tinguem clars els resultats del projecte.

El pinso de palla i cítrics està tenint un comportament fins i tot més bo que els pinsos convencionals per a ramat caprí

"La idea seria que el llaurador que participe en la recollida de les restes de cítrics i de palla de l’arròs per a la reutilització puguen tindre algun benefici fiscal"

Quines mesures teniu en ment per a afavorir la recollida d’aquests residus?
La idea seria que el llaurador que participe en la recollida de les restes de cítrics i de palla de l’arròs per a la reutilització puguen tindre algun benefici fiscal, que es premie el treball ben fet. Però primer hem d’aconseguir bons resultats en el projecte.

Quins beneficis pot tenir per als ramaders un projecte com aquest?
Aquest és un projecte dels que LIFE anomena ‘close to market’. És a dir, l’objectiu és aconseguir que el producte resultant arribe al mercat i siga competitiu. Per a això ha de tindre un preu en la línia dels productes que hi ha ara, com l’alfals o altres pinsos. Si no és així, els ramaders no tindran cap benefici. Una altra opció, a més, és veure si l’ús d’aquest aliment es podria reflectir en la promoció de la llet o els formatges com a baixos en carboni com a valor afegir. Però som conscients que si no igualem els preus de mercat, no tindrà èxit.

"S’ha vist que amb la crema controlada de la palla de l’arròs es produeix una cendra, una sílice, que pot ser utilitzada als filtres de les estacions depuradores d’aigües i que absorbeixen els nitrats"

També participeu en un altre projecte LIFE relacionat amb la palla de l’arròs. En què consisteix?
Formem part del projecte LIFE Libernitrate, que s’emmarca en la línia d’aprofitament de recursos i té un caire més científic. L’objectiu és reduir els nitrats en l’aigua de consum humà, que sembla que provenen per l’abonament excessiu amb nitrogenats per part del sector agrari. S’ha vist que amb la crema controlada de la palla de l’arròs es produeix una cendra, una sílice, que pot ser utilitzada als filtres de les estacions depuradores d’aigües i que absorbeixen els nitrats. És una tecnologia nova i provada a nivell de laboratori, i amb aquest LIFE ho provarem en un entorn real a la comarca de la Ribera.

La UPV està fent proves a la granja universitària

Els dos projectes aprofiten la palla de l’arròs. Poden ser la solució al problema que suposa aquest residu?
Cap dels dos projectes té com a objectiu principal solucionar el problema de la palla de l’arròs, però és cert que l’aprofiten i que poden ajudar. Jo estic convençut que la solució de la palla de l’arròs ha de ser la suma de diversos aprofitaments, no hi ha una solució única per evitar que passe el que passa ara.

Quina és la situació actual de la palla de l’arròs a l’Albufera de València?
El cultiu de l’arròs ocupa 16.000 hectàrees a l’Albufera de València. És un cultiu tradicional però modernitzat, amb innovació continua en maquinària, en adobs, en varietats, etc. Està protegit, es fa dins un parc natural i compleix els compromisos ambientals. Però continua sense resoldre el problema de la palla de l’arròs, de les restes una vegada acabada la sega. Per al llaurador, el més fàcil és cremar-la: no li aprofita per a res, i desfer-se’n és un maldecap. Deixar-la als camps sense més pot, a més, propagar virus. Actualment, però, la crema està regulada i només es permet un percentatge, el que estiga afectat per alguna plaga i havent aconseguit els permisos corresponents. La resta es tritura i es torna al camp, però això ha causat un excés de matèria orgànica al sòl, molt per damunt del que necessita el conreu. A més, si hi plou molt i es torna a inundar el camp, dona peu a l’eutrofització, que afecta la flora i la fauna de l’Albufera.

Imatge del Banc de Palla, una iniciativa ciutadana per reaprofitar la palla de l'arrós

"S’està avançant, en utilitats i en noves maneres de traure-la del camp de manera més ràpida i eficient"

Quins usos podria tenir aquesta palla?
S’estan buscant diverses solucions, des d’usar-la com a material per a fer les falles a material d’embalatge o com a material de construcció, a més del nostre LIFE Low CarbonFeed. Un problema important és que no tenim un subministrament garantit tots els anys, perquè si plou quan està collida es complica arreplegar-la i comença a fermentar. Aquesta incertesa dificulta molt les inversions per a les indústries que la podrien aprofitar. A més, com que són terrenys molt humits, si entren tractors o empacadores deixen uns solcs que desnivellen el camps. Però s’està avançant, en utilitats i en noves maneres de traure-la del camp de manera més ràpida i eficient. La solució a la palla de l’arròs, crec jo, vindrà amb una suma de tot això. Tota pedra fa paret.

 

Més informació:

"El mes de la ‘cremà’" Després de la collita de l’arròs, el foc envaeix l’Albufera. Reportatge de Mètode sobre la cremà de la palla de l'arròs


 

 

 

Municipis: 

Relacionats

Notícia

La nova trobada de les Jornades Comarcals sobre Canvi Climàtic i Energia Sostenible de la Diputació de València ha estat dedicada a la mobilitat elèctrica i l’autoconsum energètic.

Article

El 33% dels sòls del planeta estan degradats i un terç del territori de la Comunitat Valenciana està en risc de desertificació

Butlletí