Teresa Ribera: “És un bon moment perquè els municipis iniciïn el camí de l’economia circular”

Periodista
16/10/2017 - 15:28

Teresa Ribera, llicenciada en Dret, és actualment directora de  l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya entre el 2008 i el 2011, amb responsabilitat directa sobre  les polítiques ambientals i del clima. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.

Per què l’economia circular hauria de ser una prioritat?
Perquè és la forma d’aconseguir prosperitat per a tothom dintre dels límits del planeta. L’economia circular facilita l’equilibri entre la cobertura de les nostres necessitats i la viabilitat dels recursos naturals.

De fet, és pràcticament la mateixa definició de la sostenibilitat. O hi ha algun matís diferent?
Economia circular i sostenibilitat són molt a prop. Potser la primera se centra molt en els recursos i no parla tan directament dels aspectes socials com ho fa la sostenibilitat. Però també és veritat que, com l’economia circular demana uns models de fabricació i de consum diferents, també apel·la a un altre tipus de relació de les persones amb el sistema econòmic,  teòricament de caire més democratitzador. Aquest plantejament en l’economia circular és més implícit mentre que en la sostenibilitat és molt més explícit.

"L’economia verda ha estat útil per trencar alguns tabús o falses idees, potser la més important és que tot allò que té a veure amb el medi ambient no té sentit econòmic"

El concepte d’economia verda queda superat amb el d’economia circular?
L’economia verda ha estat útil per trencar alguns tabús o falses idees, potser la més important és que tot allò que té a veure amb el medi ambient no té sentit econòmic. Aquest concepte ens va fer veure que les dues realitats (el medi ambient i l’economia) no són incompatibles. Difícilment pot sobreviure l’economia sense una coherència amb el medi que l’envolta. Per tant l’economia verda ha estat molt interessant en una etapa de presa de consciència.

I això ens ha permès arribar a desenvolupar l’economia circular...

Que és un concepte més sofisticat, més complex i més complet. I també més concret perquè ja no es tracta de dir només que economia i medi han de ser compatibles, sinó d’aplicar-ho en cada disseny, en cada procés en cada producte.

"És molt difícil fer grans canvis si els ciutadans no entenen el sentit que hi ha el darrera. Les raons matemàtiques o físiques no porten al canvi per elles mateixes. És important que es tradueixin a un llenguatge accessible"

Alguns think tanks, i en especial la fundació Ellen MacArthur, estan fent d’ impulsors d’aquest model. Com valora aquest impuls que ve “des de dalt”?
Crec que aquesta fundació és un actor clau i està fent una gran feina, junt amb altres agents similars. Hi ha unes línies de treball que són crítiques per poder avançar en el model. Una és la recerca científica en l’àmbit acadèmic i una altra és l’activitat dels think tanks. La missió d’aquests darrers és fer de pont entre la recerca pura -que aporta solidesa, solvència i argumentació i modelització- i els decisors que han d’implementar les mesures concretes en l’àmbit econòmic i social. Jo afegiria encara una altra línia, que també és molt important per fer avançar el model: l’opinió pública. És molt difícil fer grans canvis si els ciutadans no entenen el sentit que hi ha el darrera. Les raons matemàtiques o físiques no porten al canvi per elles mateixes. És important que es tradueixin a un llenguatge accessible i que la gent les pugui assimilar.

I quin ha de ser el paper del món local en aquest context?
Les autoritats locals estan vivint un moment molt interessant en què estan comprenent una sèrie de coses essencials. Una de les més rellevants és que prenen consciència de que  cada vegada seran més avaluats per la ciutadania en relació a la qualitat (en salut i en medi ambient) dels serveis que ofereixen. Això inclou els edificis, la mobilitat, la gestió dels residus i la de l’aigua, el manteniment dels carrers, etc.. Per tant hi ha una consciència clara d’aquest aspecte.

"Desenvolupar l’agenda de l’economia circular suposa impulsar elements que segur que  s’autofinançaran més endavant però que necessiten una primera inversió per posar-se en marxa"

Quin és el gran repte que tenen els municipis?
Amb la implementació de les Agendes 21 al llarg dels anys, els municipis han anat descobrint que no es podien dur a la pràctica iniciatives “contra el món”, sinó només amb un ampli consens amb tots els agents. Aquest plantejament torna a ser vàlid avui amb la diferència que ara ja sabem perfectament que la societat ha d’anar coordinada amb les iniciatives que es prenen des de l’administració. La qüestió és que en el cas de l’economia circular tot plegat és més complex, més sistèmic, i té nombroses implicacions i ramificacions. El  gran repte és com intervenir de manera coherent i alineada amb els agents en el context actual.  Desenvolupar l’agenda de l’economia circular suposa impulsar elements que segur que  s’autofinançaran més endavant però que necessiten una primera inversió per posar-se en marxa. Per altra banda, estem vivint uns temps, on la capacitat econòmica dels municipis és molt limitada. No és pot negar que això desanima. És una preocupació de caràcter purament pràctic que viuen els municipis.

Tot i aquestes dificultats, creu que és un bon moment perquè els municipis treballin en l’impuls de l’economia circular?
La meva opinió personal és que, malgrat tot, és un bon moment perquè municipis iniciïn aquest camí. La receptivitat de la societat és molt més bona que la que hi havia fa 10 anys i aquest és un punt a favor. Els municipis han de pensar en primer lloc en la part conceptual de l’impuls a l’economia circular i després han d’identificar-ne els instruments.

Quines iniciatives municipals destacaria a Europa?
Hi ha uns quants exemples interessants especialment en els països nòrdics. Es parla sovint de Copenhagen, però també es podrien esmentar Estocolm o Göteborg. Són ciutats que comencen a plantejar-se propostes integrals d’economia circular on es té en compte de manera conjunta els serveis, el consum, els residus, el rol dels ciutadans, els mercats secundaris de matèries primeres. Sense oblidar l’ecodisseny. Per altra banda, hi ha hagut esforços més parcials però que també tenen el seu valor. Per exemple, l’alcalde de Sevilla ha promogut una iniciativa de municipis per l’economia circular i, a París, l’alcaldessa està intentant involucrar tota la corporació municipal en l’establiment d’iniciatives en aquesta direcció, tot i les dificultats administratives. La conclusió és que ningú ha estat capaç encara de treballar de forma completa, però es va avançant per parts en funció de les diferents possibilitats. 

La digitalització afavoreix l’economia circular?
La digitalització de l’economia te un potencial immens: ajudarà a l’establiment de connexions més ràpides entre oferta i demanda de productes, a la millora de l’eficiència l’ús dels recursos i dels processos de recuperació de materials. Per contra, tampoc es pot descartar la generació de nous problemes que podrien derivar-se del fet que no tothom tingui el mateix accés a la informació. Són problemes que podem imaginar si bé no tenim clar com els arribarem a resoldre. I després hi hauria totes aquelles qüestions que no podem encara ni imaginar-nos. Es tracta d’un món relativament nou al qual no se li està prestant l’atenció que caldria, que és molta.

"Durant molt de temps, el que ha marcat les tendències i els ritmes econòmics han estat els països occidentals, però això s’ha acabat"

Com valora la política d’economia circular de la Unió Europea?
Crec que és una bona notícia per diverses raons-. Primer, perquè aborda un debat complicat amb una nova perspectiva. Segon, perquè estableix uns clar objectius numèrics que ajuden a visualitzar i a fer comprendre a tothom de què estem parlant. També és capaç de traduir en termes de negoci, d’inversió i d’ocupació quines són les implicacions de l’economia circular.  Dit això, penso que li falten un parell de coses importants. Una  seria la definició  de com es traslladen els plantejaments i la consecució dels objectius al  dia a dia, i l’altra és la incorporació de tot plegat en les polítiques sectorials comunitàries i en les dels estats membres. En qualsevol cas, cal remarcar que el paquet ha tingut una rebuda molt bona per part del món empresarial. Això vol dir que les empreses es veuen  obligades a pensar des de la perspectiva de l’economia circular si volen fer front adequadament als reptes dels propers anys.

 Durant molt de temps, el que ha marcat les tendències i els ritmes econòmics han estat els països occidentals, però això s’ha acabat. Hi ha actors nous en el mercat que tenen molt de pes i els recursos de què disposem cada cop són més escassos. En aquest context l’economia lineal que sempre hem conegut planteja molts problemes. Si volem seguim generant productes i serveis ho hem de fer tenint en compte aquests nous condicionants i actuar en conseqüència.

Vostè és directora de l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals (IDDRI) ¿Quin és, de manera resumida, l’objectiu d’aquesta organització?
Aquest institut vol ser un centre de diàleg obert als  decisors públics i privats  i al món de l’acadèmia i de la ciència per debatre com es pot fer una correcta aplicació dels principis del desenvolupament sostenible dintre del context global. Ens focalitzem en quatre grans àrees: clima i energia, biodiversitat i agricultura, oceans, i governança en la sostenibilitat.

"Estem davant una cursa contra rellotge que ens demana posar en marxa transformacions molt profundes de l’economia i la discussió va molt més enllà d’objectius numèrics concrets que puguem establir en un moment determinat"

Vostè va ser secretària d’estat de Canvi Climàtic, des d’aquesta perspectiva especial sobre el tema, què en pensa de la posició actuals dels EUA en relació als acords de París?
Penso que se’ns ha oblidat una mica que els acords de París són un inici i no un final. Personalment, estic molt convençuda de la supervivència d’aquests acords,  malgrat el senyor Trump. La posició dels EUA ha sacsejat les consciències i ha fet que els altres actors es reafirmin en el seu compromís. Més enllà del mal que aquesta posició pugui fer ara a la pròpia economia nord-americana o de la falta de solidaritat que representa amb tercers, que és important, penso que aquesta política no durarà gaire.  Per altra banda, París, com deia, és només un inici, una plataforma de governança molt útil que ens ha d’acompanyar en el futur, però no és suficient. Estem davant una cursa contra rellotge que ens demana posar en marxa transformacions molt profundes de l’economia i la discussió va molt més enllà d’objectius numèrics concrets que puguem establir en un moment determinat. En resum, els acords que es van aconseguir l’any passat estan bé, sobreviuran, però no n’hi ha prou en celebrar el fet de ser-hi partícip. Cal prendre mesures de transformació reals dins de cada país.  L’alarma no és tant Trump com el fet que la seva posició ens serveixi d’excusa per quedar-nos aturats en una zona confortable i no fer res.


 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Acte
Notícia

El consistori xifra en un 60% el percentatge de persones que no estaria protegit d'un tall per motius econòmics si no fos per la Llei catalana 24/2015 contra la pobresa energètica. L'Ajuntament considera, així, que aquesta normativa catalana continua plenament vigent malgrat la regulació del bo social.

Butlletí