El 'diccionari' d'una veritat incòmoda

El que Al Gore fa amb la pel·lícula 'An inconvenient truth' és més que una traducció fílmica als 35 mil·límetres de la presentació per ordinador -el powerpoint, per dir-ho ràpid- que el que havia de ser 'president dels Estats Units' va fer en centenars d'auditoris dels Estats Units al llarg de 2005. El polític nordamericà va fer arribar la 'mala' nova del canvi climàtic i les seves funestes conseqüències sobre el planeta terra a desenes d'universitats, centres ciutadans, polítics, etc. A continuació, i després de poder-ne veure una còpia, us proposo un 'diccionari' bàsic per valorar una pel·lícula que és, ja abans d'estrenar-se al nostre país en la versió espanyola, sota el títol de 'Una verdad incómoda', un dels esdeveniments ambientals de l'any. Es podrà veure al cinemes, produïda i distribuïda per United Artists a partir del 3 de novembre. Al Gore és una pel·lícula sobre el canvi climàtic? És una pel·lícula sobre Al Gore? Cal veure-la per valorar-ho, i potser ni tant sols així... Són preguntes que queden a l'aire, sense una resposta clara. Gore hi és omnipresent, de principi a final. La seva és la veu de l'off que sobrevola cadascuna de les seqüències, i seves i de la seva vida i del seu entorn més pròxim, són la major part d'imatges que surten en el documental. És més, un nombre gens menyspreable de persones que surten citades al film són introduïts per Gore com 'el meu amic...'. Aquesta aposta pel 'personalisme' és un recurs de proximitat i de complicitat per fer arribar millor el missatge? O bé l'hem d'entendre com un pas més en el temptador, per bé que inconfessable de moment, camí per excercir el lideratge mundial? Antibush Gore té molts arguments per encapçalar tots els moviments anti-bush. Al capdavall, va ser un dels seus principals damnificats quan la maquinària republicana va ordir el robatori de vots a Florida. Tanmateix, aquest tema es tracta amb prudència política, que no és obstacle per introduir una intel·ligent ironia. Gore es presenta a l'auditori com l'exfutur president dels Estats Units, i arrenca així unes solidàries rialles del públic, tot just començar el film. En un altre moment, parla dels dies complicats després de la resolució dels vots a Florida, i com, en aquell moment, va acabar decidint-se per fer de la necessitat... virtut. Encara sembla que Bush li hagués fet un favor. A la recerca del temps perdut el film té un aire melancòlic claríssim, ja des dels primers minuts de metratge: es mostra un riu que corre impassible i la veu de Gore, que xiuxiueja la intimitat dels propis pensaments. Aquest to melangiós el trobem al llarg de la pel·lícula en escenes en les quals; defugint tot existencialisme, això si; sembla que, en efecte, Gore estigui atrapat per una mena de recerca de temps perdut... Es mostra la visita a la granja dels pares; escenes familiars antigues; records dels primers contactes amb la naturalesa, en les profunditats de l'estat de Tenesse. Però Gore és un nordamericà de manual, imbuït de l'esperable -i indomable- optimisme habitual en els nostres veïns de l'oest enllà. S'allunya de Proust i és com si volgués demostrar-nos que, malgrat tot, si que hi ha una manera de recuperar aquest temps perdut. Apple La casa de la poma, de la qual gens casualment Gore és conseller delegat, és un dels protagonistes indirectes del film. Un flamant ordinador power book G5 acompanya Gore arreu on va, preparant l'slideshow. El programa amb el qual elabora la presentació no és l'arxiconegut 'powerpoint' sinó el programa Keynote, d'Apple. Canvi climàtic aquest és el tema de la pel·lícula i, certament, no és un tema qualsevol. Gore s'hi aproxima amb les dades de la ciència a la mà, però també amb armes més subtils, i qui sap si més eficaces... entre gràfic i gràfic, ens presenta la seva família; cita el coneixement popular; ens mostra postals amb paisatges de profunda bellesa i ens fa viatjar, si li convé, segles enrera... Per damunt de la urgent lluita contra el canvi climàtic, es destaquen dos missatges gens menors: el medi no enten fronteres i els recursos de la terra són limitats. Ciència Gore fa servir la primera part del film per fer una sòlida -i necessària- defensa de la ciència com a eina de progrés. No s'estalvien imatges de científics fent recerca a les glaceres de l'Antàrtida, llançant sondes al bell mig del pacífic... Un prec que als EUA és particularment pertinent: escoltem els científics. Conferència Al Gore és un conferenciant magnífic, i això es pot veure en el film, que reprodueix en un 60% de la seva lliçó magistral, per bé que ho fa tot aplegant fragments de desenes de conferències. El que fa Al Gore no és gaire diferent del que fan altres conferenciants magnífics que tenim també al nostre país i que, naturalment, són igualment capaços de deixar-nos amb la boca ben oberta. El tret diferencial, en aquest cas, és la incorporació en la fórmula d'un inimitable factor 'made in hollywood': una il·luminació que combina proximitat i transcendència; un decorat auster i elegant, que reforça les dades estadísiques projectades en la pantalla; una presentació d'acabats professionals i de disseny modèlic... fins a trobar-nos amb una plataforma elevadora. D'aquesta plataforma, però, en parlarem a l'apartat 'efectes especials'... Consells Aquest és, potser, un dels elements menys treballats de la pel·lícula. La tensió del discurs és implacable i hom acaba convençut de tots i cadascun dels arguments de Gore. La convicció argumental, però, perd pistonada quan arriba el 'i ara, què?'. Al final del film es donen alguns consells i ja en els títols de crèdit, s'aporten algunes propostes pràctiques. La responsabilitat del ciutadà i les conseqüències del propi model de vida potser no queden prou subratllades. Dibuixos animats Es tracta d'una escena de Futurama, de l'autor dels Simpsons Mat Goering. Una aparició estelar. Entreteniment És un documental avorrit? És un discurs polític maldissimulat? Abans que res, An inconvenient truth és una pel·lícula que es digereix de forma molt agradable, sense ser apenes conscient que ha passat... una hora i 38 minuts. Exemplar artefacte cinematogràfic. Efectes especials Una conferència made in hollywood, apuntava unes línies més amunt. Bé, en un moment determinat, Gore vol demostrar la potent línia ascendent de les emissions de CO2. La línia en qüestió surt quasi de la pantalla, de tan descontrolada com està. Gore puja dalt d'una plataforma que s'eleva per demostrar, de forma gràfica, tot provocant moltes rialles, com d'amunt estan aquestes emissions. Efectes especials en una conferència? A Amèrica, si. Escola És una anècdota recurrent en el film. El bon i el mal professor. El mal professor que és superat per les dots d'observació i sentit crític dels alumnes, i que renya un alumne que suggereix que els continents havien estat units milions d'anys enrera; i per una altra banda, el bon professor, el que desperta les ganes de saber, les ganes de preguntar-se. Gore acaba identificant els actuals governants dels EUA amb aquell mal professor, incapaços de veure, en la seva prepotent ignorància, la rotunditat de l'evidència. Té un simbolisme especial, que paga la pena remarcar, aquest record per al crucial paper dels educadors. Esquenes L'esquena de Gore és ampla i forta... i el realitzador té cura de mostrar-nos-la un cop i un altre. La política és imatge, perquè la imatge connecta amb facilitat amb el subconscient. La fortalesa del físic de Gore és garantia de poder, és garantia de solució. I tot això es diu, ja ho veieu, sense dir-ho. Estats Units d'Amèrica Tothom pot veure 'An inconvenient truth'. La pel·lícula té un interès que va més enllà de la frontera dels Estats Units d'Amèrica, però és als americans, la nació que més contamina al planeta, a qui s'adreça principalment la pel·lícula. El seu tram final és quasi bé una carta oberta al patriota, amb referències continuades a la Declaració d'Independència i als pares de la Nació. Família un dels moments més emotius del film, i també dels més discutibles, és quan s'explica l'accident que va patir el seu fill a principis dels noranta. Aquesta dramàtica situació va estar a punt de costar la mort del menut i és presentada per Gore com un dels fets que més li van canviar la vida. Quin món deixarem als nostres fills? No és només una qüestió política, adverteix Gore, és una qüestió ètica. Guerra No a la guerra, diu Gore, després de presentar dues curioses sumes: vells hàbits + velles tecnologies resulten en conseqüències predibles; vells hàbits + noves tecnologies, porten a conseqüències que no podem controlar... i ens superen. El vell hàbit és la violència al planeta... però no és el mateix practicar aquest vell hàbit amb un punyal o un trabuc -les antigues tecnologies-... que amb una bomba nuclear -les noves tecnologies-. El no a la guerra no com a posició moral o ètica, sinó com a argument de supervivència. Katrina L'huracà Katrina té un lloc en la pel·lícula. Una referència demolidora: com és que no es va fer cas dels científics i tècnics que podien predir, exactament, que podia passar una cosa com la que havia de passar finalment. I ara, podem permetre'ns obviar de nou la veu de la comunitat científica que ens adverteix dels terribles efectes del canvi climàtic?, es pregunta Gore retòricament. Mulimèdia Va néixer com una presentació d'ordinador, té una presència a la web. Ara és una pel·lícula. També se n'ha fet un llibre i s'ha editat la banda sonora. Música és de Michael Brook, un reputat músic de Los Angeles, que ofereix una partitura excel·lent, evocadora i elegant, on hi ha un clar accent d'arrels country, denominació d'origen 100x100 nordamericana. I Need To Wake Up és la cançó que Melissa Ethrige va composar després de veure una primera versió del film sense editar, i que finalment va ser inclosa com la que tanca els títols de crèdit. Patriotisme En un moment determinat, Gore repassa algunes de les aportacions recents dels EUA a la humanitat, com a mostra que en altres ocasions, el país no s'ha acovardit davant la dificultat dels reptes... una de les aportacions? La fi del comunisme. Política Gore ha dit que 'An inconvenient truth' és la seva forma de fer política, avui. Terrorisme Hi ha més batalles a emprendre, a més del terrorisme. Diu Gore, mentre mostra un possible escenari en el qual la pujada del nivell del mar inundaria bona part de Manhattan (i també algunes de les zones més poblades del planeta), inclosos els terrenys de l'anomenada zona zero. Viatges Al Gore, maleta amunt, maleta avall. El veiem en imatges on es cuida molt l'efecte de realitat en diversos aeroports arreu del món. Antàrtida, Alaska, Xina, Argentina... Gore es fa uns farts de viatjar convertit en una mena de 'turista conscienciat'. Voluntat política Diu Gore: 'Sabem tot el que necessitem saber, tenim tot el que necessitem... excepte potser la voluntat política. Encara que, la voluntat política, als EUA, és per sort un recurs renovable'. Xina I què passarà quan la Xina... Bé, una pregunta que no cal respondre. Gore tampoc ho intenta. Quan parla de la Xina ja ha quedat clar a aquelles altures que no cal respondre la pregunta. La situació seria del tot insostenible. Xiuxiueig Les reflexions més personals i íntimes (i n'hi ha unes quantes) són presentades en la forma d'un efectiu xiuxiueig. Winston Churchill Hi ha una cita de Churchill recollida dues vegades en el metratge. 'Això que tenim al davant no s'assembla a res al que podíem estar acostumats'. Churchill es referia a una gran guerra, Gore es refereix a una altra gran guerra, la del Canvi climàtic.