El Projecte ITER i les incògnites sobre les alternatives energètiques a llarg termini

Però abans de contraposar-ne les opinions a favor i en contra, què és la fusió nuclear i què fa que el seu estudi es consideri prioritari amb vista a buscar alternatives a les fonts d'energia convencionals? La fusió nuclear també és coneguda com l'energia de les estrelles. És la que es produeix a l'interior del Sol quan dos nuclis atòmics lleugers -dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti)- s'uneixen i formen un element més pesant -l'heli- i alliberant una enorme quantitat d'energia. Però per arribar a aquesta reacció que es produeix als astres cal aconseguir algunes condicions com ara unes temperatures molt elevades i unes altes densitats del combustible durant el temps necessari perquè es produeixi la fusió atòmica. L'objectiu del projecte ITER és generar calor de la mateixa manera com ho fa el Sol, però a petita escala i de forma controlada. L'objectiu és produir 500 megawatts introduint-ne 50 al reactor. Fins ara, alguns dels experiments de fusió nuclear conduïts a Europa i els Estats Units han aconseguit les condicions necessàries per a la reacció, però utilitzant més energia que l'obtinguda. Quina és la diferència entre la fusió i la fissió? La fissió nuclear és el principi oposat a la fusió i l'utilitzat actualment a les centrals atòmiques. L'objectiu també és aprofitar l'energia tancada en el nucli atòmic, però aquí no s'obté mitjançant la unió de dos àtoms d'hidrogen sinó a partir de la fissió d'àtoms d'urani. La calor produïda genera vapor d'aigua, que mou un generador elèctric connectat a la xarxa d'alta tensió. En una planta de fusió es produiria de la mateixa manera i només variaria la forma d'alliberar l'energia de l'àtom. Entre els grans inconvenients de la fissió nuclear es troba la producció de residus radioactius resultants de l'ús d'urani. D'altra banda, existeix el risc d'accident a causa d'una reacció en cadena descontrolada. I, finalment, les reserves d'urani no són renovables i tard o d'hora s'esgotaran. Pel que fa a la disponibilitat de combustible, en principi, la fusió no planteja problemes de proveïment. L'hidrogen necessari per a la reacció es pot extreure del mar. D'un litre d'aigua marina es podria obtenir l'equivalent energètic de 300 litres de petroli. Els dos isòtops d'hidrogen que utilitzarà l'ITER són el deuteri i el triti. El deuteri es troba a l'aigua de mar i el triti es produeix a partir de liti, un element present a l'escorça terrestre. Pel que fa als riscos, els experts asseguren que un reactor de fusió no en presentaria perquè el seu funcionament no preveu reaccions de cap tipus. Segons els experts, una fallada en els equips provocaria, simplement, que la fusió s'aturés. Ara bé, la fusió sí que produeix residus radioactius i, encara que no ho faria en la mateixa quantitat que la fissió, els ecologistes argumenten que això només vindria a agreujar encara més els problemes de gestió dels residus generats actualment per les centrals nuclears de fissió. Els residus radioactius provindrien de la contaminació de la cambra del reactor pel bombardeig de partícules dels nuclis d'heli que es produeixen en les reaccions de fusió. D'altra banda, el triti és un gas radioactiu. De nou, els ecologistes apunten que produir-ne en grans quantitats per usar-lo com a combustible suposaria diversos riscos que cal considerar. A més dels efectes del triti per a la salut, hi hauria el risc de contaminació de fonts d'aigua per la possibilitat de formació d'aigua tritiada, radioactiva, que podria arribar a suposar un gran problema. També s'apunta el risc addicional de proliferació mundial d'armament nuclear per la facilitat de desviar triti per produir caps nuclears. Així doncs, encara que a la fusió nuclear se li suposen menys riscos ambientals i de residus que a la producció energètica convencional o de fissió, i que es consideri teòricament com una font de combustible inesgotable i molt segura, veiem que això no es pot afirmar amb rotunditat si considerem tots els factors secundaris que estan en joc. Els avantatges de la inversió Però, més enllà de les qüestions tècniques i de la viabilitat de la fusió nuclear a llarg termini, hi ha factors socials i econòmics que no han passat desapercebuts als defensors del projecte ITER. L'ITER suposa una inversió d'uns 4.000 milions d'euros, es a dir, uns 700.000 milions de pessetes. El país que aculli el projecte s'haurà de fer càrrec d'un 10 per cent del cost total durant els 10 anys de construcció previstos. Per contra, es preveu que es crearan uns 118.000 llocs de treball d'un any de durada i que hi treballaran entre 1.000 i 2.000 científics en un període d'investigació de 20 anys. Els socis del projecte són Europa, el Japó, Rússia i el Canadà, però com que el Canadà ha retirat recentment la candidatura per a l'emplaçament de la instal·lació, ara la pugna ha quedat entre Europa i el Japó. A Europa hi ha dues propostes, la d'Espanya, que va presentar la candidatura de Vandellòs, i la de França, que proposa la de Caradache, a la Provença, on ja existeix un centre d'investigació similar. La proposta espanyola defensa avantatges com, per exemple, en el transport de grans components dins la instal·lació, que només serà d'uns metres donada la proximitat al mar, mentre que a Caradache caldria fer desplaçaments d'uns 100 quilòmetres. Així mateix, Vandellòs presenta millors característiques geotècniques i de sismicitat i, a més a més, ofereix la possibilitat de refrigeració per aigua marina, cosa que abaratiria els costos. Tant a escala estatal com municipal i regional s'ha donat una gran importància al projecte des d'un punt de vista socioeconòmic. Els responsables municipals de Vandellòs i de l'Hospitalet de l'Infant veuen en l'ITER una possibilitat espectacular de canvis en aquestes localitats i els entorns propers, i apunten un canvi radical en el perfil sociològic i econòmic de la zona. D'una banda, es preveuen més oportunitats de sortida laboral per al jovent amb estudis universitaris en camps d'alta investigació i, de l'altra, les inversions suposarien urbanitzar zones i introduir canvis importants en l'economia, caracteritzada per puntes de turisme. Podria haver-hi més hotels, comerços i equipaments. Incògnites No cal confondre, però, el projecte i la inversió a curt termini amb els objectius i els resultats esperats a llarg termini. L'ITER vol aconseguir una producció de 500 megawatts tèrmics que no tenen com a fi la comercialització sinó experimentar que a través de la fusió de l'hidrogen és possible crear energia, però, fins ara, els experiments portats a terme només han aconseguit generar 16 megawatts. Es tracta, doncs, d'una inversió molt important no exempta d'incògnites sobre els resultats esperats. El projecte té de termini fins a l'any 2030 per demostrar que la fusió és comercialment viable i competitiva amb relació a les energies convencionals. Si fos així, aleshores s'emprendria el disseny de centrals comercials. Aquestes incògnites no deixen de recordar les que ja es van plantejar per a la fissió nuclear, que s'assegurava que produiria energia molt barata, però finalment els costos van ser molt superiors als previstos, fins al punt que encara avui moltes de les centrals nuclears construïdes no es poden desmantellar perquè encara no se n'ha amortitzat la inversió. Però, en definitiva, els defensors del projecte veuen en la fusió una clara alternativa als combustibles fòssils. La consideren una energia més barata, més neta i a l'abast de tothom. Se subratlla com un avantatge econòmic i polític el fet que la fusió afavoriria la independència energètica atès que no utilitza derivats del petroli ni del gas. En la recerca d'alternatives energètiques, el carbó fa temps que s'ha descartat perquè, tot i quedar-ne molt, és la pitjor solució des d'un punt de vista ambiental. Pel que fa a l'hidrogen i la pila de combustible, possibilitat molt estudiada d'un temps ençà, cal recordar que no constitueix una font donat que la producció es fa a partir d'altres fonts, fonamentalment el gas natural. En darrer lloc es troba la investigació sobre energies renovables basades en la força del vent, de l'aigua, o la calor del sol. Les fonts renovables -eòlica, solar, hidràulica, biomassa- ja han demostrat que funcionen i estan esdevenint cada cop més competitives. L'entrada en escena de la fusió nuclear suposa la derivació de recursos econòmics i de temps molt considerables a la investigació sobre aquesta tecnologia en detriment de les energies renovables. Les innegables incògnites que porta associades han dut organitzacions ecologistes i científics a denunciar que l'ITER suposarà una aturada en el temps que no assegura la disponibilitat d'energia neta d'aquí a 50 anys i que, fins i tot, pot agreujar el problema del canvi climàtic perquè retarda la presa de decisions i fa que es deixi d'invertir en solucions que ja han demostrat que funcionen, com les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica. Juntament amb els avantatges socioeconòmics que suposa per a Vandellòs, el projecte ITER i la fusió nuclear vénen acompanyats de crítiques relacionades amb el malbaratament de diners, la pèrdua de temps, les incògnites sobre els resultats i els dubtes sobre l'impacte ambiental real, crítiques que recorden massa les discussions que ja es van produir en el passat amb relació a la fissió nuclear. Més informació: El projecte ITER, plana web oficial. Informe de 13 pàgines elaborat per Greenpeace, Ecologistes en Acció, Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear i Wise. Pàgina web oficial del projecte ITER a l'estat espanyol. Pàgina de la Comissió Europea sobre recerca en energia. Enllaços d'interès sobre la fusió.