Signes Vitals 2005: L'amenaça de la imparable economia xinesa

L'anuari segueix, com és tradicional des dels seus inicis, les tendències en camps com l'energia, l'alimentació, la biodiversitat, els conflictes... En tots ells es pot percebre el pes de Xina com a gran potència mundial. Aquesta presència és fortament ambivalent. D'una banda, el seu creixement ha fet pujar el PIB de molts països i actua com a motor econòmic de primer ordre però, de l'altra, ha exacerbat el consum de recursos naturals tot incidint en l'alça del preu de les matèries primeres i els nivells de contaminació.
Un creixement sense fre Mentre la mitjana de l'economia mundial s'ha expandit en un 5%; la Xina ho ha fet en un 9%. Un exemple de la seva incidència global el tenim en l'acer. Per primer cop a la història, l'any 2004 es va superar el llindar dels mil milions de tones mètriques, dels quals la Xina n'ha produït el 27%. Això s'explica per la gran velocitat amb què aquest país duu a terme un canvi en el seu paisatge: infrastructures de tot tipus, noves ciutats, gratacels, fabricació d'automòbils. De l'augment del comerç mundial que ha tingut lloc el darrer any, un 20% correspon a la Xina, on les exportacions d'aquest país hi han jugat un paper decisiu.
El gegant asiàtic ha augmentat en un 11% el seu consum de petroli i això ha fet que se situés en el número dos mundial, en aquest rànquing, després dels Estats Units. Les tendències apunten que la Xina incrementarà notablement la seva flota d'avions i passarà de les menys de 1000 aeronaus, que té actualment, a 2800 d'aquí a 20 anys.
Pel que fa a l'automòbil, si bé fins fa unes dècades tenia un paper molt menor en el transport, les vendes de cotxes estan augmentant a gran velocitat i s'espera que sobrepassin els 7 milions d'unitats anuals l'any 2007. Amb aquestes tendències, la Xina ha aconseguit posicionar-se de nou com a número dos mundial en emissions de CO2, també després dels EUA. Però potser el més preocupant és que les seves emissions s'han incrementat en un 47% des de l'any 1990. Les tendències creixents, per tant, les trobem en tots els àmbits ; amb una població de 1.300 milions d'habitants que sembla ser l'única xifra que s'estabilitza.
Tot això té un cost. La Xina està patint les conseqüències d'aquest desenvolupament desenfrenat tant en el medi natural com en la salut pública. S'ha establert que entre el 2001 i el 2020, gairebé 600.000 persones moriran al país prematurament per la contaminació atmosfèrica.
Contradiccions persistents 'Signes Vitals 2005' posa damunt la taula greus contradiccions del model hegemònic de producció i desenvolupament que, lluny de desaparèixer, persisteixen any rera any, -amb petites variacions-, des del 1992, any en el que el Worldwatch Institute va iniciar la publicació de l'anuari.

Aquests en són alguns exemples:
Més creixement econòmic, però més atur i més gana. Ens trobem en un moment de creixement de l'economia mundial, un bon període en els cicles característics del capitalisme però, tot i el que indiquen les xifres del PIB, s'ha assolit una xifra rècord de 186 milions de persones sense feina. L'atur mundial ha crescut fins al 6,5% quan el 1993 -any de crisi profunda- era tan sols del 5,6%. Igualment, les dades recopilades pel Worldwatch Institute indiquen que malgrat que hi ha més collites i es produeix més carn, el nombre de persones que passen gana arreu del món ha augmentat des de la dècada de 1970. La fam afecta a hores d'ara a 852 milions d'éssers humans.
100 milions de dòlars al dia en despesa militar Menys d'una cinquena part dels països estan en el camí d'assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Paral·lelament, els pressupostos militars que havien mantingut una tendència a la baixa tornen a augmentar de manera continuada des del 1998: 100 milions de dòlars cadahora del dia esgasta el món en armament i manteniment dels exèrcits. El país que hi destina més recursos és EUA seguit per Japó, Regne Unit, França i la Xina.
Més demanda energètica, menys petroli i l'amenaça del canvi climàtic La fabricació d'automòbils i el nombre de vols continuen endavant a un ritme imparable. En canvi, la producció de petroli està caient en 33 dels 48 països productors de petroli més grans. Al mateix temps les dades del Worldwatch Institute assenyalen que la concentració mitjana de CO2 a l'atmosfera ha augmentat un 19% des que es van començar a fer mesuraments a Hawai el 1959. Segons una estimació les glaceres del planeta perden cada any la mateixa aigua que utilitzen en 4 mesos totes les llars, fàbriques i granges dels EUA.

Signes per a l'esperança Tot i que el consum d'energia procedent de combustibles fòssils encara mana s'està produint un augment important de l'energia eòlica -amb un 20% el darrer any- i també de l'energia solar fotovoltàica. Hi ha també senyals de canvi de tendència entre els inversors si bé no són majoritàris però, per exemple, cal subratllar que els EUA encapçalen la llista d'inversions amb criteri socialment responsable, que també creixen a nivell global.
Aquest fenomen s'ha estès també als consumidors que empenyen el mercat a buscar alternatives tot demanant, cada cop més, carn, llet i ous d'animals alimentats només amb vegetals. També estan a l'ordre del dia a tot el món els plans de certificació per a productes forestals sostenibles. Les vendes de vehicles elèctrics als EUA, tot i que molt petites, segueixen una progressió sostinguda. Dintre d'uns anys podrem veure si tots aquests signes vitals positius esdevenen majoritaris o , per contra, arriben a un sostre limitat i es mantenen com un percentatge marginal.
'Signes Vitals 2005' posa de manifest que no es podrà assolir un progrés sostenible, mentre les despeses mundials no tinguin com a autèntica prioritat el desenvolupament humà. Cal recordar que aquest missatge arriba a un gran nombre de persones en més de 20 llengües, entre les quals el català, gràcies a la publicació del Centre UNESCO de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Caixa de Sabadell, la Fundació Sa Nostra i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. El Worldwatch Institute és una associació de recerca independent fundada el 1974 per Cristopher Flavin.