“L’economia circular només funcionarà si es fan esforços en tots els nivells de govern i en la societat, al mateix temps”

Entrevistem Hugo-Maria Schally, responsable del pla d’acció sobre l’economia circular de la UE
Periodista
02/04/2017 - 13:35

Després de treballar per al PNUD, el ministeri d'Afers Exteriors austríac i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa a Viena, Hugo-Maria Schally es va incorporar a la Comissió Europea el 1998 i ha estat d’aleshores ençà cap d'unitat de diverses direccions generals (relacions exteriors, desenvolupament i medi ambient). Schally és actualment cap de la unitat de productes de producció i consum sostenibles a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea i ha rebut l’encàrrec de coordinar i supervisar el desplegament del pla d'acció sobre l’economia circular de la Unió Europea. Sostenible va poder parlar amb ell en el congrés Identiplast celebrat a Viena el passat mes de febrer

Per què Europa necessita fer una transició cap a una economia circular?
Quan ens fixem en un cert nombre d'estudis apareix una evidència clara: l'economia lineal que tenim ara no permetrà que Europa segueixi sent competitiva; no permetrà generar els llocs de treball, el creixement i la prosperitat que necessitem; ni tampoc mantenir un alt nivell de protecció del medi ambient o anar cap a un ús eficient dels recursos.

"L'economia lineal que tenim ara no permetrà que Europa segueixi sent competitiva"

L'economia circular és un tema molt complex. Les empreses, els processos, la tecnologia, la voluntat política estan involucrats. No dubto de la capacitat de la UE, però com es pot fer front a aquesta complexitat per fer que la transició avanci? ¿No se sent personalment aclaparat per la magnitud del repte?
Quan parlo de l'economia circular i penso en l'àmplia gamma d'àrees i de temes que hem d'abordar, he de dir que sí que em sento certament preocupat perquè hi ha molta feina per fer! Però aquesta complexitat també serveix per fer evident que necessitem totes les parts implicades, és dir, tots els nivells de govern i de la societat civil per avançar i per fer que aquesta transició sigui una realitat. No hi ha una solució única, una bala de plata, per portar a terme aquesta transició.

La UE ha fixat uns objectius específics per a 2030 com reciclar el 65% dels residus urbans i el 75% dels residus d'envasos. ¿Creu que això es pot aconseguir en només 13 anys?
Un bon nombre d'estats membres ja han assolit o estan molt a prop d’assolir aquests objectius Per a altres estats és veritat que semblen més difícils. Però quan ens fixem en l'experiència dels països que han decidit marcar-se aquestes fites ens adonarem que el primer que han fet és crear la voluntat política i després han estat capaços de reunir una coalició d'actors. Quan es disposa d’aquests elements, el procés por anar molt ràpid.

Hi ha també l’objectiu de reduir a un màxim del 10% els residus municipals que van als abocadors pel 2030. Per què no zero residus?
L'ambició és crear cicles de materials nets, però també  hem de trobar una manera de desfer-nos de certs materials i substàncies que realment no volem aprofitar més. Aquests materials poden portar-se als abocadors un cop que s'hagin estabilitzat, de manera que no puguin tenir cap impacte en  l'entorn.

En general, però, la UE vol desencoratjar l’ús dels abocadors. Quins instruments pensa utilitzar per a aquest propòsit?
Això ho deixarem en mans dels estats membres perquè siguin ells que facin servir els millors instruments que tenen a la seva disposició. Crec que els impostos i les taxes són alguns dels instruments que es poden fer servir. Si vostè fa una mirada als estats membres es trobarà amb diferents experiències en aquest sentit i jo crec que a nosaltres no ens toca entrar més en detall..

Ara cada estat membre té el seu propi mètode per mesurar el reciclatge. Quins avenços s’estan fent per mirar d’unificar els mètodes de càlcul?  
En la seva proposta, la Comissió ha inclòs un nou mètode de càlcul harmonitzat, que ha de servir per posar tots els estats membres en el mateix pla. Això significarà, en cas que aquest mètode s’adopti i s’apliqui, que alguns estats membres que estan ara per sobre dels objectius estiguin per sota. I en el cas d’alguns que ara estan molt lluny dels objectius veurem que s’hi acosten més a prop. Crec que és una qüestió d'equitat dins d'Europa tenir el mateix mètode de càlcul en aquest àmbit de manera que serà més fàcil de comparar els resultats de tots els estats membres.

"No volem participar en la gestió del mercat o la determinació d'una manera específica de fer per a la indústria i el comerç. Crec que el nostre paper és crear els incentius adequats"

Un altre aspecte molt rellevant per a l’economia circular és la simbiosi industrial que serveix perquè el subproducte d’un procés industrial esdevingui la matèria primera d’un altre. Tenint en compte l’enorme quantitat d’empreses existent, sembla difícil d’aconseguir una simbiosi a gran escala mentre no hi hagi algun tipus d’estructura organitzada i orientada a aquesta finalitat.
El punt principal és establir un marc normatiu favorable. No volem participar en la gestió del mercat o la determinació d'una manera específica de fer per a la indústria i el comerç. Crec que el nostre paper és crear els incentius adequats i fer front als obstacles per fomentar la gestió i classificació dels residus, la creació d'estàndards de qualitat, la definició de quan un residu deixa de ser un residu, o com tractar la qüestió dels preus. No és feina nostra organitzar estructures. Això hauria de seguir sent un procés impulsat pel mercat.

¿Creu que les bases de dades i sobretot el big data i l’Internet de les Coses poden ser clau per gestionar millor aquesta qüestió?  
Depèn de quines dades parlem. Si vostè es refereix a la disponibilitat de dades sobre la composició química dels productes, i com aquestes dades podrien ser transmeses al llarg de la cadena de valor d'una manera fàcil i sense burocràcia, amb l'ús de les tecnologies digitals, aleshores crec que estem parlant d’instruments molt útils. En canvi, si vostè pensa en mecanismes per posar en contacte les empreses en un mercat centralitzat i organitzat, no crec que aquest sigui el camí que cal seguir.

"Un element rellevant respecte al disseny serà la diferència de costos dels productes en funció de la seva capacitat de ser reciclats"

Què està fent la UE per promoure avenços en l’ecodisseny?
L’ecodisseny es pot entendre de dues maneres. Una en relació amb el que marca la directiva sobre el tema i l'altra en relació a l’àmbit més ampli del disseny ecològic. La directiva és un instrument molt poderós que, juntament amb l'etiquetatge energètic, té un enorme impacte en els productes que es posen al mercat a Europa. Això és, de moment, limitat als productes en relació a l’energia. També hi ha altres eines que es poden utilitzar. Una d'elles, per exemple, són els esquemes de responsabilitat ampliada del productor, que poden ser molt poderosos. Tornant al disseny, un element rellevant serà la diferència de costos dels productes en funció de la seva capacitat de ser reciclats.

Una altra qüestió relacionada amb el tema del qual estem parlant és el malbaratament d'aliments. Al voltant de 88 milions de tones d'aliments es malbaraten anualment a la UE. Què s’està fent en aquest camp?
Els estats membres de la UE han adoptat un compromís en el context dels objectius de desenvolupament sostenible per reduir el malbaratament d'aliments. Per tant, hem de veure com podem facultar els estats per controlar el seu progrés en aquesta direcció i com identificar les millors pràctiques que es porten a terme en aquesta àrea. Però, a al mateix temps, hi ha les obligacions legals que podrien estar influint positivament o negativament en el malbaratament i que cal estudiar. Un dels aspectes que s'està investigant és la modificació de les dates de límit de consum dels productes per facilitar-ne un ús més extens en el temps. Crec que aquest seria un element molt important.

"Les ciutats i les àrees metropolitanes són molt importants, és on l'economia circular es troba amb el ciutadà"

Des del punt de vista de la UE, quin és el paper de les ciutats, dels municipis, en la transició cap a una economia circular?
Les ciutats i les àrees metropolitanes són molt importants. És on l'economia circular es troba amb el ciutadà. És on es fa la recollida de residus. És on les aigües residuals es tracten... Però també hi ha un altre element molt destacat a nivell local, que és la contractació pública dels municipis, àrees metropolitanes i regions. Vull insistir en què economia circular només funcionarà si es fan esforços en tots els nivells de govern i  de la societat, al mateix temps.

Creu que l'etiqueta "economia verda" ajuda al desenvolupament de la transició cap a l'economia circular?
Bé, de fet, no veuria diferències entre una cosa i l’altra. Potser  l'economia verda està relacionada amb el nivell macroeconòmic i l'economia circular pertany més aviat al nivell microeconòmic.

"L’economia circular ha de ser part d'una política industrial europea que ha de poder crear noves capacitats de fabricació, i llocs de treball a escala local en reparació, reciclatge i remanufacturing"

D'acord amb algunes estimacions, el cost de la creació d'un sistema de reutilització i el reciclatge totalment eficient a la UE podria ascendir fins a 108 mil milions d 'euros. Això sembla difícil de vendre a menys que parlem al mateix d'augmentar la competitivitat global, fomentar el creixement econòmic sostenible i generar nous llocs de treball. Està segur que el balanç entre costos i guanys serà positiu?
Quan ens fixem en els models, tenim, d'una banda, la projecció sobre el que aquesta transició cap a l'economia circular portarà en beneficis econòmics, estalvi d'emissions d'efecte hivernacle addicionals, disminució dels costos de les matèries primeres, i creació d'ocupació. Però, és clar, a l'altra banda, hi ha el cost d'establir sistemes de gestió de la màxima eficiència. Cal posar-ho tot en un quadre econòmic general i veure-ho en conjunt. Aleshores tenim que Europa, com una regió pobra en recursos que és, importa cada vegada més productes finals i exporta matèries que s’han fet servir en processos, sense reutilitzar-los. L’economia circular ha de ser part d'una política industrial europea que ha de poder crear noves capacitats de fabricació, i llocs de treball a escala local en reparació, reciclatge i remanufacturing. Si podem mantenir el valor en el sistema estarem estimulant la producció i això implica més llocs de treball.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

El projecte ‘Economia circular comunitària’ sensibilitza sobre la importància d'introduir petits canvis en els nostres hàbits de consum com gestionar els residus o comprar productes de proximitat.

Acte
14/11/2023 - 08:30
Tecnocampus Mataró. Avda. Ernest Lluch, 32

Butlletí