El corall es mor

Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2

Font: UAB

20/09/2018 - 13:18

Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.

Es calcula que durant l'últim fenomen del Niño (2015-2016), un 50% de la barrera de corall d'Austràlia ha deixat de ser funcional: els coralls han mort o han estat severament danyats. El canvi climàtic està erosionant a tots els nivells els sistemes més complexos, com els esculls estructurats per coralls escleractinis, eficients animals que capturen la llum a través dels seus simbionts (algues microscòpiques) per nodrir-se i construir "pedra". Aquesta mateixa "pedra" (la part dura del corall, formada per carbonat de calci) és en part la responsable de l'elevada taxa de fotosíntesi de les algues, que li faciliten fins al 95% dels nutrients que necessita l'animal per viure.

"Quan la temperatura és massa elevada, les algues, simplement, se'n van del corall. Aquest procés és conegut com blanquejament. I sense algues, amb només un 5-15% de nutrients, el corall es mor"

"Què està passant? Doncs que tot i que la llum potser és força constant, la temperatura s'ha elevat al mar", explica Rossi. A més temperatura, més acceleració dels processos metabòlics relacionats amb el procés fotosintètic, fins al punt que es creen molècules tòxiques. L'excés de toxicitat provocat per les algues incomoda el corall ... o a les pròpies algues, no està clar. El que sí està clar és que quan aquesta temperatura és massa elevada, les algues, simplement, se'n van del corall. Aquest procés és conegut com blanquejament. I sense algues, amb només un 5-15% de nutrients, el corall es mor.

Gorgònia vermella. Foto: UB

Davant d'aquesta situació, les gorgònies (i les esponges) estan rellevant al corall un cop mort de manera molt significativa. El treball, que ha estat publicat recentment a la revista Scientific Reports, tracta d'entendre com funciona l'escull de corall per poder preveure el seu futur. Per això compara per primera vegada l'eficiència fotosintètica en nou gorgònies del Carib, un dels llocs més castigats per la transició d'un escull de coralls a un dominat per espècies diferents (no només pel canvi climàtic). L'estudi demostra que l'eficiència fotosintètica té a veure amb la morfologia dels organismes -de les gorgònies en qüestió-, que tenen més flexibilitat alimentària (tròfica) respecte als recursos existents que els coralls escleractinis. Aquestes dades permeten entendre millor per què els octocoralls semblen tenir avantatge en processos de transició respecte als escleractinis "tot i que encara queden moltes preguntes per contestar per entendre quin serà el futur paisatge submarí en zones tropicals del món sencer".

"Tot i que les gorgònies són més flexibles davant els canvis i s'aclimaten millor, absorbeixen i retenen menys quantitat de CO2 de l'atmosfera, les seves estructures no formen els esculls que aconsegueixen els corals durs i són menys resistents enfront dels huracans"

No obstant, la substitució de coralls per gorgònies no és del tot satisfactòria ja que segons l'investigador, tot i que les gorgònies són més flexibles davant els canvis i s'aclimaten millor, absorbeixen i retenen menys quantitat de CO2 de l'atmosfera, les seves estructures no formen els esculls que aconsegueixen els corals durs i són menys resistents enfront dels huracans. Rossi recorda que "el 99% de l'energia de les onades que colpegen les costes en èpoques d'huracans és absorbida pels esculls de coral". Per això, conclou que la desaparició d'aquests esculls i altres estructures biogèniques complexes i longeves no fa més que accelerar el procés de degradació de tot el planeta.

 

Article d’investigació:
Rossi S., Schubert N., Brown D., Oliveira Soares M., Grosso V., Rangel-Huerta E., Maldonado E. (2018). Linking host morphology and symbiont performance in octocorals. Scientific Reports 8: 12823 https://www.nature.com/articles/s41598-018-31262-3#article-info


 

Etiquetes: 

Relacionats

Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

Entrevista

El canvi climàtic i la globalització han afavorit les invasions biològiques, i això té un impacte en la salut i la biodiversitat. Parlem amb Frederic Bartumeus, cocreador de Mosquito Alert, per conèixer millor aquesta plataforma de ciència ciutadana i les claus dels seu èxit i per saber com la participació de tots pot ajudar a prevenir i combatre els problemes derivats de les espècies invasores.

Notícia
 

Des del proper dia 15 al 21 d’octubre, Sant Celoni acull la IVª Setmana del Bosc, organitzada per l'Ajuntament de Sant Celoni, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor.  La Setmana del Bosc oferirà un ampli programa d'activitats culturals, divulgatives i tècniques amb l’objectiu de donar a conèixer el món forestal, posar-lo en valor i apropar-lo una mica a la ciutadania, tenint en compte la situació geogràfica de Sant Celoni, ubicat enmig de dos grans parcs, per aconseguir sensibilitzar sobre la importància del bosc i el món forestal.

Butlletí