Els efectes del canvi climàtic a Catalunya exigeixen una política de país urgent

El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya dibuixa un territori vulnerable i la necessària transició cap a un model econòmic baix en carboni
01/02/2017 - 09:05

 

Augment de les temperatures extremes, onades de calor que podrien causar la mortalitat de 2.500 persones cada estiu al 2.050, increment de la durada de les sequeres, augment d’episodis d’inundacions o incendis forestals. El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC)  presentat oficialment aquest 30 de gener, dibuixa un panorama conegut però impactant. L’escalfament global afectarà Catalunya, i tota la Mediterrània, i provocarà entre d’altres canvis genètics dels organismes; desplaçament d’espècies; alteració d’ecosistemes terrestres i aquàtics, especialment els ecosistemes marins; greus problemes de maduració dels productes agrícoles, etc.

El llistat és llarg, la incertesa també. El que està clar és que Catalunya serà un territori més vulnerable. A l’acte de presentació, el coordinador de l’obra Javier Martín Vide, ha reclamat en to crític: “l’informe no acabi al calaix de l’oblit com l’anterior”, referint-se al publicat el 2010.

 

Martín Vide ha subratllat: “Catalunya ha de portar a terme una política ambiciosa pel que fa al canvi climàtic”. Igualment, ha especificat que cal reforçar les mesures d’adaptació sense rebaixar les de mitigació.

L’objectiu d’aquest document és facilitar la transferència de coneixement rigorós als responsables de la presa de decisions. Precisament una de les novetats d’aquesta 3a edició és que cada capítol incorpora un apartat de recomanacions per fer més útil el TICCC als decisors públics i privats.

Cal subratllar que l’acte, a part de la presència del coordinador científic, Martín Vide, ha estat presidit pel conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. Hi han intervingut també el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; el director de l’Àrea de Recerca i coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”,  Jordi Portabella i el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Arnau Queralt.

Compromís polític
El conseller Rull ha respost a la demanda de Javier Martín Vide i ha volgut garantir: “la política de canvi climàtic no és només la d’un govern, sinó la d’un país”. El conseller ha esmentat el projecte de llei de canvi climàtic, actualment en tràmit, que “s’haurà de desplegar governi qui governi”. Igualment, ha vinculat aquest desplegament a la utilitat del TICCC, del qual ha dit que “és molt més que una recopilació de dades perquè inclou propostes d’actuació i de millora en diferents àmbits”. També ha indicat que el govern de Catalunya veu l’aposta per la sostenibilitat “en termes ambientals, econòmics i socials” i que en aquest terreny actua “per una qüestió de valors, però també per pragmatisme i operativitat”. 

Per la seva banda, el conseller Romeva ha dit que Catalunya ha de seguir endavant amb la transició cap a un model econòmic baix en carboni i ha assenyalat que aquesta fita no era només una responsabilitat “sinó una obligació”. El president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, alineant-se amb la  visió crítica de Javier Martín Vide, ha destacat que “com a país ja fa temps que hauríem d’haver endegat polítiques de mitigació i adaptació” i ha afegit que “aquestes polítiques són ara urgentíssimes” ja que les dades que aporta el TICCC i les recollides arreu del món són “irrefutables”. Ros ha subratllat que “avui el negacionisme no és possible més enllà de la mala fe o d’interessos com els que està defensant la nova administració nord-americana”.

Perspectives de futur
Segons el TICCC; a Catalunya, entre 1990 i 2013, les emissions de GEH es van incrementar un 9,2%.  Entre 1950 i 2014, la temperatura anual de l’aire ha augmentat 0,23 °C per dècada (a l’estiu, aquest increment ha estat de 0,33 °C per dècada). Les projeccions donen com a resultat un augment encara més important fins a l’any 2050 (1,4°C per a mitjans de segle, respecte a la mitjana del període 1971-2000). Els increments podrien ser més elevats durant l’estiu i al Pirineu. Tots els escenaris climàtics indiquen un augment de les temperatures extremes, les onades de calor, així com les nits tropicals (especialment al litoral i prelitoral), i l’increment de la durada de les ratxes seques.

Pel que fa a les pluges, les projeccions apunten cap a una disminució de la precipitació de cara a 2050, tot i que la tendència és més incerta que la de les temperatures. El canvi seria molt poc significatiu en aquesta dècada i podria ser més acusat cap a mitjans de segle. L’informe assenyala en qualsevol cas que hi haurà un escenari d’escassetat hídrica que requerirà mesures d’adaptació. També hi ha evidències  d’un augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses.

Canvis en els sistemes naturals i humans
Les tendències climàtiques estudiades faran més freqüents fenòmens que ja s’estan percebent com: l’augment d’episodis d’inundacions; d’incendis forestals fins i tot fora del període estival;  canvis genètics i en el metabolisme dels organismes; desplaçament d’espècies; alteració d’ecosistemes terrestres i aquàtics, amb especial incidència en els ecosistemes marins. La Mediterrània, com és una mar semitancada i que pateix una gran pressió de l’activitat humana prop de la costa, és un dels indrets  més vulnerables al canvi climàtic.

En els sistemes humans les conseqüències més importants es deixaran sentir en el sector agroalimentari. L’increment de les temperatures pot allargar els cicles de creixement d’alguns cultius i incrementar-ne els rendiments en alguns indrets, però també els pot reduir en altres. No obstant això, l’increment de la temperatura pot generar problemes greus de floració, maduració, cops de calor i alteracions de la qualitat organolèptica dels productes agrícoles. Pel que fa al mercat turístic tradicional de sol i platja, de gran pes en l’economia, probablement augmentarà el seu potencial més enllà del període estival. La major vulnerabilitat es dona en el turisme de neu. Segons el TICCC, no s’espera una disminució important d’aquest turisme, sinó la seva redistribució i concentració en poques estacions d’esquí.

La salut constitueix un aspecte molt rellevant pel que fa que a les conseqüències del canvi climàtic. L’informe apunta que l’augment de les temperatures i els canvis en la durada de les estacions incidiran  en els atacs d’asma i les al·lèrgies (actualment, a Catalunya entre un 20% i un 25% de la població pateix algun tipus d’al·lèrgia). Les temperatures elevades també afavoreixen les condicions per a la transmissió de malalties causades per vectors, com el dengue, el chikungunya, o la malària, de les quals actualment no hi ha casos autòctons.

Més de 140 autors
El TICCC està integrat per 24 capítols, distribuïts en quatre parts:  bases científiques del canvi climàtic;  sistemes naturals;  sistemes humans;  governança i gestió del canvi climàtic. A més, inclou un epíleg que analitza els resultats de les negociacions internacionals des de Kyoto a la COP21 de París, així com el Projecte de llei de canvi climàtic que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

L’informe ha estat possible per la participació de més de 140 autors i 40 revisors, tots ells científics i experts tècnics rellevants en les diferents matèries. Els autors provenen de l’àmbit acadèmic català i també d’unitats tècniques de diverses administracions públiques del país. Ha estat impulsat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS); per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic; pel Servei Meteorològic de Catalunya; i per ’Institut d’Estudis Catalans. L’edició i la difusió del TICCC ha anat ha càrrec de l’Obra Social “la Caixa”.

El director de l’Àrea de Recerca i coneixement de la Fundació Bancària “la Caixa”,  Jordi Portabella, ha remarcat la importància que l’informe orienti en les mesures que cal prendre tant en mitigació com en adaptació ja que “estem davant del més gran repte de la humanitat”

Difusió al llarg de 2017
El director del CADS Arnau Queralt ha assenyalat que aquesta presentació no era el “final d’un procés, sinó l’inici”. Es referia al fet que, al llarg del 2017, es portarà a terme un seguit d’actes de difusió del TICCC arreu del territori. De moment està prevista la realització de 10 seminaris. Queralt també ha anunciat que en breu es publicarà un resum executiu.

El TICCC dóna continuïtat a una iniciativa que va néixer l’any 2005 per regionalitzar les anàlisis i projeccions fetes, a escala mundial i europea, per institucions com el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) de Nacions Unides o l'Agència Europea del Medi Ambient.

 

Més informació:


 

 

 

 

Relacionats

Notícia

Balanç de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb els municipis metropolitans de la campanya de refugis climàtics 2024.

Notícia

La mesura de govern del pla Clima de l'Ajuntament de Barcelona inclou dues línies d’actuació: mitigar les causes de l’emergència climàtica i adaptar la ciutat per reduir-ne l’impacte dels efectes. En el pla es preveu invertir més de 1.800 milions d’euros amb mesures que es desenvoluparan en sis eixos de treball i objectius fixats per al 2030.

Article

Un refugi climàtic a Llorenç del Penedès i el projecte Gastrocaça de Roquetes reben el Premi Iniciativa Medi Ambient 2024 de la Diputació de Tarragona

Butlletí