Investigadors de l'ETSEA, en un projecte LIFE per mitigar el canvi climàtic

28/02/2018 - 12:20

Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) participen en un projecte LIFE sobre mitigació del canvi climàtic coordinat pel Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat. La recerca compta amb un pressupost de 1,2 milions d'euros, el 60% finançats per la Unió Europea. També hi participen el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Consiglio Nazionale delle Ricerche d'Itàlia. I és que el projecte català es replica a la regió italiana del Vèneto.

L'equip de la UdL, liderat per la professora del departament d'Enginyeria Agroforestal i investigadora del CTFC Cristina Vega-Garcia, s'encarrega, entre altres temes, de la diagnosi ambiental de les sis unitats de paisatge que comprèn l'estudi: Serres d'Ancosa (Anoia), Capçaleres del Llobregat (Berguedà), Els Aspres (Alt Empordà), Montmell (Baix Penedès), Replans del Berguedà (Berguedà) i Vall de Rialb (Noguera).

L'objectiu general del projecte LIFE CLIMARK és promoure la gestió forestal multifuncional per a la mitigació del canvi climàtic, "a través del disseny d'un mercat local de crèdits climàtics que compensa carboni, biodiversitat, aigua i reducció d'emissions potencials causades per incendis forestals", explica Vega. De fet, els investigadors de l'ETSEA també tindran un paper rellevant en la gestió estratègica de la prevenció d'aquests focs i en el seguiment de l'impacte ambiental de les actuacions.

Els crèdits climàtics són una versió avançada dels crèdits de carboni que s'usen per compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. "Si una empresa emet molt, pot decidir invertir en plantacions de boscos que emmagatzemen carboni per compensar, o pagar aquestes iniciatives a uns altres. Hi ha països on hi ha mercat de crèdits de carboni, es compren i venen, però a Espanya no està mobilitzat, per això és voluntari en el nostre projecte compensar econòmicament iniciatives que afavoreixin la fixació de carboni o la seua no-emissió", explica Vega. " Els fons haurien de venir d'empreses que vulguin invertir per raons de responsabilitat social o corporativa", afegeix la professora de la UdL.

Aquests crèdits climàtics, segons els impulsors del projecte, es desenvolupen a partir d'una percepció integral de la gestió forestal que té en compte les característiques locals del territori per identificar les opcions de gestió més rendibles i l'aplicació de solucions que capitalitzar les sinergies d'adaptació / mitigació.


 

Relacionats

Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

Entrevista

Fa dos anys un equip d’investigadors de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) va trobar una fórmula per separar el CO2 d’altres gasos  i així evitar que s’emeti a l'atmosfera. L’impacte del descobriment ha esta tal que, per primer cop, l’ICIQ ha creat una spin-off per comercialitzar-lo a partir del 2019: Orchestra Scientific. Sostenible ha parlat amb Cristina Sáenz de Pipaón, directora general de la nova empresa, i investigadora que ha participat en aquesta recerca. En aquesta entrevista explica els detalls d’aquest mètode de captura de CO2  i quin és el seu potencial d’aplicació, que va de la limitació de les emissions causants de l’escalfament global fins a l’estímul en l’ús d’energia renovable (biogàs).

Notícia
El sistema ha estat patentat per investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili

Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili patenten un sistema que imita la fulla d’un arbre per absorbir C02 a alta velocitat i transformar-lo en biocombustible. Han aconseguit millorar el model natural de fotosíntesi, augmentant de quatre a deu vegades més la capacitat d’acumulació de CO2 respecte a les fulles dels arbres.

Butlletí