Investigadors de l'ETSEA, en un projecte LIFE per mitigar el canvi climàtic

28/02/2018 - 12:20

Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) participen en un projecte LIFE sobre mitigació del canvi climàtic coordinat pel Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat. La recerca compta amb un pressupost de 1,2 milions d'euros, el 60% finançats per la Unió Europea. També hi participen el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Consiglio Nazionale delle Ricerche d'Itàlia. I és que el projecte català es replica a la regió italiana del Vèneto.

L'equip de la UdL, liderat per la professora del departament d'Enginyeria Agroforestal i investigadora del CTFC Cristina Vega-Garcia, s'encarrega, entre altres temes, de la diagnosi ambiental de les sis unitats de paisatge que comprèn l'estudi: Serres d'Ancosa (Anoia), Capçaleres del Llobregat (Berguedà), Els Aspres (Alt Empordà), Montmell (Baix Penedès), Replans del Berguedà (Berguedà) i Vall de Rialb (Noguera).

L'objectiu general del projecte LIFE CLIMARK és promoure la gestió forestal multifuncional per a la mitigació del canvi climàtic, "a través del disseny d'un mercat local de crèdits climàtics que compensa carboni, biodiversitat, aigua i reducció d'emissions potencials causades per incendis forestals", explica Vega. De fet, els investigadors de l'ETSEA també tindran un paper rellevant en la gestió estratègica de la prevenció d'aquests focs i en el seguiment de l'impacte ambiental de les actuacions.

Els crèdits climàtics són una versió avançada dels crèdits de carboni que s'usen per compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. "Si una empresa emet molt, pot decidir invertir en plantacions de boscos que emmagatzemen carboni per compensar, o pagar aquestes iniciatives a uns altres. Hi ha països on hi ha mercat de crèdits de carboni, es compren i venen, però a Espanya no està mobilitzat, per això és voluntari en el nostre projecte compensar econòmicament iniciatives que afavoreixin la fixació de carboni o la seua no-emissió", explica Vega. " Els fons haurien de venir d'empreses que vulguin invertir per raons de responsabilitat social o corporativa", afegeix la professora de la UdL.

Aquests crèdits climàtics, segons els impulsors del projecte, es desenvolupen a partir d'una percepció integral de la gestió forestal que té en compte les característiques locals del territori per identificar les opcions de gestió més rendibles i l'aplicació de solucions que capitalitzar les sinergies d'adaptació / mitigació.


 

Relacionats

Notícia
Els coralls són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2

Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.

Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

Butlletí