Els llums de Nadal i els arguments políticament correctes (un article de Johanna Càceres)

03/01/2002 - 00:00
La presència, cada cop més nombrosa a les nostres ciutats, de costums i religions diferents fa que es plantegin situacions com la que ha tingut lloc a Barcelona amb l'arribada del Nadal. Allà, el ja tradicional debat sobre el fet que els ajuntaments subvencionin les lluminàries s'ha alimentat amb un element nou: els comerciants paquistanesos i indis d'un carrer de la Ciutat Vella barcelonina no van voler contribuir a pagar els llums nadalencs. Aquest fet ha causat malestar entre alguns botiguers i veïns "de tota la vida" que veurien en la creixent immigració una amenaça a les nostres tradicions.

Davant d'això caldria, en primer lloc, valorar si aquesta seria una de les moltes tradicions que val la pena canviar. En segon lloc, i davant el fet que de sempre hi ha hagut molts carrers sense il·luminar, caldria preguntar-se què té aquest cas d'especial.

Són els comerciants qui es responsabilitzen de vestir de Nadal els carrers, però els ajuntaments n'atorguen subvencions, el que implica que els governs municipals consideren que les lluminàries són d'interès públic i val la pena promoure-les. A casa nostra, un s'adhereix a les religions i tradicions que millor li semblen però l'adhesió administrativa al ajuntaments "via impostos" és ineludible i, per tant, tots contribuïm al manteniment de la tradició dels llums nadalencs sigui quin sigui el nostre déu.

En un altre ordre de coses, ja fa temps que s'ha posat en evidència la contradicció en què cauen els consistoris que, d'una banda, defensen els principis del desenvolupament sostenible i l'estalvi energètic i, d'altra banda, atorguen ajudes econòmiques a les lluminàries. L'Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha reduït l'ornamentació del seu edifici a la mínima expressió però encara atorga subvencions als llums nadalencs, el que mostra, un cop més, la dificultat de traslladar el discurs polític sostenibilista a accions significatives a gran escala. La de les lluminàries és, doncs, una tradició que fa temps que es questiona.

Si un grup de comerciants decidissin no engalanar el carrer al·legant raons d'estalvi energètic serien, segurament, felicitats. Si ho fessin perquè "el ingressos del negoci no em compensen" o perquè "a mi el Nadal ni fu ni fa" ningú no diria res. La controvèrsia arriba quan els comerciants practiquen religions per a les quals el naixement de Jesús és irrellevant, i això fa pensar que el problema rau en què els comerciants musulmans i hindús no han entès la importància a la nostra cultura de l'anomenada força civilitzadora de la hipocresia, fenomen sociològic que consisteix a utilitzar la defensa de suposats interessos públics per, de fet, defensar el nostres interessos particulars.

Així, doncs, en lloc de dir que no comparteixen el sentit religiós del Nadal i que les seves botigues no vénen més pel fet guarnir amb llums el carrer, aquests botiguers immigrants haurien d'haver argumentat que provenen de països on la llum elèctrica és un luxe, que els han dit que el desenvolupament dels seus pobles és inviable si adopten els nostres patrons de consum, que saben que per sortir de la pobresa han de ser eficients i no malbaratar recursos, que, en definitiva, el seu comportament és solidari i vol contribuir a una millor distribució dels recursos energètics a nivell mundial, de manera que els nens dels seus països d'origen pugui tenir un futur diferent al d'immigrant-que-amenaça la nostra identitat. De ben segur que, llavors, la reacció hagues estat una altra, no?

Relacionats

Butlletí