La ciència ens adverteix constantment dels impactes devastadors que ja estem patint i dels que s'apropen si no actuem immediatament. Però els carrers no s'omplen massivament des del 2019. Per què aquesta indiferència cap a un problema que amenaça a tota la humanitat?
El canvi climàtic és el repte més urgent del nostre temps. La ciència ens adverteix constantment dels impactes devastadors que ja estem patint i dels que s'apropen si no actuem immediatament. Però els carrers no s'omplen massivament des del 2019. Per què aquesta indiferència cap a un problema que amenaça a tota la humanitat?
Tan sols des de l'inici de setembre, més de 20.000 persones han mort a causa de catàstrofes naturals. El Marroc ha viscut el terratrèmol més feroç des del passat segle i a Líbia encara s'avaluen els danys després de les pluges torrencials que han destruït dues preses alliberant 33 milions de metres cúbics d'aigua. Si anem lleugerament més enrere, a l'agost, els focs de Maui van destruir tot el que milers de persones coneixen deixant l'illa hawaiana com un cendrer. Canadà ha estat tot l'estiu cremant i el mateix escenari s'ha repetit a Grècia amb milers d'hectàrees cremades, que un mes després s'inundaven per la Dana. Però perquè no omplim els carrers?
Des de fa anys, davant la inacció dels governs mundials per prendre mesures contundents per protegir el planeta, la responsabilitat de la crisi climàtica ha estat posada en els ciutadans que amb insistència ens han assegurat que si fem petits canvis en el nostre dia a dia contribuirem a frenar l'apocalipsi que es difumina a l'horitzó. Se n'han escrit centenars de llibres sobre el poder de l'individu de transformar el món, com ara "Menys és més", "Viure sense empremta", "El teu consum pot canviar el món", "Plàstic Detox" i una llarga llista de títols que es troben als prestatges de qualsevol botiga de Natura.
En la pel·lícula "No miris a dalt" dirigida per Adam McKay, el doctor Randall Mindy interpretat per Di Caprio i l’astrònoma Kate Dibiasky, interpretada per Jennifer Lawrence, intenten advertir a la humanitat que un meteorit de fins a sis kilòmetres de diàmetre s'apropa i destruirà el planeta Terra. El rellotge marca sis mesos fins al dia de l'impacte. Hi ha un moment en què durant una entrevista a un programa de televisió, el doctor perplex per la poca seriositat i passivitat amb la qual els periodistes es prenen la notícia explota i crida "no tot ha de sonar punyeterament enginyós, bonic o agradable contínuament. A vegades hem de ser capaços de dir-nos coses els uns als altres".
No tenim la responsabilitat de canviar el món, són els poders mundials els que han d'impulsar (amb majúscules) el canvi.
Quanta raó. Efectivament, malgrat tots els canvis fets i encara per fer en l'àmbit personal, no tenim la responsabilitat de canviar el món, són els poders mundials els que han d'impulsar (amb majúscules) el canvi. El 2019 FridaysForFuture va convocar diverses manifestacions a l'Àsia que ràpidament es van propagar arreu del món, convertint-se en les demostracions més massives i rellevants d’aquest segle. Però després de la pandèmia, les protestes s'han vist reduïdes a accions individuals d'activistes d'organitzacions com Just Stop Oil o Greenpeace, i que sovint han rebut represàlies per les seves accions.
Precisament, en un comunicat de la Comissió Europea dels Drets Humans, Danja Mijtovic, la comissaria i experta en canvi climàtic, instava a parar la persecució dels defensors i activistes del canvi climàtic. Com a exemples citava que en els darreres mesos manifestants ecologistes havien estat ruixats amb gas pebre per la policia a Àustria i arrestats a Finlàndia, Països Baixos i Sèrbia. Els activistes que van bloquejar un carrer del centre de Munich van passar trenta dies a presó i a molts manifestants a Alemanya se'ls hi van registrar els domicilis. Mitjans de comunicació, tertulians i trols d'Internet els han equiparat a cometre terrorisme i descrit com a una "minoria egoista" o "eco-criminals".
Els llibres d'autoajuda i canvis sostenibles tan sols calmaran l'ecoansietat que sentim, però no canviaran el fet que continuem abraçats als carburants i als combustibles fòssils, en una economia que continua posant la butxaca davant del planeta.
La comissària instava als estats membres a frenar aquesta repressió i recordava que els grans avenços de la humanitat s'han aconseguit gràcies a la determinació i lluita de les persones que van tenir el valor de sortir als carrers desafiant l’estatus quo per exigir reformes.
I així és. Hem de fugir d’aquest efecte placebo, de la creença que l’acció està en els ciutadans i de la normalització de veure dia rere dia com en alguna part del món hi ha gent que ho acaba de perdre tot. Els llibres d'autoajuda i canvis sostenibles tan sols calmaran l'ecoansietat que sentim, però no canviaran el fet que continuem abraçats als carburants i als combustibles fòssils, en una economia que continua posant la butxaca davant del planeta.
Els carrers seran sempre nostres i el canvi climàtic és la lluita del nostre segle. Quan sortim?
