Habitat III: Full de ruta universal per les ciutats del segle XXI

14/11/2016 - 11:21

La Nova Agenda Urbana és el nou full de ruta per les ciutats per als propers 20 anys, i el resultat més tangible d’Habitat III, la tercera conferència de les Nacions Unides sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible que va tenir lloc del 17 al 20 d’octubre a Quito (Equador). Catalunya hi va participar amb representants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona (en nom de les quatre diputacions catalanes) i l’Ajuntament de Barcelona. L’Ajuntament de Mollet va estar convidat per exposar algunes bones pràctiques.

La Nova Agenda Urbana (NUA, en les segles en anglès), és l’acord consensuat pels estats membres de les Nacions Unides per fer de les ciutats entorns segurs, sostenibles, inclusius, compactes i saludables, entre altres, i el llegat més destacat d’Habitat III, la tercera conferència –se’n celebra una cada dues dècades– de les Nacions Unides sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible en què hi han participat unes 45.000 persones, entre representats dels estats, organismes multilaterals, governs subestatals i locals, acadèmics, societat civil i sector privat.

La importància d’aquest compromís, d’abast mundial, es fa evident amb la magnitud de les xifres: a hores d’ara més de la meitat dels habitants del planeta ja resideixen en àrees urbanes, i el percentatge pot arribar al 70% l’any 2040. Això comporta un ràpid creixement de les àrees urbanes, amb els perills que es deriven de fer-ho sense la planificació adequada, l’augment de demanda energètica, entre altres conseqüències, i la necessitat de garantir els drets de les persones que les habiten.

Nova Agenda Urbana: temes centrals
Les ciutats han crescut en les últimes tres dècades com no ho havien fet mai abans, i el ritme continua augmentant. L’expansió territorial, a més, multiplica la dels habitants: s’han fet ciutats menys denses i això suposa més dificultats i encariment a l’hora de proveir els serveis, des dels subministraments d’aigua o energia a la mobilitat. Per tant, el document demana que les ciutats siguin més compactes i que es basin en una planificació sostenible.

La contaminació atmosfèrica –i els efectes sobre la salut que se’n deriven– i la necessitat de reduir les emissions contaminants i l’escalfament global reclamen la reducció dels vehicles motoritzats i el foment de la bicicleta i el transport públic, i també la creació i manteniment de zones verdes. El document especifica, a més, la importància de comptar amb espais públics segurs, accessibles per a tot tipus de persones, que facilitin les interaccions socials i la participació ciutadana.

Un dels temes fonamentals de la Nova Agenda Urbana és la lluita contra les desigualtats, i marca com a compromís de les ciutats la lluita contra la pobresa, la promoció de la igualtat de gènere, el respecte als drets de les persones migrades i refugiades i la garantia dels drets de tots els habitants sense cap tipus de discriminació.

Document no vinculant
En total són 175 paràgrafs farcits de propostes que dibuixen un món pràcticament idíl·lic. Però l’acord, tot i haver estat consensuat pels països membres de l’ONU, no és vinculant, i això posa en perill la seva aplicació. De fet, l’anterior declaració, la que es va aprovar a la conferència Habitat II celebrada a Istanbul l’any 1996 i que se centrava en garantir les condicions dels assentaments humans, no s’ha pogut acomplir: ara hi ha més persones que aleshores en espais deteriorats, i les desigualtats a les ciutats han augmentat de manera important durant aquests anys.

Aquest full de ruta, per tant, ve a ser una guia per als estats, però són aquests els que acabaran decidint com l’apliquen.

La reivindicació dels governs locals
Davant d’aquesta situació, les ciutats demanen un rol més destacat a l’hora de posar en marxa els plantejaments de la Nova Agenda Urbana. A la segona Assemblea Mundial de les Ciutats i Governs Locals, celebrada just el dia abans de començar Habitat III, es va demanar un paper protagonista dels governs locals en la implementació, seguiment, avaluació i finançament de l’acord.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, va ser una de les portaveus en aquest fòrum, on va defensar que les ciutats puguin accedir directament als fons de finançament internacionals sense l’obligació d’haver de passar necessàriament pels estats, en la línia del manifest conjunt impulsat abans per les alcaldesses de Barcelona, Madrid i París, que reclama revisar l’infrafinançament municipal actual i arribar, com a mínim, a un 25% (ara, aquí, és del 13%). Ho va il·lustrar amb un exemple: els acords internacionals aposten pel transport públic, però el govern espanyol ha reduït les seves aportacions al transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, també va participar a l’Assemblea Mundial de les Ciutats i Governs Locals, i va defensar el paper dels municipis per tal d’acomplir els objectius de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides: “Volem més capacitat de decisió i més pressupostos perquè tenim un paper clau per garantir els drets humans de les persones”, va afirmar. Al plenari, presidit per Ban Ki Moon, secretari general de l’ONU, Conesa va destacar el paper dels governs locals com a exemple “de força i connexió” i el seu paper per atendre l’equilibri territorial per a què totes les ciutats “tinguin les mateixes oportunitats i es pugui garantir la igualtat dels ciutadans amb independència del seu lloc de residència”.

Conesa va recordar també la importància de la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en el procés que viuen les ciutats: “Si no els empoderem perquè puguin canviar els seus hàbits des del seu lloc de residència, ho tindrem molt complicat per aplicar la Nova Agenda Urbana”.

Catalunya, prova pilot per la Nova Agenda Urbana
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, no només va expressar el compromís per desenvolupar la Nova Agenda Urbana, sinó que va oferir que Catalunya faci el paper de prova pilot del nou acord de l’ONU. “El nostre és un model inclusiu, cohesionador i que aposta pel desenvolupament sostenible”. Rull va destacar que la gestió del Govern de Catalunya en àrees com ara el transport públic, la gestió dels residus o de l’aigua i la lluita contra el canvi climàtic, entre altres, ja estan en la línia del model que planteja la Nova Agenda Urbana. Per això s’ha ofert per implementar i fer seguiment de l’acord, tot tenint en compte també que “les autoritats locals i regionals i els governs que entenen el poder local com el més pròxim són el camí de l’èxit en la seva aplicació”.

Bones pràctiques a Habitat III
Més enllà de l’aprovació de la Nova Agenda Urbana, la cimera internacional va tenir també espai per compartir exemples de bones pràctiques. En aquest context hi va participar com a convidat l’Ajuntament de Mollet, en representació de l’agència Europea URBACT, per mostrar els resultats de dos projectes: Diet for a Green Planet (Dieta per a un Planeta Verd) i Agri Urban. El primer implica l’aprovació d’una política alimentària a nivell local, amb un model de contractació innovador que busca incrementar la qualitat de l’alimentació als menjadors públics, la protecció ambiental i l’increment de l’economia local. Mollet va ser el primer ajuntament de Catalunya en sumar-s’hi a la proposta, que ara ja han replicat altres poblacions. El projecte Agri Urban, iniciat recentment, aposta per la producció agrícola a les ciutats petites amb l’objectiu de crear nous llocs de treball i dinamitzar l’economia local.

La Diputació de Barcelona, de la mà de la seva presidenta Mercè Conesa, també va presentar alguns dels seus projectes, com ara les Vies Blaves, com a “exemple de la tasca d’una institució que es preocupa per la cohesió del territori i de l’equilibri entre les zones urbanes i rurals”. Les Vies Blaves faran transitables les lleres dels rius Llobregat, Anoia i Cardener, amb influència directa per a una àrea d’influència de 65 municipis i més de cinc milions de persones. Durant Habitat III, Mercè Conesa va presentar també el model de gestió municipal de l’aigua, i va anunciar un nou pla per impulsar l’energia solar a partir de l’anàlisi de les dades obertes dels sostres dels edificis de la demarcació.

 


Etiquetes: 

Relacionats

Opinió

El món urbà

Mai no hem estat capaços, però, de fer ciutats que ponderin oferta i limitacions. La mateixa naturalesa humana, envejosa i mandrosa, ho explica. Volem el mercat, però no la feina d’eliminar-ne les deixalles. Volem l’espectacle de masses, però no l’embús que trobem per arribar-hi.

Opinió

In urbibus mundi

D’aquí al 2030, la població urbana haurà augmentat en uns 470 milions de persones. Cada cop més proporció de la Humanitat viurà distanciada del contacte amb la natura, de manera que la ignorància sobre el tema serà cada cop més gran i no estarà contrarestada per vivències.

Notícia

El paisatge urbà com a guia en els seus valors mediambientals i socials

Es celebra el segon Congrés Internacional de Paisatge Urbà al CaixaFòrum de Barcelona, en el que hi participen personalitats acadèmiques i de la gestió urbanística, Conesa ha volgut ressaltar la importància que el paisatge urbà té per a tots els municipis, independentment de la seva mida, pels seus valors mediambientals i socials.

Butlletí