Nimega, capital verda i de la participació ciutadana

Aquesta ciutat dels Països serà la Capital Verda Europea 2018
03/07/2017 - 11:39

La ciutat de Nimega (el nom oficial en neerlandès és Nijmegen) ha estat triada com a Capital Verda Europea 2018. Situada a l’est dels Països Baixos, a prop de la frontera alemanya i a la vora del riu Wall, està envoltada de turons, boscos i pòlders (terrenys guanyats als aiguamolls). És la ciutat més antiga del país i ara ha estat reconeguda com una de les més preparades per aconseguir un futur sostenible.

Una de les claus d’aquest èxit ha estat la participació ciutadana. Amb poc més de 170.000 habitants, Nimega compta amb 75.000 habitatges, 80.000 vehicles de motor i 250.000 bicicletes. Tres bicicletes per cada cotxe, en números rodons. I una gran implicació de residents i empreses locals per reduir el consum de combustibles fòssils, incrementar la producció local d’energia verda i recuperar espais per a les persones.

 

En la seua candidatura, Nimega es va definir com una ciutat “ambientalment, saludablement i socialment responsable”. I en el vídeo de presentació va destacar la importància del treball en equip per garantir un futur verd als seus infants. 

Canviar el curs de la història
La ciutat de Nimega s’havia desenvolupat a la vora sud del riu, i bona part del centre va ser destruït en un bombardeig el 1944. La reconstrucció de la ciutat, per fases, es va allargar fins als anys 80, amb un creixement en forma de cercles concèntrics i una estructura radial de carreteres amb el cotxe com a protagonista. Després de la guerra, a més, Nimega va esdevenir un dels principals ports fluvials del país i va atraure noves indústries pesants. L’augment de població i de la indústria va tindre un gran impacte ecològic i les protestes ciutadanes van prendre força. El primer pla ambiental municipal data de 1992. L’últim, de 2007, centrat en la lluita contra el canvi climàtic i amb caràcter transversal a totes les polítiques municipals, va ser aprovat de manera unànime per tots els partits de la ciutat.

Rehabilitar per mirar endavant
Ara Nimega es desenvolupa sobretot a la part nord del riu amb la construcció de 14.000 habitatges, amb criteris d’eficiència energètica i connectats a la nova xarxa de calefacció urbana, i mitjançant la rehabilitació de zones del centre de la ciutat i la reconversió d’antigues zones industrials. Bona part d’aquests iniciatives provenen d’iniciatives ciutadanes a través de la campanya ‘Groen Verbindt’ (connexió verda), que amb el doble objectiu d’augmentar la cohesió social i el desenvolupament sostenible, permet als residents presentar projectes i participar en la seua posada en marxa i el manteniment posterior. A hores d’ara ja hi ha més de 200 projectes actius.

Entre altres, s’han plantat més arbres a les avingudes i carrers de l’interior de la ciutat, s’han reconvertit zones d’aparcament en parcs i places i s’han creat diversos jardins verticals. Un dels parcs més grans, amb 1.700 hectàrees, ocupa una zona que antigament havia estat de cultiu i que va necessitar la descontaminació del terra i la retirada de diversos explosius sense detonar de la II Guerra Mundial.

Grans edificis industrials com ara l’antiga seu d’un diari i la seva impremta o una fàbrica de sabó s’han reconvertit en apartaments, alguns d’ells reservats per a persones en risc d’exclusió i sol·licitants d’asil. D’altres s’han enderrocat per crear zones verdes i centres escolars i instal·lacions esportives.

Del carbó a l’energia verda sense canviar de lloc
El cas més interessant d’aquest procés de reconversió de Nimega és la substitució d’una gran central de carbó per tot un conjunt d’instal·lacions d’energia verda en el mateix indret, a la vora del riu. L’àrea acollirà una central solar –amb una primera fase que ja s’ha posat en marxa–, molins de vent, una gran caldera de biomassa per a la xarxa de calefacció urbana, diverses estacions de combustible per a vaixells i vehicles i una “biorefineria”. En aquesta transformació, a més, s’ha mirat de mantenir el màxim nombre possible de llocs de treball.

La xarxa de calefacció urbana, de nova creació, es va posar en marxa l’any 2015 i s’alimenta de la incineració de residus. De fet, a Nimega fa anys que no s’envia res als abocadors: el 67% de la brossa es recupera mitjançant la recollida selectiva, i el 33% restant s’aprofita per a la generació d’electricitat i calefacció.

Molins de vent cooperatius
La participació ciutadana també ha tingut un paper destacat en aquest canvi energètic. A la ciutat hi ha diverses cooperatives d’energia i la més gran d’elles, WindPower Nijmegen, ha encapçalat el projecte per instal·lar els primers molins d’energia eòlica. Per a això ha comptat amb la contribució de 1.100 dels seus socis, que van adquirir accions per un total de més de tres milions d’euros. Aquesta inversió inicial va augmentar la confiança dels bancs, que finalment es van decidir a invertir i la construcció de les turbines es va iniciar a mitjans de l’any passat.

Aquests primers quatre molins de vent proporcionaran energia per al 10% de la població i seran un pas més per aconseguir l’objectiu de la ciutat d’esdevenir energèticament ‘neutral’ (sense emissions de CO2) l’any 2045. Per a aquella data es preveu arribar a 16 turbines eòliques, un milió de plaques solars, 40.000 calderes solars, 11.000 habitatges connectats a la xarxa de calefacció i l’expansió de les aplicacions d’energia geotèrmica o de biomassa. Tota aquesta producció local d’energia representarà un 67% de la demanda, i la resta provindrà de fonts renovables de la regió.

Mentrestant, s’intenta incentivar els residents mitjançant subvencions i préstecs a baix interès perquè puguin instal·lar plaques solars i aplicar mesures d’eficiència energètica. També les empreses s’han sumat a l’objectiu comú d’acabar amb les emissions. Així, per exemple, una gran companyia tecnològica ha fet un ‘hort solar’ junt al seu edifici que permet la recàrrega gratuïta dels vehicle elèctrics d’empleats i visitants. L’energia solar també està present ja a totes les escoles i instal·lacions esportives de la ciutat.

Autopistes per a bicicletes
A Nimega totes les àrees residencials tenen la velocitat limitada a 30 km/h i la majoria de la població es desplaça a peu, en bicicleta o transport públic, amb una xarxa d’autobusos locals i metropolitans que funcionen amb biogàs i trens regionals amb més horaris de pas. Sobretot, però, es mira de facilitar l’ús dels pedals, i per això s’ha creat una gran xarxa d’”autopistes per a bicis” amb prop de 50 quilòmetres ja construïts i la previsió d’arribar a vora els 80. Es tracta de carrils exclusius i ben amples, sense creuaments amb els cotxes, no només per dins de la ciutat sinó també en connexió amb les poblacions dels voltants, incloent-hi nous túnels i ponts només per a bicicletes.

A més, s’han creat més espais per deixar les bicis dins la ciutat, perquè el robament és una de les màximes preocupacions dels ciclistes de Nimega. Als voltants de l’estació central, per exemple, sumen 8.700 places amb un gran pàrquing obert les 24 hores, i en diversos punts de la ciutat s’han posat en marxa altres aparcaments vigilats.

L‘ajuntament com a exemple
La pròpia autoritat municipal vol mostrar que els objectius marcats són possibles i va encara més enllà en les seues ambicions: esperen ser neutrals l’any 2030, quinze anys abans que el conjunt de la ciutat. Des de 2008 només compren energia renovable per als seus edificis i per la flota de vehicles municipals han triat models que funcionen amb biogàs. A més, animen els seus 1.800 empleats a anar a treballar amb transport públic o bicicleta, per a la qual cosa proporcionen aparcaments coberts, dutxes per al personal i fins i tot subvencions per adquirir-ne. Per als desplaçaments per motiu de feina, i per la missatgeria interna, disposen de bicicletes i motocicletes elèctriques.

Del perill d’inundacions  a la creació d’un parc nou
Una de les novetats més cridaneres de la Capital Verda Europea 2018 és la creació d’un nou gran parc per a la població en el que era un terreny poc aprofitat i a partir de la necessitat de garantir la seguretat de la ciutat. Al seu pas per Nimega, el riu Waal fa un revolt pronunciat i, en una part del tram, es forma un coll d’ampolla que ja ha posat la ciutat en risc d’inundació en més d’una ocasió. Per tal de prevenir riuades, ara més freqüents amb l’augment del cabdal del riu com a conseqüència del canvi climàtic, el govern nacional va demanar la ciutat que obrira un segon canal de quatre quilòmetres per alleugerar el pas de l’aigua en aquest punt. Les obres s’han fet de tal manera que s’ha deixat un tros de terra al mig, que ha esdevingut així una illa nova al mig de la ciutat. Aquest espai serà doncs una nova zona verda per a la qual s’estan dissenyant carrils per caminar i anar en bici, espais per a esports aquàtics i per a activitats culturals.


 

 

                      

 

 

Relacionats

Opinió

Les ciutats es volen posar verdes, recuperar espais de contacte amb la fauna i la flora. Però per què ens interessa tant aquest aspecte? Per què es promou la biodiversitat urbana tant des de l'arquitectura, l'urbanisme o fins i tot la salut pública? D'on prové aquest sobtat interès?

Butlletí