Solucions basades en natura: un nou concepte per assolir ciutats més verdes, resilients i habitables?

05/02/2018 - 11:48

En els darrers anys ha emergit amb força el concepte de “Solucions basades en Natura” (SbN) (Nature-based Solutions en anglès), especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible. Els investigadors Francesc Baró, Panagiota Kotsila; Filka Sekulova postdoctorals del grup de recerca BCNUEJ de l’ICTA-UAB, aborden en aquest reportatge la clarificació del concepte SbN, aporten models i exemples i les claus per dissenyar-les de manera que sigui realment efectives per, a través dels beneficis de la natura, abordar reptes socials.

1. Solucions basades en natura, el nou concepte de moda per les ciutats verdes?
En els darrers anys ha emergit amb força el concepte de “Solucions basades en Natura” (SbN) (Nature-based Solutions en anglès), especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible. Però, com es defineixen exactament les SbN i com ha sorgit aquest concepte?

L’origen de les SbN s’insereix principalment en el marc dels serveis dels ecosistemes (o serveis ecosistèmics), és a dir, en el reconeixement del rol fonamental que juguen els ecosistemes pel benestar humà. Aquesta visió antropocèntrica de la relació entre natura i societat va començar a establir-se en la literatura científica als anys 70, però no va ser fins a finals dels anys 90 i especialment després de la publicació de l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (l’any 2003), liderada per Nacions Unides, que va entrar clarament a l’agenda política global. D’acord amb l’informe de l’IUCN “Nature-based solutions to address global societal challenges” (2016), el concepte de SbN va emergir a finals dels 2000 a partir d’un enfocament “operatiu” del marc de serveis dels ecosistemes: “la societat humana no només és un subjecte passiu en relació als beneficis de la natura, sinó que també pot protegir, gestionar i restaurar activament els ecosistemes de manera que contribueixin a abordar els principals reptes als quals s’enfronta, com el canvi climàtic”.

Tot i que altres organitzacions internacionals com el Banc Mundial han emprat el concepte de SbN o solucions naturals, ha estat principalment l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i, més recentment, la Comissió Europea, les que l’han desenvolupat i promogut en diversos àmbits científics i polítics. Per exemple, l’UICN va promoure activament el concepte de SbN durant la conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic de2009 (COP15) i el va adoptar formalment com una de les tres àrees de treball del seu programa 2013-2016. La Comissió Europea, per part seva, ha inclòs les SbN com un tema clau en el programa marc de recerca i innovació “Horizon 2020” per tal d’invertir en una sèrie de projectes que demostrin el seu potencial, sobretot en el context urbà.

Ambdues organitzacions defineixen el concepte de SbN de manera similar i identifiquen àmbits o objectius d’aplicació semblants (veure Taula 1). No obstant, la definició de la Comissió Europea és més àmplia ja que, a priori, inclou solucions només inspirades o copiades de la natura, com ara les aplicacions biomimètiques (veure aquest document). Així mateix, l’enfocament de la Comissió Europea està més centrat en l’àmbit urbà i la creació de nous ecosistemes, mentre que el de l’UICN es basa més en els principis de gestió i conservació dels ecosistemes existents a una escala de paisatge.

Taula 1. Definicions i principals àmbits d’aplicació de les SbN segons la UICN i la Comissió Europea.

2. Tipologies de solucions basades en natura
El concepte de SbN es pot aplicar, per tant, a una àmplia varietat d’àmbits o reptes sòcio-ambientals i adoptar diferents formes d’intervenció. Un article (Eggermont et al., 2015) promogut per la xarxa BiodivERsA proposa tres tipologies principals de SbN basades en dos gradients: 1) el nivell d’enginyeria aplicada als ecosistemes i biodiversitat; i 2) el nivell de maximització en la provisió de serveis ecosistèmics clau. Les tipologies són les següents (veure també la Fig. 1):

  • Tipologia 1: SbN que impliquen una mínima intervenció d’ecosistemes naturals amb l’objectiu de mantenir o millorar el rang de serveis ecosistèmics a dins i al voltant d’aquests espais preservats. Un exemple d’aquesta tipologia de SbN seria l’establiment de àrees protegides (marines o terrestres) o reserves de la biosfera, amb l’objectiu d’assolir un equilibri entre la conservació de la biodiversitat i la realització d’activitats humanes de manera sostenible (pesca, turisme, etc.) al seu entorn.
  • Tipologia 2: SbN que corresponen a la definició i implementació de plans de gestió sostenibles en ecosistemes o paisatges multi-funcionals, de manera que optimitzen la provisió de serveis ecosistèmics clau en comparació amb intervencions o gestions més convencionals. Aquesta tipologia de SbN es relacionaria amb pràctiques com l’agroecologia o la gestió agroforestal sostenible, així com també a la gestió i restauració d’ecosistemes per mitigar l’impacte de fenòmens ambientals extrems.
  • Tipologia 3: SbN que consisteixen en gestionar ecosistemes de formes molt intrusives o inclús creant nous ecosistemes de manera artificial. Exemples d’aquestes SbN corresponen a la creació de infraestructures verdes en ciutats (ex., cobertes i murs verds) per millorar el confort tèrmic o la qualitat de l’aire, entre altres beneficis. També es relacionen amb intervencions basades en l’arquitectura del paisatge on la millora de la biodiversitat també pot ser un objectiu a assolir.

Fig. 1. Tipologies de SbN segons la maximització de serveis ecosistèmics clau i grau d’enginyeria aplicat (Font: modificat de Eggermont et al., 2015).

La tipologia 1 encaixa plenament amb l’enfocament de l’UICN, mentre que la tercera ho fa sobretot amb el marc de la Comissió Europea. La segona tipologia encaixaria en ambdues visions ja que promou intervencions a diferents escales amb beneficis tant a nivell de benestar humà com de biodiversitat. Òbviament, també existeixen solucions intermèdies o híbrides al llarg d’aquests gradients. Per exemple, la Fig. 2 il·lustra un cas hipotètic de restauració d’ecosistemes en un paisatge litoral. La degradació i desforestació d’ecosistemes no protegits (especialment del bosc de manglar) genera un major risc d’inundació marina en zones urbanes. La restauració d’aquests ecosistemes degradats permet mitigar aquest risc a nivell de tota la conca hidrogràfica alhora que assegura la conservació de la biodiversitat de les àrees protegides (que també contribueixen a reduir el risc d’inundació). Aquest exemple també mostra com les SbN també es poden combinar amb solucions d’enginyeria convencionals, com la creació de dics o murs de protecció.

És important destacar que, malgrat l’amplitud del concepte, els autors de l’article alerten que qualsevol “intervenció verda” no pot ser considerada com una SbN. Agafant l’exemple de les cobertes o murs verds de la tercera tipologia, es considera que intervencions com aquestes només es poden considerar SbN si realment generen múltiples serveis ecosistèmics o contribueixen a millorar la biodiversitat a una escala de ciutat. Una coberta verda poc diversa (una sola espècie), monofuncional (només orientada al aïllament tèrmic), no accessible i desconnectada de la infraestructura verda de la ciutat difícilment entraria dins el marc de SbN.

Fig. 2. Exemple de SbN orientada a restaurar ecosistemes per a la protecció costanera i conservació de la biodiversitat, combinada amb una solució d’enginyeria clàssica (Font: modificat de l’informe “Nature-based solutions to address global societal challenges”, UICN, 2016)

3. Solucions basades en natura a Barcelona
A través del projecte de recerca europeu NATURVATION (NATure-based URban innoVATION), la ciutat de Barcelona (i la seva àrea metropolitana) ha estat seleccionada com a cas d’estudi per tal d’avaluar, a diferents nivells (característiques biofísiques, governança, grau d’innovació, etc.), varis exemples de SbN ja existents i alhora crear una plataforma o taula de diàleg entre diferents actors rellevants en aquest àmbit que en fomenti el coneixement i la seva implementació a diferents escales del planejament urbanístic i la gestió urbana.

A Barcelona existeixen nombrosos exemples d’intervencions que es poden considerar com a SbN. En el marc d’aquest projecte, ens hem centrat en les següents tres que, per les seves característiques i diferents escales d’aplicació, considerem més interessants: 1) el corredor verd del Passeig de Sant Joan; 2) els horts urbans del Pla Buits; i 3) el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de Collserola (PEPNat). A continuació es descriu breument per què aquestes tres intervencions entrarien dins el marc de SbN i quins són els principals beneficis que aporten a la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Aquest treball es basa principalment en una sèrie d’entrevistes qualitatives semi-estructurades realitzades a diferents actors clau relacionats amb aquestes SbN (entre maig i juliol de 2017), així com en les sessions de participació mencionades anteriorment:

  • Corredor verd del Passeig de Sant Joan: aquesta intervenció realitzada entre els anys 2010 i 2015 considerem que és un exemple clar de la tercera tipologia de SbN ja que implica la creació d’infraestructura verda a una escala urbana de carrer, però amb una clara voluntat de incrementar la connectivitat ecològica i social a escala de ciutat. La intervenció, que afecta uns 1,2 km del Passeig de Sant Joan, es va idear en el marc de la “Definició dels Corredors Verds Urbans” (Ajuntament de Barcelona, 2006) i específicament formaria part del corredor Ciutadella-Collserola. Es tracta d’una de les primeres accions d’implementació d’aquest document estratègic. La intervenció ha permès transformar una via principalment orientada al trànsit de vehicles motoritzats en un espai públic pacificat que inclou àrees d’estada, zones infantils, carrils bici, i un increment notable de la vegetació urbana a diferents estrats (arbrat, arbustiu i herbaci) que ha millorat la provisió de serveis ecosistèmics rellevants a escala de carrer com la regulació micro-climàtica o la mitigació de l’escorrentia superficial. Aquesta transformació també ha suposat una certa dinamització econòmica de la zona, ja que l’ampliació de les voreres ha permès crear més espai disponible per terrasses d’establiments de restauració. No obstant, des d’algunes fonts veïnals també s’argumenta que una configuració de “rambla” (com la ja existent al nord de la Diagonal) hagués afavorit més els usos recreatius i la cohesió social del barri. En general, la implementació d’aquest tram de corredor verd es considera una intervenció pionera a Barcelona en aspectes com l’estratificació de la vegetació urbana o el paviment semi-permeable, però que també ha hagut d’afrontar reptes tècnics i sòcio-econòmics com ara majors costos de manteniment. Tampoc s’han avaluat de manera sistemàtica els impactes a nivell de biodiversitat urbana i d’altres serveis ecosistèmics que la intervenció hagi pogut aportar.

Fig. 3. El corredor verd del Passeig de Sant Joan ha permès pacificar el trànsit d’aquesta via, crear espais d’estada i esbarjo, incrementar la vegetació urbana a diferents estrats i millorar el control de l’escorrentia superficial a través de paviments semi-permeables (Foto: Francesc Baró).

  • Horts urbans del Pla Buits: el Pla Buits es va concebre com una iniciativa d’apoderament ciutadà en un context de crisi econòmica/immobiliària amb l’objectiu de dinamitzar terrenys en desús de la ciutat, a través d’activitats d’interès públic de caràcter temporal, impulsades per entitats sense ànim de lucre. La primera convocatòria es va impulsar l’octubre de 2012 i la major part de propostes (9 de 14) es basaven en la instal·lació o creació d’horts comunitaris. En aquest cas, la SbN es caracteritza també en la creació de nous ecosistemes, però amb un objectiu clarament orientat a la millora de l’integració i cohesió social dels barris i a més impulsada des de la pròpia societat civil (amb el suport de l’Ajuntament). Els horts estudiats de l’Illa dels 3 horts (barri de la Font de la Guatlla) i de l’Espai Germanetes (Esquerra de l’Eixample) mostren clarament la funció social d’aquests espais, des d’experiències concretes amb col·lectius en risc d’exclusió social fins a aspectes de cohesió social o sentit de comunitat a nivell de barri. La horticultura urbana comunitària respon a una demanda de connexió activa amb la natura que aporta nombrosos beneficis a nivell de salut mental i física. Els horts urbans també suposen una oportunitat per a l’aprenentatge i l’educació ambiental. Un dels principals reptes d’aquests espais és el seu caràcter temporal definit al propi Pla Buits, que pot influir en un cert declivi en el grau de participació/implicació detectat en els dos espais estudiats.

Fig. 4. L’espai Germanetes és un hort urbà inclòs al Pla Buits de Barcelona que ha permès crear un espai de trobada i reivindicació social en un barri amb una manca clara d’espais verds com és l’Esquerra de l’Eixample (Foto: Francesc Baró).

  • Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de Collserola (PEPNat): el PEPNat, un cop sigui aprovat, ha d’esdevenir el principal instrument de gestió i conservació del Parc Natural de la Serra de Collserola, una àrea protegida que, per la seva localització, té un paper clau en relació a la provisió de serveis ecosistèmics i la conservació de la biodiversitat dins l’àmbit metropolità de Barcelona. El PEPNat es pot considerar, per tant, com un SbN de tipologies 1 i 2, ja que pretén assegurar la conservació d’un espai natural amb nombrosos valors ecològics i sòcio-culturals dins un entorn altament urbanitzat. L’avanç de Pla del PEPNAT es va aprovar a principis de 2015 i especifica 9 objectius principals, entre els que destaquen: 1) millorar els espais perimetrals o de vora del parc per tal d’assegurar-ne la connectivitat ecològica i l’accessibilitat; 2) gestionar de forma sostenible l'ús social del parc dins del context metropolità per tal d’evitar la seva saturació (especialment en relació a activitats esportives massives); 3) mantenir i adequar les activitats d’aprofitament dels recursos naturals i fomentar l’economia verda; 4) conèixer i valorar els serveis ecosistèmics; 5) apostar per un instrument de regulació (urbanística) obert, flexible i adaptable a la realitat canviant del territori i la societat. Precisament aquest darrer punt, tot i que suposa un aspecte innovador pel què fa la planificació d’àrees protegides, també ha causat reticències en alguns actors clau del Parc degut al risc que pot implicar si no es defineixen uns criteris i prioritats clars en relació a aquesta regulació o gestió adaptativa.

Fig. 5. El nou Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de Collserola (PEPNat) pretén compatibilitzar els diferents usos socials del Parc Natural de Collserola amb la conservació de la biodiversitat (Foto: Wikimedia Commons)

4. Les solucions basades en natura són la solució?
El concepte de SbN és nou, però comprèn enfocaments i idees que ja existien anteriorment, com l’adaptació basada en ecosistemes o la infraestructura verda. Potser el seu valor afegit rau en aquesta idea de “solució” a problemes o reptes de la societat a través dels beneficis que ens ofereix la natura, el qual li atorga un fort component “operatiu” a nivell de gestió i planificació del territori. No obstant, una mala interpretació o aplicació del terme també pot fàcilment derivar en solucions monofuncionals (encarades a un sol problema) o que generen altres problemes (per exemple, la introducció d’espècies per control biològic que poden esdevenir bioinvasives). Així mateix, les SbN no poden servir com una excusa per seguir contribuint a la generació de problemàtiques ambientals, com seria el cas de la contaminació atmosfèrica, especialment en àrees urbanes. Per tant, les SbN s’haurien de dissenyar des d’una visió o estratègia multi-objectiu (que puguin abordar diferents interessos ambientals, socials i econòmics) basada en els principis de sostenibilitat i consensuada per un ampli ventall d’agents i públic en general. Òbviament les SbN no podran solucionar tots els reptes als quals s’enfronten les ciutats de manera simultània, i per tant caldrà que es tinguin en compte les seves complexitats, incerteses i limitacions en tant que intervencions basades en elements vius. En definitiva, el concepte de SbN pot contribuir a la implementació del marc de serveis ecosistèmics en la gestió i planificació territorial (sobretot a nivell urbà), però perquè aquesta tingui èxit cal que almenys: 1) es desenvolupi el marc institucional més adequada en cada cas; 2) s’asseguri una distribució equitativa dels risc i beneficis associats a les SbN; i 3) s’asseguri la inclusió i seguiments dels objectius ambientals, socials i econòmics a llarg termini.

Per més informació:

https://ec.europa.eu/research/environment/index.cfm?pg=nbs

https://www.oppla.eu/nbs/case-studies

https://www.iucn.org/commissions/commission-ecosystem-management/our-work/nature-based-solutions

 

 

Relacionats

Butlletí