El Palau Robert dedica una exposició al científic més important de Catalunya, l’ecòleg Ramon Margalef (1919-2014), per donar a conèixer la seva figura i projecció global als ciutadans, i alhora divulgar temes de màxima actualitat com ara l’ecologia i el medi ambient i la cultura científica en general, coincidint amb el centenari del seu naixement.
“Ramon Margalef, ecòleg global” es presenta al Jardí del 10 de desembre al 2 de febrer de 2020. Els comissaris de la mostra són Francesc Peters i Ramon Margalef Mir, fill del científic. La mostra s’emmarca dins els actes de celebració del centenari del naixement de Ramon Margalef, commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.
L'exposició gira entorn la figura de Ramon Margalef amb pinzellades de la seva vida científica i personal. Margalef, un referent científic català i global, és àmpliament conegut en cercles acadèmics i institucionals, però és en gran part encara desconegut per al públic general. El relat es desenvolupa a partir de temes d'interès general en el moment actual, com ara el cicle de l'aigua, els canvis en el paisatge, el declivi dels recursos pesquers, la biodiversitat i altres. Margalef contribueix a l'estudi d'aquests temes, com es pot comprovar amb apunts biogràfics i comentaris seus.
Del 10 de desembre de 2019 al 2 de febrer de 2020, al Jardí
L’exposició s’estructura en sis mòduls. El primer, Persona, introdueix l'exposició amb apunts biogràfics de la vida i obra científica de Ramon Margalef, a la vegada que també presenta el Premi Ramon Margalef d'Ecologia que la Generalitat de Catalunya va instaurar el 2004. Producció Marina tracta el tema de la producció marina tenint en compte aspectes de sobrepesca, del funcionament de l'ecosistema marí, d'aqüicultura i de la proliferació de meduses. L'aigua vital tracta sobre la importància de l'aigua com a vehicle d'energia i nutrients en el funcionament dels ecosistemes i també la importància per als humans. L'energia explica com l'energia solar posa en funcionament la biosfera, a través de la llum i la interacció amb el clima, i com s'escala l'ús de l'energia per part dels humans. Biodiversitat desenvolupa el concepte de biodiversitat, els seus lligams amb altres paràmetres ecològics i evolutius i les tendències actuals d'extinció d'espècies amb les seves conseqüències per a la humanitat. La nostra biosfera enfoca aspectes de la biosfera i la seva interacció amb els humans que la gestionen i modifiquen, amb reflexions mediambientals d'un Margalef madur.
Margalef ha estat un dels científics més importants de l'Estat espanyol, juntament amb Santiago Ramon y Cajal i Severo Ochoa. Aquests van rebre premis Nobel. Margalef va rebre la medalla Huntsman, equivalent al premi Nobel en oceanografia, l'any 1980 en la seva primera edició.
Ramon Margalef va ser un dels ecòlegs més importants del segle XX, quan aquesta branca de la ciència s’estableix com a pròpia. Amb nombrosos premis i reconeixements internacionals, és un dels científics més il·lustres que ha donat el nostre país. Va treballar a l’Institut d’Investigacions Pesqueres (ara Institut de Ciències del Mar) del CSIC i a la Universitat de Barcelona, on va ocupar la primera càtedra d’ecologia d’Espanya, creada expressament per retenir-lo en el nostre país després de rebre ofertes d'universitats americanes.
Va investigar tant en aigües dolces, com en sistemes marins i terrestres. Destaquen els seus estudis sobre la successió dels sistemes naturals i la seva relació amb la diversitat i l’evolució, el paper de l’energia en la configuració de les comunitats d’organismes i la producció dels ecosistemes, i el paper de l’home dins el planeta amb les implicacions sobre la despesa energètica, la pol·lució, el cicle de l’aigua i el canvi de fesomia del territori, entre molts altres aspectes. També va destacar extraordinàriament en l'ecologia teòrica, buscant uns principis unificadors en l'ecologia
Margalef va portar a terme una important tasca divulgadora. Va escriure sobre els temes més diversos des de ben aviat, en part per suplir un sou escàs. Sovint els seus llibres eren recopilatoris de cicles de classes impartides arreu del món posats en un format adient. Els llibres de text Ecología i Limnología segueixen essent un referent en el món iberoamericà.
La seva faceta de mestratge és també àmplia. Va tenir una quarantena d'estudiants de doctorat quan han poblat universitats d'aquí i d'arreu i incomptables estudiants de màster i altres. Les seves classes costaven de seguir, ja que saltava d'un tema inicial a altres, relacionant biologia amb física, química, economia, sociologia o altres. Això enervava alguns estudiants, mentre que altres hi trobaven una font constant d'inspiració amb els temes i les idees que Margalef anava aportant generosament. La informació bàsica ja es trobava als llibres de text. L'Association for the Sciences of Limnology and Oceanography va establir el 2009 un premi anual per l'excel·lència en educació que porta el nom de Ramon Margalef.
Arran de la publicació a l'anglès del seu article La teoría de la información en ecología i després d'unes conferències als Estats Units, sobretot a Califòrnia i a Chicago, li va arribar el reconeixement internacional. La publicació de Perspectives in Ecological Theory el 1968 va ser una pedra angular d'aquest procés. Margalef donava una visió global de l'ecologia relacionant els ritmes successoris estacionals i la diversitat d'organismes amb la teoria de la informació i donava un marc per relacionar ecologia i evolució. Les seves contribucions eren una alenada d'aire fresc oferint multitud d'idees que encara avui en dia continuen esperonant la recerca. Margalef, naturalista, autodidacta, es va passar la seva vida fent observacions de la natura, destaquen les sèries temporals o canvis en el temps, sobretot de plàncton. Però no es va quedar amb la descripció d'aquests canvis i del que els provocava. En uns moments en què l'ecologia derivava cap a explicacions detallades i especialitzades de sistemes ecològics concrets, Margalef, juntament amb alguns altres com el germans Odum o Robert May, va contribuir de manera cabdal a buscar trets generals a partir dels diferents casos concrets. Així, se'l considera un dels pares de l'ecologia moderna. Margalef va anar però un pas més enllà, buscant una teoria unificadora de l'ecologia i, fins i tot de la vida, relacionant ecologia i evolució, també amb desenvolupament, un camp prolífic avui en dia, encara que amb grans dificultats per a l'exploració experimental. Se'l coneix també per impulsar que s'estudiés l’ ésser humà com a part integrant dels ecosistemes i no només com a factor extern. Cap a finals de la seva vida, una de les idees que tractava era la inversió en la fesomia del paisatge. On abans hi havia natura esquitxada per impacte humà, ara el territori és cada vegada més antropitzat i només esquitxat per taques de natura, la qual cosa té implicacions profundes en el funcionament dels ecosistemes en quant als fluxos d'energia i matèries, però també en el manteniment de la biodiversitat i l'ús d'un recurs essencial com és l'aigua.
L’any 2014 la Generalitat de Catalunya va crear el premi Ramon Margalef, l’únic guardó dedicat a una persona, per reconèixer científics d’arreu del món que s’hagin distingit de manera excepcional en l’estudi de l’ecologia i el medi ambient.
