L'últim episodi de mortalitat registrat al Mar Menor ha fet saltar totes les alarmes sobre una situació crònica de degradació de l'ecosistema de la llacuna. Júlia Martínez, directora de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, explica quines són les mesures necessàries per recuperar l'equilibri ecològic a la llacuna costanera salada més important d'Europa.
Quim Lucha i Núria Gómez són autors de Fem Eco, una guia pedagògica que connecta el gènere i el medi ambient destinada a alumnes del cicle superior de primària i a l’etapa de secundària. El seu objectiu és donar eines per la comprensió de les causes estructurals de les vulneracions al medi natural i a les persones des d’una visió de justícia global. Parlem amb ells per saber més d'ecofeminisme i d'aquesta eina educativa.
L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades. Aquestes són algunes conclusions del primer informe sobre canvi climàtic i mediterrània del MedECC que certifica que el Mediterrani, és una de les regions més vulnerables del món al canvi climàtic. Parlem amb Enrique Doblas-Miranda, investigador del CREAF i un dels autors de l’informe per saber realment com ens hem de preparar per al canvi global a la conca.
EYES Granollers és un projecte impulsat per Ecoserveis i l’Ajuntament de Granollers a través del programa Erasmus + que es va desenvolupar des del gener del 2019 al gener del 2021. El programa volia mobilitzar i capacitar els joves perquè poguessin contribuir en la millora dels plans locals i involucrar-los en la lluita contra el canvi climàtic. Parlem amb l’Elena Oliver, participant d’Eyes Granollers, sobre els aprenentatges del projecte.
La burilla del cigarret és el primer residu a escala mundial. En Joan Hernández Farigola ens explica que és un residu invisible, ja que moltes vegades els fumadors no són conscients del dany que estan causant en tirar-lo a terra. Per demanar canvis i solucions a aquesta problemàtica, l’any 2016 va sorgir No Más Colillas en el Suelo Barcelona. L’entitat, a través de la seva activitat, vol conscienciar sobre l’impacte negatiu de les burilles al medi ambient i demanar mesures polítiques per fer-hi front.
L’any 2018 va ser un any de manifestacions ambientals arreu d’Europa. A Londres, un grup d’activistes es van reunir a la plaça del Parlament per anunciar una declaració de rebel·lió contra el govern del Regne Unit. Sis mil rebels van bloquejar pacíficament cinc pons principals que travessen el Tàmesi. Poc després, seguint la mateixa filosofia de desobediència civil no violenta, va néixer Rebel·lió o Extinció Barcelona, amb l’objectiu d’unir forces i lluita contra els poders fàctics. Parlem amb en Leo sobre les seves demandes i la incidència política que han aconseguit.
És difícil implicar a joves a projectes relacionats amb el medi ambient? S’escolta suficient la seva veu en la presa de decisions de polítiques públiques? Quin paper juguen les persones joves en la lluita del canvi climàtic? Verónica Couto, tècnica de comunicació del CREAF respon aquestes preguntes a partir de la seva experiència com a dona jove implicada en el món de la ciència ambiental.
L'equip de l’arquitecta i urbanista Itzíar González Virós ha estat l’adjudicatari del procés per definir els usos dels espais del Barri Vell de Girona. El projecte, que va néixer d’una proposta veïnal en el marc dels pressupostos participatius de 2018, vol establir un full de ruta elaborat de manera cooperativa entre l’administració i el veïnat. L’arquitecta està especialitzada en processos de participació i cooperació ciutadana en matèria d’urbanisme. Durant set setmanes, ha tirat endavant el projecte ‘Per un Nou Vell’ amb molt bona resposta ciutadana, a través d’un mètode cooperatiu que imita un joc de cartes i que proporciona una gran quantitat d’informació sobre el barri i l’urbanisme.
Francesc Baró és investigador de l’ICTA-UAB, i professor investigador de la VUB (Vrije Universiteit Brussel). Ha dirigit el primer estudi sobre el verd escolar a Barcelona, el qual identifica diferents patrons de desigualtat en l'exposició i l'accés als espais verds dels infants escolaritzats a la ciutat. Reflexionem amb ell sobre justícia ambiental, el paper dels centres escolars en l’articulació de la vida als barris i la necessària naturalització d’aquests espais.