Les al·lèrgies, i avui parlem de la pol·linosi, són un fenomen a l’alça que la comunitat mèdica internacional qualifica ja de problema de salut pública global. En concret, la del pol·len afecta actualment al 30% de la humanitat i la tendència va in crescendo. És un fet que crida molt l’atenció, sobre tot si tenim en compte que, fa poc més d’un segle, aquest tipus d’afeccions eren minoritàries, pròpies de les classes socials més benestants. Què ha fet que es disparin d’aquesta manera? Vàries raons expliquen la ‘globalització social’ d’aquesta malaltia. Entre elles destaquen dos factors clau: l’escalfament global i la contaminació atmosfèrica.
Els sectors poblacionals més afectats per pol·linosis són les persones afectades de malaltes respiratòries i els nens i nenes, el sistema immunitari dels quals és més reactiu. Sabíeu que els nadons que neixen per cesària tenen més possibilitats de patir al·lèrgies? S’ha comprovat que la seva microbiota és molt diferent de la dels nadons que neixen pel canal vaginal, un trànsit durant el qual assimilen la microbiota vaginal i rectal de la mare, important per consolidar el seu equilibri immunològic. Foto: Jevtic (Getty Images)
Segons expliquen els experts de la Sociedad Española de Alergias e Inmunología Clínica (SEAIC), al càrrec de la seixantena d’estacions de monitoratge de pol·len que hi ha arreu de l‘Estat (entre elles les nou de Catalunya, coordinades des de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) l’augment de pol·linosis va començar a mitjans del segle XX a les nacions desenvolupades i industrialitzades d’Europa, Amèrica del Nord i certs països asiàtics com ara Japó, sobretot a les àrees territorials no excessivament humides —als tròpics gairebé no hi ha pol·linosis perquè, si estan mullats, els grànuls pesen molt i romanen a terra— on el pol·len es pot dispersar amb molta facilitat. Des d’aleshores fins avui en aquests territoris ha anat augmentant el nombre de persones amb hipersensibilitat davant d’aquests petits grànuls que s’introdueixen al nostre organisme per les vies respiratòries altes, i que trobem en suspensió a l’atmosfera gairebé tot l’any.
Les causes són variades. Per una banda, com m’explica el metge al·lergòleg Juan José Zapata, director del comitè d’Aerobiologia Clínica d’aquesta entitat, en l’actualitat els nostres sistemes immunitaris podríem dir que ‘no tenen gaire feina’, el que pot provocar que reaccionin exageradament davant substàncies a les quals, en cas de major activitat, no prestarien atenció. És el preu a pagar per una vida còmoda, afirma. Comparat amb 150 anys enrere, avui el nostre sistema defensiu afronta moltes menys amenaces: vivim en ambients amb nivells d’higiene més alts, amb bons sistemes de salut, el contacte amb animals (a excepció de les nostres mascotes, que també pateixen al·lèrgies) és molt menor, i passem gran part del dia en espais tancats, aïllats de l’exterior.
Certament, la predisposició genètica també és un fet a tenir en compte: si cap dels progenitors és al·lèrgic, el percentatge de ser-ho nosaltres se situa al voltant del 15%. Si ho és un, les probabilitats s’incrementen fins a un 30% i pugen a un 60% si ho són tots dos. Així mateix, incideixen, òbviament, les característiques naturals del lloc on vivim, com la pluviometria, el vent i les espècies vegetals que hi són presents. Però la cirereta que ha disparat del tot les estadístiques és l’actual escenari ambiental.
"Els resultats són molt contundents, en especial a l’hivern: espècies com els xiprers o els plàtans, sense una barrera tèrmica de fred que les freni, han multiplicat per cinc les tasses de concentració pol·len"
L’al·lergòleg Javier Subiza, continuador del treball del seu pare, Eliseo Subiza, palinòleg pioner, porta un recull de dades de la concentració de pol·len a la zona de Madrid des de 1973. I els resultats són molt contundents, en especial a l’hivern: espècies com els xiprers o els plàtans, sense una barrera tèrmica de fred que les freni, han multiplicat per cinc les tasses de concentració pol·len. Avui en produeixen més i durant un lapse major de temps, en especial a les àrees urbanes, perquè resulta que el CO2 atmosfèric és un potent fertilitzant per moltes espècies vegetals. Per afegir més llenya al foc, les partícules contaminants procedents dels motors dièsel transporten els grànuls de pol·len a la seva superfície, disseminant-los arreu i alterant la seva estructura. Un fet que sotmet el pol·len a una situació d’estrès, el que fa que alliberi proteïnes especialment al·lergèniques. Tenint en compte que la contaminació, per si mateixa, ja és un agreujant prou important de problemes respiratoris com ara l’asma, la combinació resulta fatal.
Per afrontar aquest problema, els experts discuteixen als fòrums internacionals maneres de millorar els diagnòstics i els tractaments de la manera més personalitzada i es confia que la immunoteràpia, una mena de vacunes que modifiquen la resposta immunitària de l’organisme per tal de promoure la tolerància front un component precís, serà cada cop més efectiva. Però el que ja no és tasca seva, sinó dels governs d’arreu del món, de tots nosaltres, és preservar la qualitat de l’atmosfera del nostre planeta. Segons dades de les Nacions Unides, el 99% de la població mundial respira un aire que supera els límits de qualitat de l’aire establerts per la OMS. No és el preu que paguem per aquesta suposada comoditat que hem assolit a certes parts del món un disbarat immens?
