Dona i medi ambient

L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.

L'estudi ha treballat en un nou enfocament basat en analitzar i potenciar els perfils professionals de les dones que treballen al sector de l’ocupació verda i que realitzen activitats relacionades amb l’economia verda i circular, la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la recerca ambiental en general, l’educació i la informació ambientals, la protecció de la biodiversitat.

Algunes de les conclusions de l'estudi apunten a que el sector de l’ocupació verda a Catalunya ha reproduït moltes de les desigualtats d’altres sectors d’activitat econòmica. Catalunya és la comunitat espanyola amb major percentatge d’ocupació verda però no és capdavantera en la incorporació de polítiques de gènere en aquest sector. La majoria de polítiques, estratègies i actuacions en matèria d’economia verda i circular, que incideixen sobre l’ocupació verda, no tenen en compte la perspectiva de gènere.

El sector s’ha desenvolupat amb poca consciència en matèria d’igualtat de gènere i existeixen barreres per les dones, actituds sexistes, masculinització dels càrrecs de comandament i sostres de vidre. Especialment, hi ha subsectors del sector de l’ocupació verda (pesca, caça, residus, etc.) fortament masculinitzats on la dona encara gairebé ni ha entrat o si ho ha fet ha estat adoptant rols masculins dominants.

També es destaquen diferències entre el sector privat i el sector públic de l’ocupació verda. En el sector privat l’accés als llocs de treball i a la promoció inclouen en molts casos criteris subrepticis que penalitzen les dones i les mesures de conciliació en la pràctica o no s’utilitzen o són només formals. En el sector públic de l’ocupació verda encara hi ha molt marge de millora en matèria d’igualtat: percentatges elevats de personal que no coneix el concepte “igualtat de gènere”, desconeixement de les mesures de conciliació existents, desconeixement sobre a qui recórrer si hi ha un cas d’assetjament (tot i que hi ha protocols establerts), desconeixement de les pautes d’ús de llenguatge no sexista, etc.

Tot i així, el sector de l’ocupació verda és un sector de creació recent i encara s’està a temps d’introduir millores i d’evitar pràctiques negatives en matèria d’igualtat de gènere que es quedin enquistades al llarg del temps. • Hi ha una voluntat política de fer avenços en el sector de l’ocupació verda des d’una perspectiva de gènere. És un sector que pot ser pilot en matèria d’inclusió de la perspectiva de gènere i servir com a model per altres sectors.

Com a línies de futur es proposa fer un seguiment de les tendències que es presenten en aquest estudi respecte a la participació i al rol de la dona, a nivell professional, al sector de l’ocupació verda a Catalunya, per permetre anàlisis interanuals (cada 2 o 3 anys, per exemple) i disposar de dades d’evolució.