Font: Generalitat de Catalunya
Bombes de calor aerotèrmiques instal·lades per la Fundació La Vall en el marc del Programa de compensació
Aquests crèdits, que impulsa el Govern a través del Programa voluntari de compensació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, estan destinats a persones i empreses que vulguin compensar voluntàriament les emissions de CO2 que generen amb la seva activitat.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat té previst compensar les emissions de les seves activitats a través d'aquest programa.
Aquest dilluns han sortit a la venda els primers crèdits de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) provinents de projectes de reducció d’emissions realitzats per entitats socials que actuen a Catalunya. Es tanca així el cicle del Programa voluntari de compensació d’emissions de GEH, endegat per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), dirigit a entitats socials que volen impulsar projectes favorables a la reducció de CO2 a Catalunya, i a organitzacions que volen compensar una part de les seves emissions comprant les reduccions estalviades a través d’aquests projectes.
1 tona de CO2 reduïda = 1crèdit
Els 4.256 crèdits que s’han posat a la venda — equivalents a 4.256 tones de CO2, que és el que emeten 4.256 cotxes que circulen 10.000km l’any— corresponen a les reduccions assolides per projectes executats entre el 2016 i el 2017 i que l’OCCC ha verificat durant el 2018. Cada crèdit té un preu de 10 euros, que és l’import que cobra l’entitat promotora per compensar part de la inversió. Les accions realitzades gràcies als projectes van des de les destinades a evitar el malbaratament alimentari; a substituir calderes de gasoil o propà per d’altres de biomassa o per plaques solars; a millorar el comportament energètic dels edificis; a substituir vehicles de gasoil per altres d’elèctrics; o la instal·lació de district heatings o illes de calor amb renovables.
Totes aquestes millores les han executat la Fundació Banc del Aliments –delegacions de Barcelona, Lleida i Girona–, Ecosol economia solidària, la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, la Fundació Autisme Mas Casadevall, la Fundació St. Paul’s, la Fundació la Caritat i la Fundació La Vall.
Les persones o empreses que vulguin compensar les emissions de GEH derivades de la seva activitat poden fer-ho a través de SendeCO2, Sistema Europeu de Negociació de CO2, un dels referents de la compra i venda de drets d’emissió del sud d’Europa des del 2004. Qui adquireixi els crèdits rebrà un certificat oficial de compra i cancel·lació de crèdits de GEH del Programa emès per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.El certificat garanteix que la reducció d’emissions s’ha fet seguint una metodologia estricta, amb estàndards internacionals, assegurant l’addicionalitat i evitant doble comptabilitat. A més, comprant crèdits en aquest programa també s’assegura que el projecte ha tingut un impacte social beneficiós per al conjunt de la societat catalana.
Diferents mercats de carboni
Aquests crèdits no seran vàlids per donar compliment a la Directiva de Comerç de drets d’emissió, que té una regulació específica i comercia amb unes tones de carboni determinades amb uns preus concrets, derivats de les polítiques europees que s’han implementat.
El mercat de carboni voluntari no es basa en el compliment d’una regulació normativa sinó que, les empreses que adquireixen crèdits ho fan en un marc de responsabilitat social corporativa. Dins aquests mercats voluntaris hi ha diferents tipus de crèdits, que varien segons la bondat del projecte, la fiabilitat i traçabilitat de la venda o la reputació de l’entitat promotora. En funció d’aquestes variables, hi trobem diferents preus, des dels CERs –projectes desenvolupats dins el marc del Protocol de Kyoto de les Nacions Unides– que es poden adquirir a 0,21 euros la tona, a d’altres de reconegut prestigi internacional que poden arribar als 8, 9 o 12 euros la tona.
Treballant en el marc de l’emergència climàtica
El Govern de Catalunya veu amb preocupació els impactes que el canvi climàtic té i tindrà a Catalunya i arreu del planeta i entén que és necessari prendre una major consciència del perill que representa, tal i com la comunitat científica està alertant de forma continuada. De fet, a banda dels efectes evidents sobre els ecosistemes, els efectes previsibles del canvi climàtic poden perjudicar notòriament la nostra economia productiva, des de l'afectació negativa en el funcionament i el manteniment de moltes infraestructures a importants alteracions dels entorns en què es desenvolupen activitats com el turisme, la producció agropecuària o tota la indústria amb demandes intensives d'aigua o d'energia.
És per això que el Govern ha volgut unir-se a les institucions polítiques d’arreu del món que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació i adaptació establerts a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017. El programa voluntari de compensació d’emissions aposta per accions de mitigació alhora que apel·la a la implicació de la societat en la lluita contra el canvi climàtic.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat compensarà les emissions de les seves activitats amb aquest Programa
Fidel als seus objectius, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat aplica criteris d'ambientalització en l'organització de les activitats que desenvolupa, els materials que publica i la gestió de la Secretaria tècnica.
En aquest sentit, ha estat de molta utilitat, com a inspiradora de criteris, la Guia per a l'ambientalització de jornades, editada per la Diputació de Barcelona.
Encara que el procés d'ambientalització és aplicable a molt diversos aspectes de l'activitat de la Xarxa, resulta evident que l'organització de jornades tècniques, seminaris o trobades com ara l'Assemblea General mateix, és un dels camps on és més rellevant.
Tot i que els critreris d'ambientalització aplicats en les actuacions són de caràcter molt divers, els principals s'agrupen al voltant d'àmbits com ara l'estalvi i la minimització de recursos, la promoció de l'assistència al punt de trobada en transport públic col·lectiu, la presa en consideració del nivell d'ecoeficiència de les seus de celebració, l'aplicació de criteris de sostenibilitat en el càtering (ambiental i, si s'escau, també social), la difusió mateixa dels criteris d'ambientalització entre el públic assistent i, finalment i com a conclusió coherent de tot el procés, la compensació de les emissions de CO2.
Per les emissions de les activitats de la Xarxa del període 2017-2018 s'ha previst compensar les emissions amb aquest programa. El càlcul de les emissions ha estat verificat per La Vola 1981.
