Autor: Marc Solanes Calderón
Infografia: Sergi Mayench
La contaminació acústica és un fet cada vegada més problemàtic en una societat que ha vist com, en les darreres dècades, ha augmentat de forma exponencial el soroll als espais públics i que, de retruc, acaben afectant els espais privats i el dret al descans. Especialment a les grans ciutats, aquesta problemàtica s'agreuja encara més. El 70% del soroll es produeix a la ciutat de Sevilla, segons un estudi realitzat pels ambientòlegs Eloy Flores-Domínguez Rodillo i Jesús María Sánchez González, és produït pels turismes, motocicletes i vehicles pesants. Tot i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) limita a 50 decibels el límit superior desitjable, aquest se supera amb escreix en bona part de les activitats a l'aire lliure i de la contaminació acústica diària.
Tot i que la Organització Mundial de la Salut (OMS) limita a 50 decibels el límit superior desitjable, aquest se supera amb escreix en bona part de les activitats a l'aire lliure i de la contaminació acústica diària.
Aquests resultats poden extrapolar-se a qualsevol altra ciutat de l'Estat espanyol o d'Europa, i s'incrementa encara més si es té en compte el soroll dels clàxons i les sirenes, que ocupa el 5% dels resultats de l'estudi. Queda palès, doncs, que és l'activitat humana la causant de les principals fonts de contaminació acústica avui en dia. Els afectes d'aquest increment, a més, poden ser tant fisiològics com psicològics.
En el primer dels casos, la pèrdua d'audició i els tinnitus o acúfens són dues les patologies més freqüents. En l'àmbit psicològic, es relaciona un augment de l'estrès i l'ansietat. Ja existeixen proves de l'antiguitat en què el soroll tenia efectes no desitjables sobre els éssers humans, però la Revolució Industrial els va multiplicar de forma exponencial. A banda del trànsit, la indústria, les obres públiques, els serveix de neteja i les activitats lúdiques són altres fonts de contaminació acústica que s'han agreujat amb el pas dels anys.
