Com hauríem de calcular les emissions de CO2 d'un país? Comptant només les que es produeixen dins del territori o sumant també les que es generen en fabricar els productes forans que consumeixen els seus ciutadans? Dos científics dels EUA han intentat donar resposta a aquestes preguntes creuant les dades de distribució mundial d'emissions amb les de comerç per sectors, i la conclusió és significativa: els països rics externalitzen més d'una tercera part del CO2 generat en produir els béns i serveis que consumeixen els seus ciutadans. Xina és el principal receptor d'aquestes emissions: gairebé una quarta part del seu total nacional es deu a la producció de béns que surten de les seves fronteres.
A l'Europa occidental, cada ciutadà, de mitjana, consumeix béns que generen fins a quatre tones de CO2 en algun altre lloc del món. A Suïssa, el CO2 generat en la producció dels béns estrangers que s'hi consumeixen és superior al que s'emet dins les seves fronteres.
Amb aquest panorama d'externalització, la reducció de les emissions registrada en regions desenvolupades pot estar emmascarant les emissions reals degudes al seu consum, que es comptabilitzen lluny de casa. "La separació geogràfica de la producció i el consum complica la pregunta fonamental sobre qui és responsable de les emissions i com s'ha de repartir la càrrega de la retallada de les mateixes", afirmen els autors de l'estudi.
Via: Un tercio del CO2 de los ricos se genera en otro país (El País)
