Font: Agència Catalana de l'Aigua
Campanya de la Generalitat de Catalunya per conscienciar sobre l'estalvi d'aigua i la importància de fer un ús sostenible. L'aigua que estalviem avui és l'aigua que tindrem per demà.
A Catalunya, el règim pluviomètric es caracteritza per una gran irregularitat general i per una variabilitat interanual elevada, fruit del clima típic mediterrani, la qual cosa ens fa especialment vulnerables a patir episodis de sequera, especialment a les conques internes que és on es concentra el gruix de la població (més del 80%) però només el 40% de la disponibilitat d’aigua (essencialment la que es troba als embassaments, als aqüífers i dins els pous).
De fet, Catalunya ha patit al llarg de la història recent diversos episodis de sequeres entre moderades i rigoroses. Un dels més importants és el que va afectar el nostre país i el conjunt de la península Ibèrica entre 1944 i 1950, que va motivar restriccions en el subministrament a diverses poblacions i durant diferents períodes. El 1953 només va ploure la meitat del que era normal i les restriccions en el servei van arribar a Barcelona, on a mitjan maig es van iniciar talls en el subministrament d'aigua als habitatges durant un 30% de les hores del dia.
Històric de precipitacions dels darrers 70 anys
Els anys 1973, 1985, 1988 i 2008 Catalunya va patir diversos episodis de sequera rigorosa que van provocar restriccions importants en el subministrament i els talls van estar a punt d'afectar la capital fins que va ploure.
Per això, al llarg dels anys s'han anat multiplicant les infraestructures d'abastament per donar resposta als dèficits estructurals del sistema i millorar la capacitat de reacció amb l’objectiu de garantir el subministrament, entre els quals destaquen l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, la construcció de la dessalinitzadora del Prat del Llobregat, la connexió entre els dipòsits de Trinitat i de Fontsanta o la recuperació de més de 300 pous arreu del territori.
Tanmateix, l’escenari del canvi climàtic planteja la necessitat de ser encara més eficients en els usos de l’aigua per compensar els seus efectes sobre la disponibilitat d’aigua a mig termini i llarg termini, ja que es reduiran les pluges, les nevades i, en conseqüència, també els cabals del rius.
