Índex Planeta Viu

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acaba de publicar una nova actualització de l’Índex de Planeta Viu pel territori català (l’LPI-Cat per les seves sigles en anglès). Les dades mostren una davallada mitjana del 28% de les poblacions d’animals salvatges entre 2002 i 2023 a Catalunya. A nivell mundial, l’LPI calcula que durant els darrers 50 anys, la davallada mitjana de les poblacions d’espècies monitoritzades, unes 5.495 espècies d’amfibis, aus, peixos, mamífers i rèptils, ha estat d’un 73%. A la regió d’Europa-Centre d’Àsia, els càlculs apunten a una davallada del 35%.

A Catalunya, la darrera actualització del LPI-Cat es va realitzar l’any 2022. Aquesta nova revisió permet tindre una fotografia més acurada i fiable de la situació de les poblacions, ja que s’ha obtingut informació de més espècies i amb mostres de més territoris. Per això, s’ha produït una rebaixa respecte als càlculs efectuats l’any 2022.

En aquesta edició s’han incorporat dades de 353 espècies, 32 més que en l'edició de fa dos anys. Per citar alguns exemples, per primer cop s’ha incorporat a l’índex el samaruc (Valencia hispanica), un petit peix propi de les llacunes litorals; mamífers com el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) o el teixó (Meles meles); o un amfibi d’ambients freds com la granota roja (Rana temporaria).

Així mateix, per primera vegada també s’ha analitzat quina és l’evolució general de l’LPI-Cat per esbrinar si aquesta pèrdua en les poblacions s’ha accelerat, frenat o s’ha mantingut estable durant aquests anys. Els resultats apunten cap a la tercera opció. Tot i que no s’està atenuant la pèrdua de biodiversitat, tampoc s’ha accelerat els darrers anys i es manté en una mitjana anual d’1,5% de pèrdua d’exemplars.

“L’Índex de Planeta Viu ens mostra si la quantitat d’animals salvatges que tenim augmenta o disminueix. És una mitjana de les tendències de moltes espècies, bàsicament de les que en tenim prou informació de qualitat. La versió actual recull informació de dos anys més, però també incorpora dades de noves espècies de papallones, peixos d’aigües continentals o mamífers, o l’ampliació de localitats disponibles per a rèptils, amfibis i petits mamífers com els ratpenats. Per primera vegada s’ha pogut incloure espècies marines, gràcies al seguiment de la biodiversitat marina que es fa al Cap de Creus i Illes Medes”, comenta Sergi Herrando, investigador del CREAF i coordinador científic del grup d’experts que calculen aquest índex en el marc de l’Observatori de la Biodiversitat de Catalunya.

El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha assenyalat que “l’LPI és un indicador clau de l’Estratègia Catalana del Patrimoni Natural i la Biodiversitat com un índex d’avaluació consistent en el temps”. Sargatal ha afirmat que “cal implementar objectius ambiciosos amb polítiques de conservació que reverteixin aquesta tendència i ha assenyalat que des del Departament s’està treballant per tenir les eines necessàries per a complir-los, per això es treballa en tenir la Llei de la Natura a mitjans de 2025 i per tenir l’Agència de la Natura operativa a principis de 2026”.

Informació per ambients

Com a novetat, durant 2024 s’ha pogut actualitzar i, sobretot, millorar la informació per ambients, que no es publicava des del 2020, quan es va incorporar en l’informe Estat de la Natura. Així, la disponibilitat de més dades ha permès disposar d’una imatge més fidedigna de la davallada que s’ha produït per ambients.

En aquest sentit, s’observa una davallada del 40% en els ambients agrícoles i prats i en els ambients d’aigües continentals en els darrers 22 anys, mentre que en boscos i matollars es quantifica en un 15%.

Les dades sobre l’ambient marí encara es limiten a poques espècies i localitats i, per tant, no es poden extreure tendències representatives per al conjunt de les comunitats marines. Amb tot, aquest 2024 sí que s’hi ha pogut incloure espècies marines per primera vegada als indicadors generals.

Doblegar la corba

La incorporació per primer cop de l’anàlisi de l’evolució general de l’LPI-Cat ens permet detectar i orientar millor les polítiques per revertir la pèrdua de poblacions d’animals salvatges. En aquest sentit, s’assenyala que les poblacions d’animals forestals són un objectiu prioritari, perquè tot i aquests ambients s’han considerat en expansió i maduració els últims anys, la pèrdua d’aquests animals s’està accelerant. “Això ens fa sospitar que tot i l’aplicació de mesures de conservació, alhora també estan creixent les pressions sobre el medi natural en la mateixa proporció”, comenta Lluís Brotons, coordinador científic de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya.

En canvi, en ambients agrícoles i prats, s'observa una tendència menys negativa en els darrers 10 anys, tot i el context general de pèrdua.

Les causes d’aquestes variacions en les tendències han de ser objecte d’estudi i d’especial atenció en els propers anys.

Des de la Secretaria de Transició Ecològica, Jordi Sargatal ha assenyalat que “conservar la natura és urgent i interessant per tothom, no fer-ho comporta molts més costos econòmics i socials”.

Alguns exemples

Malgrat que de mitjana s’observa una davallada en el nombre d’individus de les poblacions animals des de l’inici del segle, si anem al detall hi trobem una gran diversitat de casos: les poblacions de 164 espècies disminueixen, 70 estan creixent i les 119 restants no mostren tendències poblacionals significatives.

Els grups faunístics que mostren una davallada més general són les papallones diürnes i els peixos, on prop del 70% de les espècies estan patint una pèrdua en el nombre d’exemplars. Entre les nombroses espècies de papallones en davallada poblacional podem esmentar dues espècies pròpies dels ambients oberts mediterranis: la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i l’escac ferruginós (Melanargia occitanica), de les que localment e compten moltes regressions i extincions, però cap increment poblacional. D’entre els peixos, estan en regressió espècies marines com el sarg (Diplodus sargus) o, en aigües continentals, el barb de l'Ebre (Luciobarbus graellsii).

A l’altra banda de la balança es troben els mamífers, on hi ha més espècies en augment que en disminució. L’ós (Ursus arctos) o el teixó són exemples de mamífers en increment, mentre que d’altres com el ratpenat de cova de Schreibers (Miniopterus schreibersii) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) estan en davallada.

I les plantes?

L’Índex de Planeta Viu a Catalunya integra dades temporals de 32 projectes de seguiment biològic. Representen poc més d’una desena part dels més dels gairebé 300 projectes de seguiment que el projecte d’Harmonització de Seguiments (HARMON) de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya ha recopilat fins ara.

Aquests 32 projectes són els que tenen sèries temporals de dades poblacionals i cobertures espacials més bones. Poc a poc es treballa per a anar incorporant més seguiments i espècies al LPI-Cat, però d’alguns d’aquests seguiments, com els que es fan amb plantes, no es disposa de dades prou consolidades i representatives i, per això, hi ha grups biològics sencers que no estan encara representats en aquest índex.

Col·laboració i participació en el seguiment

L’LPI-Cat és un projecte impulsat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, coordinat pel CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia, el grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, l’IRBio de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana d’Herpetologia, que s’elabora en el marc de l’Observatori del Patrimoni natural i la Biodiversitat de Catalunya. També hi aporta dades de les espècies cinegètiques el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Aquesta és la quarta actualització de l’Índex Planeta Viu que fa Catalunya, un índex creat per WWF i reconegut per les Nacions Unides per mesurar la pèrdua de biodiversitat a escala mundial. Catalunya és l’única comunitat que disposa d’aquesta dada en tot el territori espanyol i és una dada clau que s’incorpora a l’avaluació global de biodiversitat que fa l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de manera periòdica.

L’Índex de planeta viu es fonamenta en dades de programes de seguiments de biodiversitat estandarditzats, organitzats majoritàriament per entitats que coordinen el treball de camp i realitzats en molts casos per persones voluntàries expertes en la matèria. La incorporació d’espècies noves a l’Índex segueix exclusivament criteris de qualitat de la informació i només es produeix quan els resultats es consideren representatius de les poblacions del conjunt de Catalunya. Tots els projectes produeixen anualment comptatges poblacionals (nombres d’individus) en estacions de mostratge on es fa el seguiment de forma periòdica. Els projectes que més informació aporten al LPI-Cat són el Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i el seguiment de papallones, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).

Aquest 2024, s’han incorporat nou projectes, d’entre els que podem destacar el seguiment de la biodiversitat marina al Parc Natural de Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; el de ratpenats en cavitats, anomenat QuiroRefugis i QuiroRius, respectivament; el Seguiment d’Amfibis Comuns de Catalunya (SACC) i el Programa de Seguiment de Mamífers (espècies cinegètiques) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.