Font; Ajuntament de Mataró
El temporal Gloria, que va passar entre els dies 20 i 23 de gener del 2020, va sacsejar el litoral tant a la seva part emergida com a la submergida.
Els diferents agents del Projecte Alguer de Mataró van poder fer una primera inspecció i constatació dels efectes del temporal en la praderia de posidònia de Mataró al febrer del 2020 i ara, amb l’aigua en millors condicions, s’ha pogut fer un mostreig més exhaustiu que posa de manifest, que el seu límit superior situat a una fondària de 12 m, ha patit una pèrdua de la superfície ocupada per planta viva del 50% i, la pèrdua més preocupant del retrocés del límit continu d’entre 20 i 25 m deixant zones amb plantes de posidònia aïllades.
Els efectes del temporal Gloria del passat mes de gener va reduir l’alguer de Mataró de forma considerable. En una primera inspecció, que van fer un equip de voluntaris de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), de l’Escola del Mar de Badalona i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes al febrer del 2020, es va percebre que l’impacte havia estat considerable. Aquesta primera inspecció es va fer amb unes condicions de terbolesa de l’aigua que dificultaven la visibilitat i ara al mes de juny s’ha fet una altre inspecció que ha donat més elements per conèixer l’efecte del temporal Glòria sobre l’alguer de Mataró.
Ja en les primeres dades obtingudes a diferents alguers de Catalunya ja es va entreveure que l’Alguer de Mataró va ser una dels que havia patit uns efectes més negatius de tot el litoral català, probablement degut a la configuració de la costa i a la durada excepcional de l'episodi d'onades.
Anteriorment al Gloria, l’alguer de Mataró també es va veure afectat per diversos temporals: el de Sant Esteve del 2008 i el de gener del 2017. Respecte al 2019, les dades del 2020 mostren una pèrdua de cobertura, percentatge de superfície real ocupada per planta viva en relació a la superfície disponible, en el seu límit superior i a la zona més soma de la praderia d’un 50%. A aquesta pèrdua de la cobertura s’ha d’afegir el retrocés del límit continu de la praderia que estaria entre els 20 i 25 metres, deixant una gran superfície amb plantes aïllades i desvinculada de la praderia. Si el retrocés d’aquest límit s’ha donat de manera homegènia a tota la zona de la praderia de posidònia situada a 12 m de fondària es calcula una pèrdua de 3,9 ha d’alguer.
Projecte Alguer
El Projecte Alguer de Mataró es va iniciar al 1997 i és la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya. Va ser pionera dels actuals programes de ciència ciutadana que vol involucrar a la societat en programes científics i on la ciutadania col·labora en la obtenció de dades mitjançant les seves observacions. Té com a missió conèixer l’estat de conservació i l’evolució de l’alguer de Mataró, i difondre els valors mediambientals d’aquest espai. El club mataroní SPAS i l’Escola del Mar de Badalona coordinen aquest projecte de seguiment amb la participació de l’Ajuntament de Mataró (mitjançant conveni de col·laboració), el centre de busseig Blaumar, la Confraria de Pescadors de Mataró i el Museu de Mataró, i amb l’assessorament científic de la Universitat de Barcelona(UB).
L’alguer de Mataró ocupa una extensió de 600 ha davant la costa de Mataró, i l’estudi fa el seguiment d’una part representativa d’aquesta praderia de posidònia, que és la més important de la costa de Barcelona.
