Ripollet instal·la unes trenta caixes-niu per fomentar la presència d'ocells i lluitar contra els mosquits

Les caixes-niu tenen un accés estret que permeten només l'entrada d'ocells petits, dels tipus raspinells i pàrids. Algunes de les caixes són especials per permetre l'estada de rat-penats. Aquests tipus d'ocells i els rat-penats són depredadors dels insectes i mengen immenses quantitats de mosquits. L'entrada estreta de les caixes-niu impedeix l'ocupació per part d'ocells més grans, que podrien atacar aquestes espècies que l'Ajuntament vol protegir per tal de pal·liar la presència de mosquits de forma natural i respectuosa amb el medi ambient.

Al viver de la Casa Natura s'ha dut a terme una millora per fomentar la nidació d'ocells migratoris. S'han tret les xarxes que protegien les teules, d'aquesta manera els ocells podran construir els seus nius entre les teules, protegint-los de la pluja i del vent. La Regidoria de Medi Ambient protegeix, amb aquestes mesures, les espècies d'ocells migratoris que s'aturen a Ripollet per aquesta època, aprofitant la proximitat dels rius Ripoll i Sec. Aquestes espècies també són beneficioses per frenar la població de mosquits i insectes al voltant dels rius.

Campanyes de prevenció
En aquest sentit, el regidor Ramiro Moldes i la tècnica Rosa Moragas han avançat que pròximament s'instal·laran unes lleixes a sota els nius d'orenetes, que permetran recollir els seus excrements. Precisament, les seves deposicions és una de les causes més comunes de les queixes dels veïns que tenen nius d'oreneta als seus terrats. Però, des de la Regidoria, recorden que l'oreneta és una espècie protegida i que se sanciona severament aquelles persones que trenquen els seus nius, amb multes que van dels 5.000 als 200.000 euros.

Durant la roda de premsa, s'ha recordat la necessitat d'evitar habitats proclius per al mosquit tigre. Una mesura imprescindible és evitar que hi hagi aigües estancades als patis, balcons i terrats. Així mateix, es demana als veïns de Ripollet que no es doni menjar als coloms i les cotorres que viuen a la vila, ja que són espècies que creixen exponencialment, amb unes defecacions que malmeten el mobiliari urbà i que contrauen moltes malalties, convertint-se en un problema a les ciutats.

Recuperació de l'entorn del riu Ripoll
Durant la roda de premsa, el regidor Ramiro Moldes també va anunciar que actualment el consistori es troba a l'espera d'una resposta afirmativa de l'Àrea Metropolitana per iniciar la redacció i desenvolupament de tot el projecte de conservació i recuperació natural de les lleres del riu Ripoll i el seu entorn. El cost d'aquest projecte es preveu que requereixi una dotació econòmica molt important. Per aquesta raó, l'Ajuntament va buscar el suport de la Diputació de Barcelona i l'AMB. A hores d'ara, la Diputació ja ha donat el seu vistiplau a col·laborar-hi, però encara resta la resposta de l'AMB. "Tan bon punt ens responguin i esperem que sigui ben aviat, podrem valorar l'aportació econòmica final, i sabrem què es pot fer", va explicar Moldes. Depenent d'aquesta aportació, es podran construir més o menys passeres, baixades al riu o camins a les lleres.

Per altra banda, aquest projecte requerirà el vistiplau de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Tant el regidor com la tècnica municipal reconeixen que, fins ara, el posicionament de l'ACA al respecte ha estat contrari. Malgrat tot, Ramiro Moldes ha indicat que el seu pla de conservació natural del riu és molt semblant al que es va realitzar a Sabadell, i que l'ACA va aprovar. Per últim, el regidor ha assenyalat que s'ha realitzat un estudi de la qualitat de l'aigua del riu Ripoll al seu pas per Ripollet, amb quatre punts de mostreig col·locats des del límit amb Barberà fins a la desembocadura del riu Sec. A hores d'ara, encara estan pendents del resultat i l'objectiu final és veure l'evolució de la qualitat de l'aigua al llarg de tot el riu.