Un estudi conclou que la qualitat del bosc urbà de Mollet del Vallès millora la salut de la població

12/11/2021 - 21:00

L’estudi sobre el bosc urbà de Mollet, elaborat pel reconegut catedràtic de la Universitat de Sevilla Enrique Figueroa, conclou que el municipi disposa d’un conjunt considerable d’espais verds de qualitat que permeten generar salut entre la ciutadania.

El text assegura que la ciutat està ben planificada i gestionada, amb una ràtio de 17 metres quadrats de verd urbà per habitant, que és superior als límits indicats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’informe qualifica Mollet del Vallès d’exemple de ciutat biofílica, és a dir, que prioritza el bosc urbà en favor de la salut de la ciutadania i el medi ambient.

L’estudi porta per títol Informe documental sobre la potencialidad del bosque urbano de Mollet del Vallès para mitigar y reducir los elementos contaminantes. És el resultat de la visita que Enrique Figueroa va fer el passat mes de juny a Mollet per estudiar els beneficis del bosc urbà de la ciutat.

 

Espècies i distribució adequades 

L’informe assegura que la ciutat disposa d’una adequada elecció i distribució de les espècies del verd urbà, amb una alta capacitat de filtració de contaminants que minimitzen els efectes negatius de la radiació solar i incideixen en la salut global de la ciutadania.

El text, en aquest sentit, destaca el microclima de la ciutat generat pels arbres  de les zones de vianants, que aporta una disminució de la temperatura de l’aire i l’augment de la humitat relativa, un fet que disminueix la possibilitat de cops de calor i insolacions.

Enrique Figueroa conclou que les espècies i la bona gestió del bosc urbà fan de Mollet una ciutat adaptada a la lluita contra el canvi climàtic. En la mateixa línia, l’estudi elogia la tasca realitzada pel municipi en els últims 30 anys, que ha permès millorar la salut de la ciutadania i de la qualitat de l’aire.

Imatges de la roda de premsa de presentació de l'informe sobre el bosc urbà de Mollet

 

Proposta de mesures

L’informe proposa a l’Ajuntament un paquet de mesures per poder mantenir el model de gestió actual, com ara la realització d’un pla estratègic per definir les accions a mig i llarg termini, l’augment de la xarxa de camins verds a la ciutat o la realització d’un estudi per determinar el nivell de captació de diòxid de carboni dels arbres de la ciutat.

En la roda de premsa de presentació, l’autor de l’estudi, Enrique Figueroa, ha assegurat que “Mollet del Vallès és un model a exportar pel que fa a la gestió del bosc urbà” i ha assenyalat que és una ciutat “amb una bona gestió del verd urbà que s’ha mantingut durant els últims 30 anys amb coherència i esforç”. Figueroa ha destacat la proximitat que tenen tots els ciutadans a un espai verd, un fet que “millora la salut física, psíquica i social de les persones”.

L’alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, ha explicat que els resultats de l’estudi indiquen “que ja fa temps que anem pel bon camí i que per tant estem fent les coses ben fetes”. Ha afegit que aquest document “ens ha de donar les eines per seguir en la mateixa línia en els pròxims anys, sempre en benefici de la salut de la ciutadania”. En aquest sentit, ha assenyalat que “recollim les propostes de l’informe, que seran analitzades detalladament per poder seguir implantant projectes de millora per la ciutat”.

Per la seva banda, el regidor de Justícia Ambiental, Raúl Broto, ha assegurat que “l’Ajuntament posa la salut i el benestar dels ciutadans al centre de les seves polítiques i aquest estudi demostra que la gestió del bosc urbà ha millorat la salut de les persones i la qualitat de l’aire”. "Que la ciutat tingui més de 14.000 arbres és salut”, ha recalcat.

 

A menys de 5 minuts

L’estudi també destaca la quantitat d’àrees verdes que hi ha entre edificis i carrers, que garanteixen que qualsevol veí o veïna estigui a menys de 5 minuts d’un “espai de qualitat”.

L’informe també posa de rellevància la gestió mediambiental de l’Ajuntament al voltant del Parc dels Pinetons, perquè connecta la ciutat amb l’Espai Natural de Gallecs i propicia l’entrada de biodiversitat a la ciutat.

 

Referent internacional

Doctor en Biologia excel·lent cum laude i Premi Extraordinari de Doctorat, Manuel Enrique Figueroa Clemente ha rebut més de 13 premis d’investigació científica al marge del reconeixement del govern espanyol durant més de sis anys per la seva tasca investigadora.

Entre d’altres, també ha participat en prop de 100 projectes d’investigació especialment relacionats amb qüestions d’ordenació, planejament, restauració, paisatgisme, ecologia urbana i impacte ambiental, ha format part de diferents projectes al regne Unit, França, Portugal, Equador, Brasil o Argentina i ha escrit més de 13 llibres sobre aspectes ecològics, especialment urbans.


 

Municipis: 
Vallès OrientalMollet del Vallès

Relacionats

Article
L'Ajuntament les ha previst entre el 23 de març al 7 de maig

Avançar cap a una ciutat més saludable. Aquest és l'objectiu de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a l'hora d'organitzar les jornades Biodiversitat i Ciutat Saludable, que reflexionaran sobre la importància d’impulsar accions que afavoreixin la biodiversitat o la renaturalització de les ciutats.

Article

La secció de parcs i jardins de l’ajuntament de Pineda de Mar ha començat la plantació i sembra d’espècies vegetals als escocells dels carrers de Pineda.

Article

Granollers inicia una transformació verda de la ciutat amb el projecte Connecta Congost Natura 2025 (link is external), que es converteix en el primer tram d’una anella verda al voltant de la ciutat i que connecta amb el nucli urbà. Es tracta d’una actuació de gran magnitud que obre el riu a la ciutat i renaturalitza l’entorn del Congost, tant el riu, el parc com el passeig fluvial, en benefici de la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest projecte inclou la renaturalització del riu i el Parc del Congost i rep una subvenció de 3 milions i mig d’euros dels Fons Next Generation.

Butlletí