05/10/2006 - 00:00
Durant els anys 60, i en el marc de la Guerra Freda, els Estats Units van triar les aigües d'Amchitka, una de les illes aleutianes prop d'Alaska, com a l'indret adequat per portar a terme proves d'explosions nuclears subterrànies. N'hi va haver tres: el 1965, el 1969 i el 1971. Aquesta darrera va tenir una oposició ben especial i nova en el seu temps: poc més d'una desena d'ecologistes antinuclears canadencs van dirigir-se cap a Amchitka per impedir una nova explosió nuclear. Així va néixer Greenpeace ja que la filosofia d'aquests activistes es basava en l'eslògan 'volem pau i la volem verda'.
Durant els anys 60, i en el marc de la Guerra Freda, els Estats Units van triar les aigües d'Amchitka, una de les illes aleutianes prop d'Alaska, com a l'indret adequat per portar a terme proves d'explosions nuclears subterrànies. N'hi va haver tres: el 1965, el 1969 i el 1971. Aquesta darrera va tenir una oposició ben especial i nova en el seu temps: poc més d'una desena d'ecologistes antinuclears canadencs van dirigir-se cap a Amchitka per impedir una nova explosió nuclear. Així va néixer Greenpeace ja que la filosofia d'aquests activistes es basava en l'eslògan 'volem pau i la volem verda'.
L'expedició ecologista va utilitzar per al seu comès un vaixell pesquer- que va batejar amb el nom del seu eslògan- i va iniciar el viatge amb les millors intencions, però a causa de l'inexperiència i pel clima advers, van començar a sorgir problemes de relació entre els tripulants i altres dificultats derivades. Com a resultat final l'expedició no va poder impedir la prova nuclear. Tanmateix acabava de sorgir un moviment que faria fortuna en les següents dècades com a capdavanter de la lluita ecologista a nivell mundial.
Amor i Aventura
Aquest és el fet real que narra el llibre presentat a Barcelona en la seva versió castellana Viaje a Amchitka. La odisea medioambiental del Greenpeace, del qual és autor Robert Hunter, un dels integrants de l'expedició -que va morir l'any passat.
La presentació ha reunit a Miguel Riera, director de El Viejo Topo -editora del llibre, l'escriptor i periodista ambiental José Luis Gallego i el director executiu de Greenpeace Espanya, Juan López Ugalde. Ha obert l'acte Miguel Riera que ha agraït a Greenpeace que 'en els anys 70 ens obrís els ulls al problema de la sostenibilitat i cap a on ens portava el sistema econòmic'.
Tot seguit José Luis Gallego ha fet una recomanació apassionada de l'obra de la qual ha dit que era 'un llibre d'amor' on calia substituir el sentiment entre una parella per l'amor al planeta Terra. Ha afegit que cal acostar-se a Viaje a Amchitka. La odisea medioambiental del Greenpeace com 'una gran aventura que t'acaba atrapant'. Gallego ha mostrat la seva admiració per persones com Hunter i ha dit que no volia idealitzar-los però que, si volgués, tindria sobrades raons per fer-ho. En aquest sentit ha afirmat que 'gent com la que apareix al llibre ha donat els millors anys de la seva vida per protegir-nos a tots'
Els destins dels protagonistes
López Ugalde ha reflexionat sobre la identitat de Greenpeace com a moviment des d'aquells ja llunyans orígens fins a l'actualitat. S'ha basat en explicar què va passar al cap dels anys amb tres dels personatges emblemàtics que protagonitzen el llibre: el mateix Robert Hunter, Patrick Moore i Paul Watson. Hunter -l'autor- es va mantenir sempre fidel a l'esperit inicial, amb un grau de coherència molt elevat en les seves idees malgrat el pas dels anys i, en paraules de López Ugalde, 'mai no es va vendre'. En canvi Patrick Moore va tenir una trajectòria completament oposada. Va treballar per a la indústria del salmó i va defensar que es matessin foques -depredadors del salmó-. Més endavant ho va fer per la indústria de la fusta del Canadà i després també es va posicionar a favor dels transgènics. Més recentment ha escrit amb profusió en favor de l'energia nuclear. Una tercera actitud la representa Paul Watson que va deixar Greenpeace però perquè considerava que l'organització era massa 'tova' en la defensa dels seus principis i que s'havia venut a l'establishment.
El director de Greenpeace Espanya ha dit que el llibre -a l'igual que les actituds dels protagonistes de la història- posa de manifest que 'a Greenpeace no som àngels ni herois però tampoc dimonis manipuladors'. Les persones van tenir la llibertat d'adoptar les decisions que van creure convenients i cadascú va acabar fent-se una idea molt particular i molt diferent de l'organització. En definitiva, tal i com succeeix a la societat. Seguint el fil de tot aquest raonament, López Ugalde ha aprofitat per dir que 'no som una multinacional sinó que vivim de les quotes dels socis' i ha subratllat la independència política i econòmica de Greenpeace com un valor a l'igual que la seva opció per la no violència i l'acció a escala global. Tornant al llibre López Ugalde ha dit que els expedicionaris van fracassar aparentment perquè, si bé la prova nuclear es va acabar efectuant, el moviment de suport que va generar va aconseguir que el govern aturés les proves en aquell indret que 'avui -ha dit- és un santuari de la biodiversitat'.
