26 de gener, Dia mundial de l'Educació Ambiental #EA26
Aquest article recull i organitza les aportacions dels tres autors en la taula rodona que va constituir la sessió inaugural del II Congrés Nacional d’Educació Ambiental de Catalunya, el dia 26 de novembre de 2020.
La taula s’ha constituït amb un doble objectiu consensuat per totes les parts. Per una banda, es pretén aportar solucions en les matèries de les quals la competència és directa dels participants, com convenis, adaptacions legislatives i regulacions laborals i, per l’altra, poder traslladar conclusions de la taula a altres entitats no vinculades directament a la gestió de l’aigua en qüestions com la morositat, la pobresa energètica, la vinculació d’increments salarials de les empreses públiques a la Llei de Pressupostos de l’Estat, entre d’altres.
L’objectiu principal és garantir la transició cap a una mobilitat més segura i, al mateix temps, sostenible, saludable, connectada i automatitzada a tot Catalunya.
Catalunya ha perdut en les últimes dues dècades el 25 per cent de la fauna salvatge. Les espècies autòctones més afectades han estat les dels rius, llacs i aiguamolls, històricament sobreexplotats i contaminats. Com la llúdriga. Gràcies a la reintroducció d'aquesta espècie als Aiguamolls de l'Empordà i als rius Muga i Fluvià fa 25 anys, aquest mamífer protegit hi ha tornat a habitar de manera estable.
Un estudi mostra les ciutats europees amb major mortalitat relacionada amb la contaminació de l'aire
Grans ciutats d'Epanya, Bèlgica, Itàlia i França encapçalen el rànquing de morts associades al NO2, mentre que la major mortalitat atribuïble a partícules fines es troba a Itàlia, Polònia i la República Txeca.
Deixalles marines a l'estret de Messina a 415 metres de fondària, a l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món | M. Pierdomenico, D. Casalbore i F. Chiocci
L’estret de Messina és l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món, amb més d’un milió d’objectes per quilòmetre quadrat en alguns punts. Així ho constata un nou article publicat a la revista Environmental Research Lettersi que signen els experts Miquel Canals i Georg Hanke. El treball alerta que el volum de brutícia abocada als mars podria superar els tres bilions de tones mètriques en els pròxims trenta anys.
Per primera vegada, s’analitza l’impacte de la sequera extrema sobre el creixement dels arbres fins gairebé una dècada després de l’esdeveniment. Imatge: CREAF
El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie d’importància crítica a Europa, tant ecològica com econòmica, i és la pedra angular dels boscos d’Escòcia. Des del CREAF hem intervingut en una recerca pionera sobre com es recupera de sequeres extremes, liderada per la Universitat de Stirling.
Els entorns escolars amb més trànsit generen més problemes respiratoris als nens i problemes en l’aprenentatge. És per això, que el grup de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria demana pacificar els entorns escolars i reduir al màxim l’exposició dels nens a la contaminació.
Aquest article recull i organitza les aportacions dels tres autors en la taula rodona que va constituir la sessió inaugural del 
