El Pacte Verd europeu és un instrument de mobilització de recursos per a una reconstrucció, reconstitució o renovació del model per fer-lo més resilient i sostenible. No és això, potser, el que es necessita per encarar aquesta crisi sense precedents.

És el moment d'abordar amb valentia i ambició un pla de xoc ecosocial. Això passa per generar un paquet de mesures socials que condueixin a una situació de major resiliència. La clau és garantir ingressos i serveis públics de manera massiva. Alhora, cal afrontar les necessàries transicions ecològiques, econòmiques i socials per adaptar les nostres societats a les condicions biogeofísiques que són la nova normalitat.

Des de l'urbanisme i la mobilitat, hi ha canvis latents i decisions que prendre perquè la forma de treballar, de moure'ns, de relacionar-nos, d'organitzar-nos i de fer servir l'espai públic canviarà forçosament mentre les normes de seguretat i distanciament es mantinguin com les úniques viables per defensar-nos d'aquesta pandèmia o de riscos similars

La Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya desitja expressar la seva posició en la crisi de la COVID-19. Abordem el per què l’educació ambiental és una eina essencial de resposta a la crisi, els efectes del confinament sobre el medi ambient i els reptes que se’ns presenten per a la transformació.

El full de ruta del Pla de Recuperació de la UE remarca que, tot i que les crisis necessiten mesures excepcionals, el ple respecte a l'estat de dret, de què formen part l'Acord de París, el Conveni de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica, juntament amb un gran nombre de directives i reglaments de la UE dirigits a protegir el medi ambient, no és negociable.

L’argument que repeteixen els contraris a l’acció climàtica de ben segur que es mantindrà, que ara hi ha altres prioritats com tornar a impulsar l’economia i que la societat no té energia per enfrontar-se a la recuperació gestionant una altra emergència

En termes simples, el BCE li ha declarat la guerra a la COVID-19 i actualment pot comprar més de 100.000 milions d'euros de deute a el mes, el que li dóna un inigualable poder financer. Però, per a què s'utilitzaran els fons? Ajudaran a millorar les nostres vides? Donaran suport l'acció climàtica?

Crisi com a oportunitat. És un tòpic, sí, però, com tants altres, amb la seva càrrega de veritat, raó i sentit comú. La crisi de la COVID-19 ja està dibuixant un nou escenari en moltíssims àmbits de la nostra societat, tot i que encara no podem veure l'abast que tindran aquests canvis a què ens porta la propagació d'un virus que, d'entrada, ha posat en evidència la nostra vulnerabilitat.

Després de l'Acord de París aconseguit el 2015, i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), les eleccions celebrades a diferents països (elecció de Trump, etc), van fer perdre l'esperança d'avançar prou ràpid en els compromisos per afrontar els riscos associats als límits planetaris. Es va arribar a la convicció que no s'aconseguiria progressar sense un salt cap endavant de les consciències - com proposava sobretot Naomi Klein - encara que això semblava una dolça utopia.

Tenir cura de la natura és inversió, no despesa. I la inversió en "allò públic" beneficia a tots. Una natura saludable assegura una societat i economies sanes. L'ecosistema en equilibri és un mínim comú denominador que garanteix a les empreses la seva activitat. Curiós que haguem necessitat aquesta crisi per aprendre quantes formes hi de col·laboració entre empreses, societat i governs.

O el finançament de les milionàries inversions que cada país europeu ha identificat com a imprescindibles per aixecar la seva economia es realitzen de forma mutualitzada i s'orienten a la transformació digital i la transició energètica i ecològica -canvis ja contemplats com a imprescindibles abans de la crisi- o és el propi esdevenir europeu i el seu lloc al món el que s'estarà posant en risc

És a dir, sota condicions molt dures, parant gairebé tota l'economia i confinant-nos a les nostres cases, el màxim que estem podent fer és reduir les nostres emissions fins a un 25%. Clarament hem de fer més. Què podem aprofitar d'aquesta crisi per a l'impuls que es necessita? Doncs alguna cosa hi ha.

Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència.

Les elevades concentracions de partícules en suspensió a l’atmosfera, han exercit una acció impulsora i virulenta de l’epidèmia de COVID 19. Les partícules atmosfèriques actuen com veritables autopistes per les quals els virus no només circulen i es propaguen, també troben un substrat que permet als patògens romandre en l’aire durant hores i fins i tot dies.

M’atreveixo a fer un exercici molt senzill de recuperar declaracions i idees que personalitats, pensadors i institucions han compartit en les darreres setmanes. L’objectiu és copsar com va canviant en qüestió de dies el discurs que intenta relacionar el coronavirus amb el canvi climàtic.

Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.