Butlletí 503 - Especial JUSTÍCIA CLIMÀTICA

Fes clic aquí si tens problemes per visualitzar la plana Twitter Facebook YouTube

 

Especial JUSTÍCIA CLIMÀTICA                     Set - Oct 2023

 
 


La justícia climàtica és un concepte que s’ha posat en el centre del debat mediàtic en els últims anys. La responsabilitat dels països desenvolupats pel que fa als nivells de contaminació i acceleració de l’escalfament global pren cada any que passa més rellevància, més encara amb les terribles conseqüències que estem presenciant -en especial pel que fa al sud global.

Parlem amb Susana Borràs, experta en dret ambiental, Susana Toboso, investigadora als Països Baixos, Filka Sekulova, experta de la UOC, el Col·lectiu Ronda i diverses víctimes d’alguns esdeveniments que han marcat un precedent en l'àmbit de la justícia ambiental a Catalunya i Europa.

També disponible en format web.

 
 
 

Entrevistes

 
 

“Només en interessos, els països del sud global estan pagant 2 bilions de dòlars anuals”

Susana Borràs, investigadora del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

 
 


Amb ella conversem sobre la responsabilitat dels països desenvolupats sobre les terribles conseqüències del canvi climàtic, i els mecanismes de compensació per als països més damnificats, entre ells algunes poblacions d’Alaska o de la Polinèsia.

 
 

“Hem observat grans diferències entre barris segons els seus recursos econòmics”

Susana Toboso, investigadora de la Universitat Erasmus de Rotterdam i de la TUDelft.

 
 



Ens trobem amb ella a l’ICTA per parlar de justícia climàtica i dels projectes que ha dut a terme en l’àmbit local, mentre hi treballava també com a investigadora, on va liderar projectes de reaprofitament dels recursos naturals en zones urbanes molt densament poblades.

 
 

“Hi ha escoles de Barcelona que no tenen ni una zona verda a prop”

Filka Sekulova, investigadora de l'IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya

 
 


En aquesta entrevista ens parla de la justícia climàtica en l'àmbit local: com es poden apreciar les diferències entre els diferents barris i escoles, segons la seva situació geogràfica a la ciutat de Barcelona.

 
 

Reportatges

 
 

El cas Uralita: un cas històric de justícia ambiental al món

 

 
 


L’empresa, que l’any 2015 va canviar el seu nom a Coemac, es troba actualment en situació de fallida. Els 3,5 milions d’euros en indemnitzacions que el Tribunal Suprem va obligar a pagar a l’empresa podrien no arribar mai a les víctimes i familiars.

 

 
 

L’ésser humà ha superat la majoria dels llindars de seguretat i justícia de la Terra

 
 


Les conseqüències de la nostra activitat humana poden suposar un risc per a nosaltres i per a totes les altres espècies.

 
 

Opinió

 
 

Justícia climàtica: un imperatiu ètic

Teresa Franquesa



"El concepte d'injustícia climàtica no sorgeix de les desigualtats del clima en si, sinó de com aquestes se superposen a l’extrema desigualtat socioeconòmica del nostre món i de quina manera actuem, o no, per a fer-hi front."

 
Notícies
 

"La humanitat ha obert les portes de l'infern, però el futur no està decidit"

 

 
 


El Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ha declarat a la Cimera sobre l'Ambició Climàtica que la humanitat s'encamina cap a un augment de la temperatura de 2,8 °C, cosa que augmenta el perill i la inestabilitat. 

 
Recursos
 

Justícia climàtica interseccional i polítiques públiques de Barcelona

Publicació

 
 


La justícia climàtica des d’una perspectiva interseccional ens marca el camí que les polítiques públiques del canvi climàtic, les dels eixos de desigualtat i les “polítiques verdes” han de seguir per assegurar l’efectivitat de les seves accions.

 
Especials
 

El post de la setmana...

 
 

Fes-li like i subscriu-te a les nostres xarxes socials :)
 

 
 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Butlletins publicats

 

Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona

 
     

Twitter Facebook YouTube