 |
Fes clic aquí si tens problemes per visualitzar la plana    
|
|
 |
|
|
|
|
Butlletí 541 - Especial VERD URBÀ, BIODIVERSITAT I SALUT
|
|
|
|
|
|
La disponibilitat i proximitat al verd urbà i la renaturalització s’han tornat en dues necessitats urgents a les zones urbanes, especialment a les grans ciutats. L’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic, els problemes de qualitat de l'aire i l’afectació a la biodiversitat requereixen una planificació del verd que pot jugar un paper clau en la salut de les persones que hi viuen.
En aquest especial ens desplacem fins a Vilanova i la Geltrú per veure un cas de renaturalització d’un espai que havia de ser urbanitzable i, gràcies a una mobilització ciutadana, es va aconseguir aturar. Parlem amb Marc Montlleó, de Barcelona Regional, Joan Pino, president del CREAF, i Mònica Ubalde, de l’ISGlobal per veure exemples de ciutats que han fet una correcta planificació de verd, des de les infraestructures verdes a la gestió dels parcs i jardins. Quines són les conseqüències que pot tenir per a la societat d’avui tant en l'àmbit de la salut mental com de recursos el fet que no hi hagi un pla degudament traçat per a moltes ciutats del sud del continent?
També disponible en format web.
Aquesta especial complementa l'especial ILLES DE CALOR publicat l'any passat.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Reportatge
|
|
|
|
|
|
|
|
Europa té un repte enorme envers la naturalització de les ciutats. Especialment a la zona mediterrània, urgeix la necessitat d’incloure plantes i arbres a les grans metròpoli per mitigar els efectes del canvi climàtic i preservar la salut dels éssers humans.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Entrevista a Mònica Ubalde, investigadora de l'ISGlobal
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Mònica Ubalde és investigadora de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona. En aquesta entrevista reflexiona sobre l’efecte del verd urbà en la salut de les persones, com millora la nostra salut mental quan hi ha plantes a prop i quines és el preu de no renaturalitzar les grans ciutats.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A fons
|
|
|
|
|
|
|
|
Gemma Rosset, cap de servei de Medi Ambient a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i Maria del Carmen Blade, professora associada de Biologia a la Universitat de Barcelona, ens exposen el cas de la platja Llarga. Gràcies a la pressió veïnal, una zona que havia de ser urbanitzable ha passat a ser un clar exemple de renaturalització a Catalunya recuperant espècies de plantes i animals que s’havien perdut fins ara.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Entrevista a Jill Litt, investigadora de l'ISGlobal
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Jill Litt és professora de Salut Ambiental al Programa d'Estudis Ambientals de la Universitat de Colorado a Boulder i investigadora sènior a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
Té un llarg recorregut en l'àrea de la salut ambiental urbana, treballant durant l'última dècada als barris de Baltimore, Filadèlfia, Boston i Denver i, més recentment, a Barcelona, Marsella i Montpeller en una varietat de qüestions relacionades amb els entorns construïts i naturals i la salut.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Opinions
|
|
|
|
|
|
|
Jaume Terrades
 |
|
"La renaturalització es proposa restablir un contacte entre persones i natura, partint de la idea que els humans som part de la natura i depenem d’ella."
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Eva Van der Berg
 |
|
"L'ONU vol promoure l’increment a gran escala de la restauració dels ecosistemes degradats i destruïts, una mesura per lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i millorar la seguretat alimentària i el subministrament d'aigua. "
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Notícies relacionades
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Recursos
|
|
|
|
Projecte de ciència ciutadana amb una app
|
|
|
|
|
Un projecte de la UB presenta una aplicació mòbil per descobrir rutes verdes i potenciar un envelliment saludable.
L'objectiu és potenciar l’envelliment actiu i saludable de la ciutadania a través d’una nova aplicació mòbil que indica rutes a peu per zones verdes a Barcelona amb dades sobre geolocalització, obstacles, contaminació i meteorologia a temps real.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Guia per a la naturalització i plantació d’escocells de la ciutat
|
|
|
|
La Paeria de Lleida promou que la ciutadania pugui plantar flors i plantes als escocells i disposa d'un nou protocol que s’ha elaborat per a definir el procediment i els criteris a seguir per a la plantació o sembra de plantes als escocells dels arbres que hi ha als carrers de la ciutat.
Les persones interessades a fer-se càrrec de la plantació i el seguiment de la flora d’un escocell poden sol·licitar-ho ja online i també presencialment.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L’Ajuntament de Barcelona, Parcs i Jardins i Cossetània Edicions han publicat la ‘Guia de flora urbana de Barcelona’, de Pere Barnola i Josep M. Panareda, que exposa una mostra de les més de mil espècies vegetals que tenim a la ciutat, i la ‘Guia de fauna urbana de Barcelona’, de Sergi Garcia, un recull de la fauna més representativa i, en molts casos, desconeguda de Barcelona. Les dues amb il·lustracions de Martí Franch.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Bones pràctiques
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Subscripció: Alta / Baixa
Butlletins publicats
|
|
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona
|
|
|
|
