 |
Fes clic aquí si tens problemes per visualitzar la plana 
|
 |
|
 |
|
Butlletí 575 - Especial ESTALVI I ÚS EFICIENT DE L'AIGUA
|
|
 |
|
Després d'un mes de març plujós arreu de Catalunya, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que dona la sequera per superada. Just fa un mes, els ens locals membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es van reunir per abordar el repte de la sequera, no tant com a aspecte puntual a superar un cop plogui, sinó com a estratègia estructural i permanent. A la trobada es va presentar un nou model d'ordenança municipal d'estalvi i ús eficient de l'aigua.
Des de la necessitat d’enfortir les capacitats tècniques i polítiques dels municipis, fins a les alarmants dades que ens recorden que més de dos mil milions de persones al món encara no tenen accés a aigua potable, aquest especial recull perspectives diverses que ens ajuden a entendre la complexitat d’aquesta problemàtica. També s'inclou l'entrevista en exclusiva a Pedro Arrojo, relator especial de les Nacions Unides pel dret humà a l'aigua potable i el sanejament, que ens convida a reflexionar sobre les conseqüències humanes i ambientals de la manca d’accés a aquest recurs essencial.
Cal repensar el model de gestió de l’aigua des de la proximitat, amb mirada estratègica, participació ciutadana i resiliència. L'accés a l'aigua potable, l'estalvi i l'ús eficient de l'aigua, el control dels grans consumidors o l'ús d'aigües freàtiques i regenerades són accions que caldrà garantir amb sequera i sense.
També disponible en format web.
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Entrevista a Pedro Arrojo, relator especial de les Nacions Unides
|
|
|
|
|
|
Pedro Arrojo Agudo és un físic, economista i ecologista espanyol reconegut per la seva dedicació a la gestió sostenible de l'aigua i la defensa del medi ambient. L'entrevistem en qualitat de relator especial de les Nacions Unides pel dret humà a l'aigua potable i el sanejament.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
Pedro Arrojo va presentar la ponència magistral "L'aigua com a dret humà" a l'Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la qual podeu veure íntegra.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Reportatge
|
|
|
|
|
|
Municipis, institucions i experts s’alineen per una millor gestió de l’aigua i corresponsabilitzen els grans consumidors a la 25a Assemblea General de la Xarxa de Pobles cap a la Sostenibilitat.
|
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Taules rodones
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
Experiències locals a la Xarxa
|
|
|
Carme Ferrer, diputada de Transició ecològica de la Diputació de Tarragona i alcaldessa de Senan

|
 |
"A Senan, el sistema de bombament d'aigua funciona amb energia solar fotovoltaica.
Una de les instal·lacions de bombament està aïllada a fora del poble, no està connectada a la xarxa elèctrica i funciona amb bateries."
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
Sergi Cot, regidor d'Acció climàtica de l'Ajuntament de Girona

|
 |
"A Girona, durant la sequera, vam fer una tasca de coordinació amb els 30 principals consumidors d'aigua de la ciutat: hospitals, hotels, activitats industrials, etc.
Els vam acompanyar per ajudar-los a aplicar mesures d'estalvi d'aigua."
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
Encarni Garcia, tinenta d'alcaldessa de Medi ambient de l'Ajuntament de Viladecans

|
 |
"A Viladecans hem treballat el cicle de l'aigua amb una mirada integral. Des de fa molts anys tenim un sistema separatiu d'aigües.
Disposem d'un sistema de retorn de les aigües de la depuradora per al reg dels horts i del Parc Agrari. Sempre reguem amb aigua dels pous."
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
Joaquim Bartolomé, tinent d'alcalde d'Acció ambiental i Serveis urbans i energia
de l'Ajuntament del Prat de Llobregat

|
 |
"El fet que tinguem l'empresa pública Aigües del Prat des de 1988 ens ha fet preparar una estratègia de futur.
Hem fet una gran inversió durant anys de reposició de les canonades, la qual cosa ens ha permès arribar a una eficiència de la xarxa d'abastament d'aigua per sobre el 90%."
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
Anna Crispi, director de l'Àrea de Transició ecològica de l'Ajuntament de Terrassa

|
 |
"A Terrassa hem aplicat unes noves tarifes al rebut de l'aigua que tenen en compte totes les persones empadronades a un habitatge.
Els trams a pagar tenen en compte el consum de litres d'aigua per persona i dia, no per metres cúbics totals com és habitual."
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
Recurs
|
|
|
|
|
|
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, ha presentat un nou model d’ordenança municipal d’estalvi i ús eficient de l’aigua.
L’ordenança actualitza el model de 2005 i inclou noves mesures, com la priorització de piscines comunitàries i públiques, o la corresponsabilització dels grans consumidors. Neix amb la voluntat de ser un instrument útil i pràctic, tant per als ajuntaments que vulguin revisar l’ordenança existent com per a aquells que es disposin a aprovar-ne una per primer cop.
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
Entrevista a Marc Serra, president de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
|
|
|
|
|
|
Marc Serra, president de la Xarxa, explica en què consisteix el nou model d'ordenança municipal d'estalvi i ús eficient de l'aigua que pretén donar les eines als municipis perquè assoleixin uns nivells d'estalvi que s'adeqüin a la situació de sequera estructural que viu la regió mediterrània.
|
|
|
 |
 |
 |
|
Opinions
|
|
|
Dante Maschio, portaveu d'Aigua és Vida i membre d'Enginyeria Sense Fronteres.

|
 |
"Quan s’assumeix la responsabilitat de gestionar l’aigua de forma directa, l’aigua és un 30% més assequible."
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
Oscar Sierra, president del Consorci Besòs-Tordera

|
 |
"L’aigua que vindrà. L’aigua quan ve, ve quan ve i ve com ve.
Cal habilitar noves fonts d’aigua. Aquestes han de ser diverses si volem tenir un abastament resilient capaç de suportar amb robustesa els cada cop més freqüents i llargs períodes de sequera."
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
|
Notícies relacionades
|
|
|
La consellera Sílvia Paneque ha anunciat que els municipis que depenen dels embassaments del Ter i el Llobregat passaran a l’escenari de prealerta.
|
El congrés ha servit per compartir coneixement i solucions innovadores per afrontar els episodis de sequera i millorar la gestió dels recursos hídrics.
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
Davant l'amenaça creixent de sequera, com ens preparem per garantir aquest recurs essencial? En aquest debat, Dante Maschio, portaveu de la plataforma Aigua és Vida, i Sílvia Paneque i Sureda, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, van confrontar visions.
|
|
|
 |
 |
|
Subscripció: Alta / Baixa Butlletins publicats
|
|
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Comte d'Urgell, 187
08036 Barcelona
|
|
 |