L’Ajuntament de Santpedor va un ple extraordinari-urgent de forma telemàtica i amb un únic punt a l’ordre del dia: l’aprovació inicial de la modificació puntual número 4 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ha tirat endavant amb el suport dels grups d’ERC, Junts per Santpedor i Progrés Municipal, i amb l’abstenció de la CUP.
L’alcaldessa de Barcelona i els alcaldes de Madrid, Sevilla i València, amb el suport del Govern espanyol, han signat la declaració institucional “Ciutats climàticament neutrals el 2030”, que s’emmarca dins de la iniciativa Cities 2030, per promoure formes innovadores de col·laboració entre ciutats, actors i sectors clau perquè accelerin la transformació necessària per arribar a ser ciutats sostenibles, saludables i resilients davant l’emergència climàtica actual.
La campanya central de l’edició d’enguany és la defensa de la terra i el mediambient amb intersecció en la defensa dels drets de les persones migrades i refugiades, el dret a la pau i els drets de les dones i del col·lectiu LGBTIQ+.
La pandèmia actua com una lupa que revela i agreuja els patrons de vulnerabilitat, desigualtat i discriminació existents i les tendències cap a modes autoritaris de govern. Aquests patrons, al seu torn, reflecteixen que els estats han ajornat moltes de les obligacions relacionades amb el dret internacional dels drets humans, així com molts dels compromisos pendents de l’Agenda 2030.
El projecte continua el compromís municipal per promoure la cohesió social i la implicació dels joves amb la transició energètica del projecte EYES Erasmus + dels anys 2019 i 2020, i va més enllà incloent els col·lectius amb risc d’excusió digital.
Núria Parlon, a la presentació de la Guia pràctica per elaborar l’Agenda 2030 Local i de les eines per fomentar la participació ciutadana.
La corporació posa a disposició dels ens locals la Guia pràctica per elaborar l’Agenda 2030 Local per acompanyar-los en la implementació i localització dels ODS i eines per fomentar la participació ciutadana.
L’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques (OBSIP) s’ha impulsat conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Es tracta d’un nou web que permet monitorar l’estat de salut de les persones residents a la ciutat i les desigualtats entre barris i grups socials. L’objectiu és facilitar l’accés a la informació i potenciar la gestió del coneixement i de l’evidència científica en la presa de decisions. Per a això, ofereix dades sistematitzades de vigilància i avaluació que permeten identificar i prioritzar les necessitats de salut de la població, així com les polítiques amb més capacitat de reduir les desigualtats.
El Sant Cugat 2030 amb desplaçaments sostenibles i saludables, agricultura ecològica i de proximitat i xarxa d’espais verds urbans i espais naturals està més a prop. L’Ajuntament portarà a aprovació al ple de març el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, el full de ruta de les polítiques municipals en emergència climàtica que es desenvoluparan a la ciutat fins al 2024. Es tracta d’un paquet de 63 accions que aplanaran el camí cap aquest Sant Cugat del futur amb un 55% menys de CO2 el 2030.
El Parc Agrari del Baix Llobregat té 160 hectàrees abandonades. A Central Parc han recuperat 5,5 hectàrees d’aquests espais en desús i els posen en valor a través de l’agricultura ecològica.
Bangladesh, país de 170 milions d’habitants, amb la intensificació d'inundacions, sequeres, pluges torrencials, i grans ciclons és un dels països que està patint més l'impacte del canvi climàtic i un dels més vulnerables en el futur. Munjurul Hannan Khan, secretari del Ministeri de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic es mostra especialment indignat pel fet que els països desenvolupats, responsables en gran part del canvi climàtic, no estan oferint recursos, capacitat, tecnologia i coneixement als països en desenvolupament perquè es puguen adaptar al canvi climàtic, tot i el seu compromís d'assumir la responsabilitat climàtica.
Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.
10. Reducció de les desigualtats
