Un cop la Generalitat de Catalunya ha aprovat i publicat el nou Decret per flexibilitzar les mesures a adoptar per la situació de sequera, les diverses associacions municipalistes han valorat les mesures adoptades. En alguns casos es consideren insuficients o impossibles de gestionar per part dels ajuntaments.
Des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de l'Arc Metropolità han fet públiques les seves valoracions sobre l’aprovació de mesures urgents per pal·liar els efectes de la sequera davant dels dubtes que han aparegut arran de l’aprovació per part del govern de la Generalitat del decret llei pel qual s’adopten mesures urgents per pal·liar els efectes de la sequera en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.
Tant la FMC, l'AMC com l'Arc Metropolità valoren positivament la modificació dels terminis del règim sancionador sobre els ajuntaments amb criteris més objectius. "Aquest nou règim sancionador preveu que la majoria de situacions siguin infraccions lleus i valora l’esforç que fa cada municipi per lluitar contra la sequera”, segons el vicepresident primer de l’ACM i alcalde del Masnou, Jaume Oliveras. Així, es passa d’una doble sanció per superar el llindar i els litres extra que es consumia cada any, a un barem que té en compte indicadors com la reducció de volums durant el trimestre, l’aprovació d’una ordenança municipal sobre estalvi d’aigua, la sol·licitud de subvencions per part dels municipis per millorar la xarxa d’abastament, l’execució d’actuacions per reduir el consum municipal o l’aprovació d’un pla local d’inversions per optimitzar la xarxa d’aigua. A més, el nou Decret passarà a tenir en compte els consums trimestrals i no els mensuals “una modificació, que permetrà apreciar millor l’evolució del municipi i evitar sancions reiterades”, explica Oliveras. El vicepresident primer de l’ACM destaca que “els ajuntaments estem compromesos en l’estalvi d’aigua i som conscients de la greu situació de sequera que viu el país”.
Respecte a l'obertura de les piscines públiques per a la ciutadania com a refugi climàtic per a la ciutadania, es valora també com a positiu el fet que les piscines públiques puguin ser declarades com a refugi climàtic i introduir-se dins del pla d’emergència per sequera per part dels ajuntaments i, així, permetre l’obertura a la ciutadania. Cada temporada d’estiu, les piscines municipals acullen milers i milers de ciutadans que hi acudeixen per refrescar-se i esbargir-se. Fins aquest dimarts, aquest estiu només s’hauria permès l’obertura de piscines en instal·lacions cobertes i federades, la majoria d’elles de clubs privats. El canvi climàtic i les cada vegada més elevades temperatures han convertit les piscines municipals en refugis climàtics gairebé naturals que permeten arribar a milers dels nostres veïns i veïnes que ni disposen d’un espai així a la seva comunitat ni s’ho poden permetre econòmicament. Centenars de milers de persones utilitzen aquests equipaments durant la temporada d’estiu, ja que moltes no tenen possibilitat d’anar de vacances ni disposen d’aire condicionat a casa seva. A més, d’aquestes, molts es tracten de nens i nenes participants dels diferents casals i activitats de lleure que s’organitzen durant l’estiu.
Així i tot, l'aplicació de la normativa en les piscines privades, especialment de comunitats de veïns i particulars, ha generat dubtes. Des de la FMC, el seu president Eduard Rivas ha explicat que es va acordar que es podrien declarar com a refugi climàtic si eren d'ús públic i d'acord amb els ajuntaments, especialment aquells que no disposessin de prou equipaments públics. El fet d'incloure la referència que les piscines privades de les quals es faci un ús públic sigui en “idèntiques condicions de preus que les piscines públiques.” Aquest canvi de darrera hora consideren que "genera més confusió i distreu sobre l’objectiu inicial i es tracta d'una qüestió residual." Des de la FMC es remarca de nou que "els ens locals treballen compromesos en pal·liar els greus efectes de la sequera en allò que està en el seu abast i és de la seva competència, alhora que ho fan compatible amb garantir el benestar de la ciutadania".
Per part de l'AMC, pel que fa a les privades i la seva consideració com a refugi climàtic per part de l'ajuntament demanen que la Generalitat "delimiti amb més precisió per no generar confusió."
Des de l'Arc Metropolità es considera que "el fet que les piscines privades puguin obrir al públic amb l’autorització prèvia dels ajuntaments ens trasllada una responsabilitat que no és nostra. Malauradament, no trobem de rebut que la Generalitat traslladi la responsabilitat sobre l’autorització de les piscines privades o comunitàries als ajuntaments". El Decret aprovat avui permetrà que les piscines de titularitat privada que tinguin un acord amb l’ajuntament, podran omplir-se sempre que s’obri el seu ús de forma oberta a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques. Aquest element es considera "completament ingestionable".
“Obrir les piscines municipals és imprescindible per oferir tots els espais possible a la ciutadania per encarar un estiu que preveiem de nou sufocant. Però quan la Generalitat traspassa als ens locals la responsabilitat d’obrir piscines privades defuig un cop més la seva responsabilitat i posa contra les cordes els Ajuntaments”, diu la presidenta de l’ARC, Ana María Martínez.
Piscines privades com a refugis climàtics?
— Els matins TV3 (@elsmatins) April 17, 2024
Eduard Rivas (@eduardrivas), president de la @FMCmunicipis: "No queda ben definit l'interès general ni com s'aplica el preu o qui controla l'aforament. Està als llimbs"#ElsMatins3Cat
https://t.co/V2FrF4mKxv pic.twitter.com/69BGhM9baj
