Cal prendre mesures específiques per protegir millor a la població més vulnerable d'Europa, incloses les persones amb menys recursos, la gent gran i els nens, davant riscos ambientals com la contaminació atmosfèrica i acústica i les temperatures extremes. Aleksandra Kazmierczak, experta en l'àmbit de l'adaptació al canvi climàtic de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), explica les principals conclusions d'un nou informe de l'AEMA que examina els vincles existents entre les desigualtats socials i demogràfiques i l'exposició a la contaminació atmosfèrica, el soroll i les temperatures extremes.
Quines són les principals conclusions de l'informe?
L'informe de l'AEMA, titulat «Exposició desigual i impactes desiguals: vulnerabilitat social enfront de la contaminació atmosfèrica, el soroll i les temperatures extremes a Europa», conté quatre missatges clau. El primer és que les persones que ja es troben en situació de desavantatge, per la seva situació socioeconòmica o la seva edat, també es veuen afectades de manera desproporcionada pels riscos ambientals que abordem a l'informe. En segon lloc, dins d'Europa es donen enormes diferències d'una regió a una altra pel que fa a on es troben les zones menys afavorides i on es concentra la contaminació. Algunes regions són relativament més riques i estan menys contaminades, mentre que altres són més pobres o desfavorides i estan més contaminades i exposades a temperatures extremes.
Algunes regions són relativament més riques i estan menys contaminades, mentre que altres són més pobres o desfavorides i estan més contaminades i exposades a temperatures extremes.
Un altre punt clau que es tracta en l'informe és que nosaltres, com UE, tenim una bona base en les polítiques europees per reduir les vulnerabilitats, però cal fer més pel que fa a l'aplicació de mesures. Aquest aspecte és veritablement urgent, ja que és probable que aquestes desigualtats -o almenys algunes d'elles- persisteixin en el futur. L'última observació que l'informe destaca és que necessitem analitzar quines mesures podem prendre a nivell local, nacional i europeu.
Quin tipus d'accions es prenen per fer front a aquestes desigualtats i impactes?
Existeixen molt bones avaluacions locals sobre la vulnerabilitat social i l'exposició als riscos ambientals. Berlín és un bon exemple d'això, ja que tota la ciutat s'ha dividit en petits sectors i en cada un d'ells s'han avaluat la situació socioeconòmica dels residents i els problemes ambientals. Aquest mapa combinat de problemes socioeconòmics i ambientals permet que les autoritats locals abordin les zones en què es concentren aquests problemes i on és probable que la qualitat de vida dels residents sigui inferior.
L'ús continuat del carbó per a la calefacció domèstica és un greu problema, especialment als Estats membres orientals i alguns meridionals de la UE, ja que genera una contaminació atmosfèrica considerable. No obstant això, hi ha diversos programes nacionals de subvencions que proporcionen ajudes dirigides a les llars amb menys recursos per substituir la calefacció domèstica basada en el carbó per una basada en el gas i altres fonts menys contaminants.
Foto © Harry Oliver, My City/EEA
Quina informació i dades van emprar en l'avaluació?
Pel que fa a les dades socioeconòmiques, ens basem principalment en les dades d'Eurostat, ja que es tracta d'una font europea que facilita una base de dades comparables a tot Europa. Per descomptat, hi ha alguns desavantatges pel que fa a la granularitat de les dades. Només es disposen sobre unitats territorials grans, les denominades regions NUTS II i III, per la qual cosa no s'analitzen unitats inferiors a aquelles d'entre 150.000 i 800.000 habitants. Quant a les dades ambientals relatives a la contaminació atmosfèrica i al soroll, fem servir les dades facilitades pels països a l'AEMA i els avaluem aquí.
Pel que fa a les dades climàtiques, també fem servir el conjunt generat a escala europea i denominat E-OBS, que són dades observacionals diàries organitzades per quadrícula. Aquesta font s'ha analitzat internament per representar variables climàtiques al mateix nivell territorial que les dades socioeconòmiques.
Per què l'informe només se centra en la contaminació atmosfèrica, les temperatures extremes i el soroll?
Podem veure clarament les repercussions de les temperatures extremes en la vida dels ciutadans, tant pel que fa al fred com a la calor extrema registrats en les últimes dècades. Tot i haver aconseguit millores substancials de la qualitat de l'aire a Europa, la contaminació atmosfèrica segueix suposant un important problema per a la salut dels europeus. És habitual veure titulars de premsa sobre la superació dels nivells de contaminació atmosfèrica a diversos punts del continent.
Tot i haver aconseguit millores substancials de la qualitat de l'aire a Europa, la contaminació atmosfèrica segueix suposant un important problema per a la salut dels europeus
A més, pel que fa a la contaminació acústica, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que aproximadament un de cada cinc europeus està exposat a uns nivells de soroll de trànsit que podrien estar afectant el seu benestar.
Així doncs, ens centrem en aquells perills que tenen més repercussions per a la salut humana. El nostre objectiu també es va veure determinat en part per la disponibilitat de dades i el molt bon coneixement que tenim sobre aquests perills.
Què significa aquest informe per l'AEMA? Com es farà servir?
Aquesta és la primera vegada que a l'AEMA contrastem dades ambientals amb dades socioeconòmiques. Això pot constituir un punt de partida per a futures avaluacions i esperem que contribueixi al nostre proper informe sobre l'estat del medi ambient a Europa el 2020. També estem elaborant altres informes que examinen les connexions existents entre el medi ambient i la salut.
Què més està fent la UE en aquest àmbit?
El vincle entre el medi ambient i els problemes socials és de gran importància, com hem comprovat amb les recents protestes a França i les vagues d'estudiants a tot Europa pel canvi climàtic
La Comissió Europea i altres parts interessades han acollit de bon grat les qüestions plantejades en el nostre informe. De fet, diversos agents de la UE ja han reconegut els vincles entre els problemes socioeconòmics i ambientals, i estan treballant per garantir que s'aborden conjuntament de manera més eficaç per millorar el benestar dels europeus. El vincle entre el medi ambient i els problemes socials és de gran importància, com hem comprovat amb les recents protestes a França i les vagues d'estudiants a tot Europa pel canvi climàtic. La UE fa front a les desigualtats socials i econòmiques mitjançant diversos programes, com les seves polítiques regionals i de cohesió. Aquests esforços per la seva banda complementen altres mesures adoptades a nivell nacional i local.
