Sostenible.cat
(SOSTENIBLE)
29/01/2008 - 00:00
Salvem l'Empordà es va constituir el 14 de juny de 2002 després que la Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) fes una crida pública per tal d'engegar algun tipus d'iniciativa per rebaixar la gran pressió de projectes que afectaven a l'Empordà. Entrevistem la seva portaveu, Montse Pasqual.
Enguany s'han complert els cinc anys de Salvem l'Empordà. Com sorgeix aquesta plataforma?
Salvem l'Empordà es va constituir el 14 de juny de 2002 després que la Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) fes una crida pública per tal d'engegar algun tipus d'iniciativa per rebaixar la gran pressió de projectes que afectaven a l'Empordà. Cal recordar que la IADEN era una organització bàsicament naturalista sorgida de les mobilitzacions per preservar els Aiguamolls. Poc a poc es va començar a combinar aquestes tasques amb el seguiment de projectes urbanístics però el 2002 s'arriba en una situació insostenible. D'aquesta manera, organitzem un acte públic per debatre què cal fer i el centenar de persones reunides acorden en assemblea constituir una plataforma que se centri en la defensa del territori. Salvem és un col¿lectiu molt divers, que agrupa des de l'ecologista naturalista més clàssic a professionals com arquitectes, geògrafs, ambientòlegs i persones que trepitgen territori com pagesos o caçadors. Així mateix s'aconsegueix una gran diversitat generacional fet que permet connectar amb àmplies capes de la població.
Des de l'inici de la vostra tasca vau apostar de manera clara per tal que es redactés un Pla director territorial. Quina va ser la resposta per part de l'administració?
Exactament, en la constitució de Salvem l'Empordà es va redactar un manifest amb tres punts. El primer, la redacció d'un Pla director per a l'Alt Empordà; el segon, que es tinguessin en compte criteris de sostenibilitat i fos objecte d'una participació real; i finalment, la declaració d'una moratòria per tots els projectes amb incidència territorial. El govern de Convergència i Unió (CiU) va acceptar la primera demanda -ampliant l'àmbit al conjunt de l'Alt i el Baix Empordà- però no pas la tercera. I en la qüestió de la participació ni ells ni posteriorment el tripartit hi han apostat.
Considereu que no s'ha comptat amb la veu del territori?
El Pla s'ha redactat exclusivament des de les oficines del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i s'ha evitat el debat ciutadà. Nosaltres, hem estat els únics que a la comarca hem intentat dinamitzar el procés, fer pressió i donar a conèixer els nostres posicionaments. D'altra banda, ha estat una tramitació tan llarga -l'aprovació definitiva no va ser fins a octubre de 2006- que en alguns moments semblava que s'hagués aturat. En aquest sentit nosaltres vam engegar una campanya per denunciar que el 'Pla director havia mort'. Altrament, i veient que des del Departament no es volia escoltar la veu del territori -més enllà de les negociacions entre bastidors amb els alcaldes- vam organitzar una campanya participativa per tal de recollir l'opinió del màxim nombre d'agents. S'ha de tenir en compte que en tres anys tan sols es va fer una xerrada informativa.
Més enllà de la metodologia, com valoreu el Pla director territorial de l'Empordà aprovat?
Podríem dir que es tracta d'una bona eina per a protegir el sòl no urbanitzable. S'ha apostat per delimitar-ne tres categories: de protecció especial, territorial i preventiu. En el primer cas a banda dels espais protegits s'hi han incorporat connectors ecològics o sòl agrari. Aquest fet és una novetat molt positiva. Ara bé, si analitzem les altres dues potes del Pla: creixements urbans i infraestructures la valoració és francament negativa. Respecte a l'urbanisme en cap cas no s'aposta per a la contenció; i a nivell d'infraestructures tan sols es dibuixa allò que estava previst. Aquest fet és especialment greu en una comarca de pas com la nostra i en la qual es projecta la línia de Molta Alta Tensió (MAT), la construcció del tercer carril de l'AP-7, el desdoblament de la N-II i la N-260 o el Tren d'Alta Velocitat (TAV). No té cap sentit abordar aquests projectes de manera individual.
La sensació és que s'ha perdut una gran oportunitat per tirar endavant una planificació integral del nostre territori i que per tal de protegir el sòl no urbanitzable no calia redactar un Pla director ni treballar durant quatre anys.
Tanmateix, i malgrat aquesta valoració més aviat negativa, sorprèn que un col¿lectiu com el vostre apostés per una visió estratègica com la que representa un Pla Territorial...
Bé, com et comentava anteriorment aquest fet és part de la reflexió que des de la IAEDEN ens vam fer i que va desembocar en la constitució de Salvem. Per una banda ens trobàvem amb un allau de projectes però al mateix temps volíem anar més enllà del 'no' i projectar socialment la necessitat d'una visió integral i alternativa per a la comarca.
En aquest sentit, vosaltres us considereu part de la denominada 'cultura del no'?
La veritat és que el discurs sobre la 'cultura del no' és un invent que serveix per etiquetar qualsevol tipus de plataforma que s'oposi a un projecte concret o al model territorial. Curiosament, el debat sobre aquesta qüestió es posa la taula quan els partits progressistes arriben al govern. Nosaltres demanem el mateix ara que el 2002, no som pas qui hem canviat de parer.
Segurament hi ha un cert consens de la necessitat d'aturar el procés d'urbanització dispersa, ara bé, xoca més que des d'una plataforma com la vostra us mostreu contraris a projectes com els parcs eòlics. Com es justifica la vostra posició?
De nou ens trobem amb la mateixa qüestió. Nosaltres òbviament estem a favor de l'energia eòlica però el problema és que els projectes apareixen de manera desordenada i en els emplaçaments que trien les promotores. Primer de tot caldria presentar una mapa de vent. Veure les localitzacions on seria instal¿lar-hi aerogeneradors a partir d'una d'una visió multicriterial. Tenir en compte no només el nombre d'hores de vent sinó també l'existència de línies d'evacuació, l'afectació visual i paisatgística...
La veritat és que no entenem com s'estan fent les coses. Molts parcs es tiren endavant sense instal¿lar prèviament un mesurador. Cal tenir en compte que a la nostra comarca sovint el problema no és la manca de vent sinó l'excés. A partir de 90 km/h els molins s'aturen per seguretat, i òbviament quan bufa la tramuntana se supera aquesta xifra.
Tal com has comentat la vostra aposta és global. Mai us heu plantejat saltar a l'arena institucional?
Es tracta d'un debat que mai hem volgut defugir. I la conclusió és que des de fora de les institucions podem tenir una major influència. Però per altra banda aquest fet no significa ni que no considerem positiu que apareguin candidatures que apostin per un model territorial diferent ni que nosaltres refusem significar-nos políticament en temes no estrictament ecologistes. Per exemple, en els propers dies es farà públic un manifest del conjunt d'entitats de Figueres en defensa de la llibertat d'expressió pel cas dels imputats per 'injúries a la Corona'.
Un dels elements diferencials de Salvem ha estat l'aposta per l'acció directa no violenta. Per quin motiu?
Realitzar accions té un objectiu molt clar: sortir a la premsa. Es tracta d'una estratègia que ha desenvolupat Greenpeace, que buscaven una fotografia per amplificar el seu missatge. En el nostre cas, abans de l'acció, hi ha un grup tècnic que decideix quins temes cal que tingui una projecció mediàtica. Posteriorment és una altra comissió que en prepara la seva realització. Les accions han estat ben variades: des de tapiar la porta de la delegació del Col¿legi d'Arquitectes per la manca de posicionament dels arquitectes en el Pla director a escenificar l'enterrament del Pla en un cementiri. És evident que sovint es busca un punt de provocació per tal que esdevingui un tema de l'agenda mediàtica i ciutadana.
Tanmateix suposo que a darrera d'una fotografia espectacular hi ha un treball tècnic d'anàlisi dels projectes important...
Exactament, es tracta d'una tasca molt feixuga i assumida majoritàriament a partir de treball voluntari. Seguim de manera contínua els diaris i butlletins oficials per fiscalitzar l'avanç dels diversos projectes i posteriorment acudim a informació pública i realitzem les posteriors al·legacions. D'altra banda, la nova Llei d'avaluació de plans i programes, suposa a que cada projecte se'ns concedeixi una audiència per avaluar l'informe de sostenibilitat ambiental. Malgrat que és una gran oportunitat també suposa una saturació absoluta.
D'altra banda, en el moment en què iniciem qualsevol tipus d'actuació judicial les despeses en advocats i procuradors són molt importants. Com que no disposem de cap tipus de subvenció sufraguem aquests costos amb activitats populars, aportacions dels 'amics' de Salvem i la col·laboració desinteressada d'artistes i músics.
Formeu part de la Plataforma Defensem el Tren de l'Empordà. Què succeeix amb les infraestructures ferroviàries a Figueres?
Amb l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TAV) es vol desplaçar l'estació del centre de la ciutat cap a l'oest per tal que sigui un centre intermodal. Per tal de fer possible aquest projecte cal modificar l'actual línia de tren. Per la banda sud, l'Ajuntament hauria de pagar el nou traçat a partir de requalificar els terrenys de l'actual estació. Aquesta actuació ja té un calendari sobre la taula. En canvi, per la banda nord, l'enllaç amb l'actual línia Figueres - Portbou ni tan sols està dibuixada. Altrament, tots els tècnics que ha consultat Defensem el Tren consideren que és un projecte inviable tècnicament. Per tant, ens podem trobar amb el següent escenari: deixar de tenir una estació urbana -Figueres té el mateix volum de passatgers que Lleida- i posar en perill el futur de la línia de tren convencional comarcal.
Per part nostre el repte és plantejar una proposta integral no només pel tren, sinó per les infraestructures viàries. Cal tenir en compte que el Ministeri preveu traslladar l'AP-7 a l'oest de Vilafant, desdoblar la carretera de Besalú a Figueres i desdoblar la N-II a través d'una nova ronda oest (i no pas per l'actual variant est). És evident que si tot es tira endavant amb aquests termes se superarà la capacitat de càrrega del territori.
Per a saber-ne més:
Web de la IAEDEN i Salvem l'Empordà
Bloc de Defensem el Tren de l'Empordà
Documentació del Pla director territorial ¿ Web del DPTOP
Salvem l'Empordà es va constituir el 14 de juny de 2002 després que la Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) fes una crida pública per tal d'engegar algun tipus d'iniciativa per rebaixar la gran pressió de projectes que afectaven a l'Empordà. Cal recordar que la IADEN era una organització bàsicament naturalista sorgida de les mobilitzacions per preservar els Aiguamolls. Poc a poc es va començar a combinar aquestes tasques amb el seguiment de projectes urbanístics però el 2002 s'arriba en una situació insostenible. D'aquesta manera, organitzem un acte públic per debatre què cal fer i el centenar de persones reunides acorden en assemblea constituir una plataforma que se centri en la defensa del territori. Salvem és un col¿lectiu molt divers, que agrupa des de l'ecologista naturalista més clàssic a professionals com arquitectes, geògrafs, ambientòlegs i persones que trepitgen territori com pagesos o caçadors. Així mateix s'aconsegueix una gran diversitat generacional fet que permet connectar amb àmplies capes de la població.
Des de l'inici de la vostra tasca vau apostar de manera clara per tal que es redactés un Pla director territorial. Quina va ser la resposta per part de l'administració?
Exactament, en la constitució de Salvem l'Empordà es va redactar un manifest amb tres punts. El primer, la redacció d'un Pla director per a l'Alt Empordà; el segon, que es tinguessin en compte criteris de sostenibilitat i fos objecte d'una participació real; i finalment, la declaració d'una moratòria per tots els projectes amb incidència territorial. El govern de Convergència i Unió (CiU) va acceptar la primera demanda -ampliant l'àmbit al conjunt de l'Alt i el Baix Empordà- però no pas la tercera. I en la qüestió de la participació ni ells ni posteriorment el tripartit hi han apostat.
Considereu que no s'ha comptat amb la veu del territori?
El Pla s'ha redactat exclusivament des de les oficines del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i s'ha evitat el debat ciutadà. Nosaltres, hem estat els únics que a la comarca hem intentat dinamitzar el procés, fer pressió i donar a conèixer els nostres posicionaments. D'altra banda, ha estat una tramitació tan llarga -l'aprovació definitiva no va ser fins a octubre de 2006- que en alguns moments semblava que s'hagués aturat. En aquest sentit nosaltres vam engegar una campanya per denunciar que el 'Pla director havia mort'. Altrament, i veient que des del Departament no es volia escoltar la veu del territori -més enllà de les negociacions entre bastidors amb els alcaldes- vam organitzar una campanya participativa per tal de recollir l'opinió del màxim nombre d'agents. S'ha de tenir en compte que en tres anys tan sols es va fer una xerrada informativa.
Més enllà de la metodologia, com valoreu el Pla director territorial de l'Empordà aprovat?
Podríem dir que es tracta d'una bona eina per a protegir el sòl no urbanitzable. S'ha apostat per delimitar-ne tres categories: de protecció especial, territorial i preventiu. En el primer cas a banda dels espais protegits s'hi han incorporat connectors ecològics o sòl agrari. Aquest fet és una novetat molt positiva. Ara bé, si analitzem les altres dues potes del Pla: creixements urbans i infraestructures la valoració és francament negativa. Respecte a l'urbanisme en cap cas no s'aposta per a la contenció; i a nivell d'infraestructures tan sols es dibuixa allò que estava previst. Aquest fet és especialment greu en una comarca de pas com la nostra i en la qual es projecta la línia de Molta Alta Tensió (MAT), la construcció del tercer carril de l'AP-7, el desdoblament de la N-II i la N-260 o el Tren d'Alta Velocitat (TAV). No té cap sentit abordar aquests projectes de manera individual.
La sensació és que s'ha perdut una gran oportunitat per tirar endavant una planificació integral del nostre territori i que per tal de protegir el sòl no urbanitzable no calia redactar un Pla director ni treballar durant quatre anys.
Tanmateix, i malgrat aquesta valoració més aviat negativa, sorprèn que un col¿lectiu com el vostre apostés per una visió estratègica com la que representa un Pla Territorial...
Bé, com et comentava anteriorment aquest fet és part de la reflexió que des de la IAEDEN ens vam fer i que va desembocar en la constitució de Salvem. Per una banda ens trobàvem amb un allau de projectes però al mateix temps volíem anar més enllà del 'no' i projectar socialment la necessitat d'una visió integral i alternativa per a la comarca.
En aquest sentit, vosaltres us considereu part de la denominada 'cultura del no'?
La veritat és que el discurs sobre la 'cultura del no' és un invent que serveix per etiquetar qualsevol tipus de plataforma que s'oposi a un projecte concret o al model territorial. Curiosament, el debat sobre aquesta qüestió es posa la taula quan els partits progressistes arriben al govern. Nosaltres demanem el mateix ara que el 2002, no som pas qui hem canviat de parer.
Segurament hi ha un cert consens de la necessitat d'aturar el procés d'urbanització dispersa, ara bé, xoca més que des d'una plataforma com la vostra us mostreu contraris a projectes com els parcs eòlics. Com es justifica la vostra posició?
De nou ens trobem amb la mateixa qüestió. Nosaltres òbviament estem a favor de l'energia eòlica però el problema és que els projectes apareixen de manera desordenada i en els emplaçaments que trien les promotores. Primer de tot caldria presentar una mapa de vent. Veure les localitzacions on seria instal¿lar-hi aerogeneradors a partir d'una d'una visió multicriterial. Tenir en compte no només el nombre d'hores de vent sinó també l'existència de línies d'evacuació, l'afectació visual i paisatgística...
La veritat és que no entenem com s'estan fent les coses. Molts parcs es tiren endavant sense instal¿lar prèviament un mesurador. Cal tenir en compte que a la nostra comarca sovint el problema no és la manca de vent sinó l'excés. A partir de 90 km/h els molins s'aturen per seguretat, i òbviament quan bufa la tramuntana se supera aquesta xifra.
Tal com has comentat la vostra aposta és global. Mai us heu plantejat saltar a l'arena institucional?
Es tracta d'un debat que mai hem volgut defugir. I la conclusió és que des de fora de les institucions podem tenir una major influència. Però per altra banda aquest fet no significa ni que no considerem positiu que apareguin candidatures que apostin per un model territorial diferent ni que nosaltres refusem significar-nos políticament en temes no estrictament ecologistes. Per exemple, en els propers dies es farà públic un manifest del conjunt d'entitats de Figueres en defensa de la llibertat d'expressió pel cas dels imputats per 'injúries a la Corona'.
Un dels elements diferencials de Salvem ha estat l'aposta per l'acció directa no violenta. Per quin motiu?
Realitzar accions té un objectiu molt clar: sortir a la premsa. Es tracta d'una estratègia que ha desenvolupat Greenpeace, que buscaven una fotografia per amplificar el seu missatge. En el nostre cas, abans de l'acció, hi ha un grup tècnic que decideix quins temes cal que tingui una projecció mediàtica. Posteriorment és una altra comissió que en prepara la seva realització. Les accions han estat ben variades: des de tapiar la porta de la delegació del Col¿legi d'Arquitectes per la manca de posicionament dels arquitectes en el Pla director a escenificar l'enterrament del Pla en un cementiri. És evident que sovint es busca un punt de provocació per tal que esdevingui un tema de l'agenda mediàtica i ciutadana.
Tanmateix suposo que a darrera d'una fotografia espectacular hi ha un treball tècnic d'anàlisi dels projectes important...
Exactament, es tracta d'una tasca molt feixuga i assumida majoritàriament a partir de treball voluntari. Seguim de manera contínua els diaris i butlletins oficials per fiscalitzar l'avanç dels diversos projectes i posteriorment acudim a informació pública i realitzem les posteriors al·legacions. D'altra banda, la nova Llei d'avaluació de plans i programes, suposa a que cada projecte se'ns concedeixi una audiència per avaluar l'informe de sostenibilitat ambiental. Malgrat que és una gran oportunitat també suposa una saturació absoluta.
D'altra banda, en el moment en què iniciem qualsevol tipus d'actuació judicial les despeses en advocats i procuradors són molt importants. Com que no disposem de cap tipus de subvenció sufraguem aquests costos amb activitats populars, aportacions dels 'amics' de Salvem i la col·laboració desinteressada d'artistes i músics.
Formeu part de la Plataforma Defensem el Tren de l'Empordà. Què succeeix amb les infraestructures ferroviàries a Figueres?
Amb l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (TAV) es vol desplaçar l'estació del centre de la ciutat cap a l'oest per tal que sigui un centre intermodal. Per tal de fer possible aquest projecte cal modificar l'actual línia de tren. Per la banda sud, l'Ajuntament hauria de pagar el nou traçat a partir de requalificar els terrenys de l'actual estació. Aquesta actuació ja té un calendari sobre la taula. En canvi, per la banda nord, l'enllaç amb l'actual línia Figueres - Portbou ni tan sols està dibuixada. Altrament, tots els tècnics que ha consultat Defensem el Tren consideren que és un projecte inviable tècnicament. Per tant, ens podem trobar amb el següent escenari: deixar de tenir una estació urbana -Figueres té el mateix volum de passatgers que Lleida- i posar en perill el futur de la línia de tren convencional comarcal.
Per part nostre el repte és plantejar una proposta integral no només pel tren, sinó per les infraestructures viàries. Cal tenir en compte que el Ministeri preveu traslladar l'AP-7 a l'oest de Vilafant, desdoblar la carretera de Besalú a Figueres i desdoblar la N-II a través d'una nova ronda oest (i no pas per l'actual variant est). És evident que si tot es tira endavant amb aquests termes se superarà la capacitat de càrrega del territori.
Per a saber-ne més:
Web de la IAEDEN i Salvem l'Empordà
Bloc de Defensem el Tren de l'Empordà
Documentació del Pla director territorial ¿ Web del DPTOP
Etiquetes:
