'Amb les renovables no n'hi ha prou, la clau és reduir la demanda'

> La clau de volta per una política energètica responsable ambientalment és la gestió de la demanda, malgrat que, de moment, els aspectes més discutits en l'àmbit mediàtic del pla de l'energia proposat per l'equip de govern han estat els referents a les infraestructures. Perquè es posa aquest accent en l'àmbit de la demanda? Catalunya consumeix el 2'6 per mil de l'energia mundial. Per tant, la nostra incidència a modificar l'oferta és realment difícil, per no dir impossible. Hem de posar l'èmfasi en la demanda, per aquest motiu, i també perquè l'anàlisi prospectiu a 25 anys mostra que on hi ha més possibilitats d'actuació és en mesures d'estalvi i eficiència energètica. Per tant, efectivament, la gestió de la demana ofereix moltes possibilitats. Les energies renovables són un element a potenciar, però amb les renovables... no n'hi ha prou! > I amb l'eficiència, n'hi ha prou? A Catalunya consumim 25 milions de tones equivalents al petroli d'energia primària però quan analitzem l'energia final que consumim ens trobem amb una altra xifra: 14'5 tones. Hi ha un 40% d'energia que se'n va a la atmòsfera, que es perd en tot aquest procés de transformació, transport, distribució. Si, a més, després miréssim com malversem energia a casa nostra encara ens sorprendreíem més. De l'energia que entra a Catalunya, se'n perd una quantitat molt important. Aquest és un punt central, prioritàri, potser el més important del pla. Hem de modificar la tendència a un consum creixent d'energia i hem de canviar la forma com ens relacionem amb l'energia. Catalunya consumeix 3'9 tones equivalents de petroli a l'any de promig per persona, un valor més o menys equivalent al d'altres països de la Unió Europea. El que ens passa a nosaltres és que mentre la UE, des del 1985, disminueix la intensitat energètica (l'energia que consumim per produir una unitat de riquesa), a Catalunya i a l'estat espanyol, anem pujant. En aquest especte, veiem com una nova cultura de l'energia és necessària, no només des d'un punt de vista ambiental, sinó també de competitivitat econòmica. > La teoria està clara, però és important veure com es concreta. Quines mesures té el govern en cartera per afrontar aquest canvi de model? Està clar, en efecte, que hem d'impulsar accions decidides. Cal que ho fem des del nostre país, però també des de l'administració de l'estat, i igualment des del marc europeu. El Protocol de Kyoto, especialment, tot i que no únicament, ens marca un camí clar a seguir. Em demana mesures concretes. Per exemple, podem abordar la qüestió dels habitatges i podriem subratllar, per posar un cas concret, que és necessari canviar els estàndards d'aïllament. Aquesta iniciativa, que podria prendre forma en una nova normativa que es podria impulsar aviat, permetria estalviar despesa en calefacció o refrigeració. Es pot subvencionar, igualment, una campanya per subvencionar la renovació de calderes de gas individual. Hi ha d'haver, a més, altres mesures relacionades amb el transport: inversions en transport públic, plans de mobilitat als polígons industrials. Com es veu, mesures puntuals, en àmbits i temporitzacions diferents, però que mostren aquesta voluntat política de canvi. Aquestes són mesures que podem realitzar des de la Generalitat, però caldrà, insisteixo, l'acció d'altres administracions. És més, crec que si es va complicant la situació del mercat de l'energia mundial, i a mesura que es vagi consolidant el mercat d'emissions, que preveu multes als països que sobrepassin les emissions assignades, caldrà optar per solucions més radicals per part de les administracions competents. > Algunes d'aquestes mesures a que es refereix poden ser de tipus fiscal? És una opció, si. El que no sé és de quina manera, ni tan sols quina serà l'administració que hagi d'anar per aquesta via. > Moltes d'aquestes mesures que enumera les impulsaran departaments diferents. Això vol dir que la transversalitat del pla ha de ser molt sòlida. S'ha treballat amb els responsables de cada àmbit, i s'hi està treballant encara, de fet. El pla que ara està a debat abarca el període que va del 2006 al 2015, amb una visió prospectiva al 2030. Ara estem elaborant un pla d'acció fins el 2010 i aquí és on s'incorporaran les mesures més concretes. El treball està obert i, ho tenim clar, abarca tot el govern... i també a la societat en general, compte. Es poden fer lleis, es poden fer normes, però els que decidim al final som els ciutadans. > I com s'incidirà sobre la ciutadania. Les campanyes compleixen un paper, però cada vegada és més clar que no n'hi ha prou. S'hauran de fer campanyes, i, d'acord, també caldrà alguna cosa més. Hi ha d'haver un canvi de concienciació. El pla diu que hi ha dos elements que impulsen a un canvi en el model energètic: la conscienciació social i la investigació. El ciutadà no tindrà la sensació que el canvi de model energètic es una qüestió epidèrmica. Ho notarà en la seva vida quotidiana, en aspectes molt diversos. Hem d'anar a fons i això ens implica com a govern. > La interconnexió amb França i la línia d'alta tensió ha estat l'aspecte més publicitat del pla, i un dels que ha generat més polèmica. Pot explicar breument, la necessitat d'aquesta interconnexió? Les comarques de Girona estan en una precarietat de suministre molt clara. A Girona, des del 1975, no es construeix una línia de transport elèctric, però el consum s'hi ha multiplicat per 4. Hem arribat a una situació que s'hi falla una de les línies de transport, en hores punta, el servei ens falla. Això va passar al 2001, quan vam arribar a un 'zero' total i ara, que el consum encara s'ha augmentat més, afrontem un horitzó encara més incert. De cara al 2007, els experts indiquen que difícilment podrem aguantar les demandes de consum. Hem d'adoptar mesures d'emergència. El tren d'alta velocitat, que al 2009, arriba a la frontera és un altre factor a tenir en compte. L'alimentació que necessita aquesta infrastructura encara fa més necessari aquest enfortiment, perquè el consum d'un tren d'alta velocitat genera moltes distorsions en la xarxa. Per fer front a tot això, i per garantir la màxima eficiència en el transport (és a dir, no perdre innecessàriament energia, que és el que passa quan fas circular l'energia a tensions baixes), necessitem la línia de 400.000 volts. La interconnexió no la podem defugir, en definitiva. El sistema ha de ser redundant, per una qüestió de seguretat; i, a més, hem de tenir en compte que la interconnexió ens permet tenir energia d'altres països, però també exportar-ne nosaltres. Es tracta d'un mercat lliberalitzat, no podem fer com si res. > Imagino que no voldrà concretar la resposta, però no puc deixar de preguntar-li. Quin traçat li sembla més aconsellable? Aquest és un tema obert. Ens toca acordar amb els francesos per on entrem, i parlar bé la qüestió sobre el territori. Hi ha d'haver anàlisi tècnics, sobre el funcionament elèctric, i sobre l'impacte ambiental. I cal que en parlem, amb calma i serenitat, i amb les dades i el coneixement a la mà. > L'encaix de les polítiques públiques referents a energia ha topat i topa sovint amb un ampli rebuig per part d'una part de la societat civil, i en especial del col·lectiu ecologista. Què es pot fer per aconseguir un escenari més consensuat, que es comença a revelar com a element imprescindible alhora d'impulsar de moltes iniciatives? El plantejament correcte d'aquest debat hauria de ser: hi ha unes infrastructures que són necessàries per la societat, com ens ho fem per gestionar aquest tema i per aconseguir reduir al màxim els impactes locals. És lògic que hi hagi una certa tensió entre els que tenim la responsabilitat de vetllar per l'interès col·lectiu, i els grups locals afectats. Centrem el debat aquí, no centrem el debat en temes tècnics. Entenc les aportacions crítiques amb la nostra manera de fer, entenc que alguns ciutadans no s'han sentit bé amb la forma com s'ha fet conèixer determinades alternatives... però ara que tenim el pla damunt la taula, parlem-ne. Mirem de trobar com podem fer l'afectació del territori menys agressiva, discutim sobre com s'ha de dur a terme, com es compensa... Em sap greu que la discussió es tecnifiqui en fòrums no adequats. L'únic que fan són crear desconcert en el ciutadà. Ja és dolent, crear desconcert, però quan a més creem desconfiança sobre la capacitat tècnica de l'administració que el governa... ja no sé on podem arribar a parar. A qui es creu, aleshores, el ciutadà? Fins a quin punt l'actual situació de desconcert s'explica també per una mala gestió de la informació per part de l'equip de govern? Segur que hi ha problemes i coses que s'haguéssin pogut fer d'una altra manera. Però jo haig de parlar de la meva direcció general, o com a màxim, del nostre departament. Nosaltres hem estat coherents, crec que puc dir-ho així, des del principi. No hem canviat el discurs. Ser coherent, no vol dir ser inflexibles. Estem oberts a estudiar alternatives i propostes. Per aquí va la idea d'obrir, precisament, el procés participatiu amb el pla. > S'ha pensat en alguna manera de fer arribar aquest necessari debat a un públic més ampli. Penjar els documents a la web, li sembla una mesura suficient? Hem penjat la documentació a la web, i això vol dir que hi ha informació útil a l'abast de tothom. Ara bé, la qüestió del pla d'energia s'ha portat, de fa mesos, amb un esperit de participació. Hem convidat a una vuitantena de plataformes, institucions, entitats a participar en el procés. Els hem informat dels nostres passos i els hem convidat a fer aportacions. > L'energia eòlica té un bon potencial de creixement segons el pla. El 0,5% de producció a Catalunya, respecte el 6% d'altres zones de l'estat revela una diferència vergonyosa. Com preveu el govern remuntar aquesta situació? L'energia eòlica té el suport d'una tecnologia competitiva, que permet ser tinguda en compte en una situació quasi de mercat, ja que, cal comptar que la producció d'aquesta energia compta amb una prima. Hem començat la legislatura amb 86 megavats instal·lats que, certament, si els comparem amb els 8.300 megavats de la resta de l'estat, són ben pocs. Volem acabar la legislatura amb 1.500 instal·lats i que, cap al 2010, ja hàgim arribat als 3.000. Fins ara, gestionavem les sol·licituds que presentaven els diferents promotors, però eren ells els que es trobaven amb les dificultats (ambientals, de rebuig social, d'evacuació elèctrica), degudes, en bona part, a una falta de planificació prèvia. Aquesta falta de planificació complicava molt les coses. La idea és fer una feina nosaltres abans: definint les àrees adequades per a l'energia eòlica i trobant un bon sistema per ajudar a l'evacuació de l'electricitat generada. Per això hem impulsat una moratòria, que implica que les noves sol·licituds, no seran ateses de moment, per intentar abordar les dificultats que abans havien deixat congelades tantes sol·licituds, i guanyar, a la llarga, en rapidesa i eficàcia. Aquesta moratòria busca trobar el consens i la transparència de la informació, a través de l'impuls del mapa eòlic, i també una simplifiació de qüestions tècniques. > Més de 50 gasolineres serveixen ja biodièsel. Tanmateix, malgrat com és de significatiu aquest nombre, el dels biocombustibles é sun àmbit que ha de créixer més. El 20% dels carburants utilitzats en el transport no hauran de ser derivats del petroli el 2020. Això ho diu la UE. Hem de tenir garanties de qualitat, però cal que tinguem clar quina és l'estratègia adequada. També cal valorar les millors estratègies per tenir un impacte que vagi més enllà de l'anècdota. Potser hem de treballar en iniciatives d'acord d'utilització amb flotes de taxis, d'autobusos, etc o situant la posada del 5% del biodièsel en la fase de les refineries. Ens permetria guanyar escala. Anem a aconseguir resultats, no només imatge. > L'energia fotovoltaica, malgrat ser la que necessita una major inversió per energia produïda, també té algunes perspectives de creixement. Quines línies es plantegen al pla? En preveiem un creixement important de forma percentual. L'any 2003, hi havia 2,2 mv instal·lats i plantegem passar a 70. Un creixement de 30 i escaig vegades. Però amb aquest percentatge, del total de les renovables, la fotovoltaica és el 0,3 per cent. La seva contribució és petita, però amb un cost elevat. Té una prima 12 vegades superior a la que té l'eòlica. La fotovoltaica amb els seus costos i rendiment difícilment farà un salt important, tot i que en l'àmbit rural, si que aporta solucions interessants. Aquest any hem impulsat el pla d'electrificació rural on hi té un paper clar. > La tèrmica té resultats força esperençadors, no? La tèrmica funciona, si. Fem un increment de 40.000 m2 a 850.000 m2, del 0,4% al 2003 al 2,4 al 2015. Es veu, doncs, que prioritzem. Hi ha, a més esperança: a banda de la tèrmica més domèstica, de fer aigua calenta, hi ha treballs d'investigació per fer tèrmica d'alta temperatura que podria tenir un creixement important en la generació d'energia. > L'energia nuclear, i especialment les centrals de cicle combinat, es revelen com a tecnologies de transició, especialment per la falta d'alternativa plausible, i per la seves menors emissions. Com defineix el pla aquesta transitorietat? Quins són els terminis de tancament o de substitució tecnològica establerts? Nosaltres plantegem dos escenaris, i preveiem de 3 a 6 centrals de cicle combinat addicionals a les que estan en servei o autoritzades, segons si arribem a un compliment del marc de renovables i d'eficiència energètica. Si complim, ens en surten 3 i podem suprimir les tèrmiques de Sant Adrià; si no ens en sortim, ens en surten 6 i mantenim les tèrmiques de Sant Adrià. Amb una previsió a 10 anys és complicat. Això és una visió estratègica. Farem que es tramitin, de moment, les 3 de més i després anar revisant-ho si convé. > Amb quines garanties s'està treballant aquestes centrals de cicle combinat? Aquí hi ha una cosa que voldria deixar clara. L'estat té les competències en centrals de cicle combinat i nuclears. En centrals de cicle combinat avui hi ha un mercat lliberalitzat. El que la demana i compleix requisits té dret a que l'autoritzin. A nosaltres això ens sembla que no té sentit. Voldríem regular-ho. Si amb nou centrals passem, perquè fer-ne 20? El pla fixa postures del Govern de la Generaltiat en temes que no són de la seva competència. Les centrals que s'autoritzin compliran tots els requisits tècnics establerts en la normativa. > El pla preveu incrementar l'oferta nuclear? Noaltres fem un anàlisi el més objectiu possible. Quina és la contribució d'aquesta energia? Avui és d'un 56% i al final del pla serà el 32%. La generació de residus és el problema clau. Però quina és aquesta generació, ens preguntem? És de 60 tones l'any de residus d'alta intensitat. Deixar aquests regals a les generacions que venen no és bo, està clar, però si paressim avui les nuclears, necessitaríem 10 centrals de cicle combinat, que a la vegada emetrien 9 milions de CO2 en emissions. Es tracta de valorar-ho. Tenim dues coses no desitjades. El que està clar és que amb l'eficiència i les renovables no arribem a substituir ni la nuclear ni el cicle combinat. Creiem que el més convenient és preveure que parin les centrals al final de la seva vida útil, que és de 40 anys. La primera central pararà el 2024. No se'n faran més, sinó que esperarem que acabi la vida útil d'aquestes centrals. > El pla fa incidència en la necessitat de posar un major accent en la recerca i el desenvolupament. Es cita, precisament, el Centre Tecnològic i Empresarial del Besòs. Com està aquest projecte? Quines altres accions complementàries comentaria? El centre del Fòrum de Llevant el plantegem com a centre universitari, com a centre de recerca i com a centre també de formació post-grau. Tot un muntatge que crec que té interès. Com a punt de col·laboració de la universitat i l'empresa. Tres àmbits d'actuació, un d'ells és l'energia. Fem un salt interessant, posant empreses, universitat i administracions en una mateixa direcció, amb voluntat de créixer. Empreses molt destacaddes han manifestat l'interés d'aportar-hi diners. Això permetrà fer un salt important. Tenim clara la vocació de recerca bàsica, però amb l'èmfasi en la recerca aplicada. Volem també participar en programes europeus, és un camp també interessant.