Consultor energètic. CEO a Estudi Ramon Folch i Associats, S.L
Periodista
07/08/2002 - 00:00
Lester Brown , president de l' Earth Policy Institute , és autor de llibres de gran impacte en l'opinió pública com Saving the Planet: How to Shape an Environmentally Sustainable Global Economy (Salvar el planeta: com crear una economia global ambientalment sostenible), Beyond Malthus: Nineteen Dimensions of the Population Challenge (Més enllà de Malthus, dinou aspectes del repte demogràfic) o el darrer, Ecoeconomia. La construcció d'una economia per a la Terra.
'Un dels pensadors més influents del món', així ha descrit Lester R. Brown el prestigiós diari The Washington Post . Sens dubte ho és per la seva trajectòria de reflexió entorn de la sostenibilitat. El 1974 va fundar el World Watch Institute , un centre de recerca dedicat a l'anàlisi de les qüestions ambientals mundials i el 1984 va impulsar el informes anuals L'Estat del Món, que han esdevingut obres de referència per al moviment ambiental i, amb el pas del temps, també fora d'aquest àmbit. La construcció d'una economia per a la Terra. L'obra de Brown tracta la qüestió de com gestionar els recursos disponibles sense comprometre el futur. Aquest és el tema clau de l'economia i, com Lester Brown ens ha fet veure, també de l'ecologia.
'Un dels pensadors més influents del món', així ha descrit Lester R. Brown el prestigiós diari The Washington Post . Sens dubte ho és per la seva trajectòria de reflexió entorn de la sostenibilitat. El 1974 va fundar el World Watch Institute , un centre de recerca dedicat a l'anàlisi de les qüestions ambientals mundials i el 1984 va impulsar el informes anuals L'Estat del Món, que han esdevingut obres de referència per al moviment ambiental i, amb el pas del temps, també fora d'aquest àmbit. La construcció d'una economia per a la Terra. L'obra de Brown tracta la qüestió de com gestionar els recursos disponibles sense comprometre el futur. Aquest és el tema clau de l'economia i, com Lester Brown ens ha fet veure, també de l'ecologia.
- Senyor Brown, el seu llibre destaca l'energia eòlica com el fonament de la nova economia energètica. Per què?
L'energia eòlica és abundant, inexhaurible, neta i barata. En alguns llocs l'energia eòlica ja resulta més barata que produir electricitat amb petroli o gas, la qual cosa fa que sigui la font d'energia que presenta un índex de creixement anual més gran. Sense anar més lluny, Navarra, que va començar de zero fa sis anys, ara obté el 22% de la seva electricitat del vent. A més, els ingressos de l'energia eòlica poden reforçar les economies locals; per exemple, un aerogenerador avançat, que ocupa una superfície d'una desena part d'hectàrea, pot proporcionar uns ingressos significatius a un agricultor o un ramader, sense que les turbines impedeixin l'ús agrícola o ramader de la terra. Els agricultors estan aprenent que dues collites 'cultius i energia' són millors que una.
- En què consisteix l'economia basada en l'hidrogen que vostè propugna?
Quan obtinguem electricitat barata a partir del vent, podrem fer-la servir per electrolitzar l'aigua i obtenir-ne hidrogen. L'hidrogen, el més simple dels combustibles, que no conté gens de carboni, és el combustible escollit per al nou motor amb piles de combustible d'alt rendiment en el qual ja estan treballant tots els fabricants d'automòbils. Així obtindrem, per exemple, vehicles que no emetran cap tipus de gas contaminant ni faran soroll. D'altra banda, l'excedent de l'energia eòlica es pot emmagatzemar com a hidrogen i ser utilitzat en piles de combustible o turbines de gas per generar electricitat i anivellar el subministrament quan els vents són variables. Aquesta revolució energètica està per caure. Per accelerar la transició cal que el mercat incorpori els costos ambientals als preus. Això vol dir, per exemple, eliminar moltes de les subvencions que apuntalen la indústria del carbó i d'altres combustibles fòssils. També vol dir introduir un impost sobre el carboni, o altres mecanismes fiscals semblants, que garanteixin que els preus dels combustibles fòssils reflecteixen els danys que causen a la salut de les persones i a l'entorn.
- De segur que serà positiu disposar de vehicles no contaminants i no sorollosos. Però aquests vehicles contindran més de 1.000 quilos de materials i ocuparan molta superfície de sòl. Serà aquesta realitat sostenible?
No; també cal canviar les ciutats. Hem de repensar les ciutats per a les persones i donar prioritat a la mobilitat urbana en sistemes de bicicleta i vies de tren. L'automòbil tindrà un paper molt petit en les ciutats del futur.
- En el seu llibre, es descriu la Xina com un mal exemple. Però, qui som nosaltres per negar a la Xina el seu dret a esdevenir un país ric i desenvolupat com el nostre?
Nosaltres no volem negar a la Xina el dret a desenvolupar-se. Però sí que li hem de demostrar que no és tècnicament possible que els seus més de mil milions d'habitants es desenvolupin seguint el model que ha seguit fins ara l'economia occidental. D'altra banda, nosaltres hem de demostrar que tenim la voluntat de canviar cap a una nova economia per a la Terra, a través d'acords globals internacionals i de solucions concretes locals. En definitiva, no es tracta que nosaltres no vulguem el desenvolupament de la Xina segons els paràmetres actuals, sinó que tenim el convenciment que el nostre model actual no funciona.
- Les seves propostes estan molt bé, però algunes 'com ara la pila d'hidrogen' tenen una base tecnològica molt sofisticada. No pot aquest fet agreujar encara més la dependència tecnològica dels països en desenvolupament amb relació als països més desenvolupats?
No, ben al contrari. El vent i el sol són energies distribuïdes per tota la Terra, i l'energia eòlica una tecnologia assequible. Les fonts energètiques locals, com ara el vent, donaran als països en desenvolupament una independència energètica que no tenen ara. La nova economia energètica dependrà molt més de fonts d'energies petites i descentralitzades en lloc de fer-ho d'alguns sistemes grans i centralitzats. Això afavorirà sens dubte els països en desenvolupament.
- La construcció d'una economia per a la Terra no necessita, també, una autoritat mundial que governi el conjunt de la Terra?
No necessàriament. L'única cosa pitjor que la burocràcia nacional és la burocràcia internacional. Molts dels canvis que proposem han d'esdevenir a escala local, sense que sigui necessària l'actuació d'una autoritat mundial.
- Si l'economia i l'ecologia tenen la mateixa arrel etimològica, com és que l'una està tan apartada de l'altra?
Jo també em faig aquesta pregunta. Però el cert és que ara tenim una oportunitat per tornar a ajuntar-les a través d'una nova ciència ecològica de l'economia. Els economistes n'estan començant a reconèixer la importància a l'hora de formular, per exemple, polítiques econòmiques.
- El creixement és una mena de paraula màgica que fa funcionar el nostre sistema. N'hi ha una altra que també el pugui fer funcionar?
Jo no vull un plantejament en el qual la qüestió sigui creixement o no creixement, sinó quin tipus de creixement i on. Per entendre'ns, necessitem fer créixer la producció de cèl·lules solars, però no necessitem incrementar la producció de carbó o d'automòbils per les raons que ja sabem.
- Sentim parlar cada dia de la nova economia, però aquest concepte sembla tenir més relació amb els nous negocis al voltant de l'electrònica que no pas amb la sostenibilitat...
Sí, en efecte, aquest terme és usat per descriure l'economia de la informació i d'Internet i això s'ha imposat, però jo penso que la veritable nova economia és l'ecoeconomia.
- Vostè és una persona optimista respecte al futur. Doni'ns bones raons per ser-ne.
Precisament, arran del que dèiem ara, gràcies a la societat de la informació tenim capacitat per distribuir els nostres coneixements d'una manera insospitada fa només 10 o 20 anys. A més, amb Internet hem guanyat una institució democràtica a l'abast de tothom.
[ Les següents preguntes estan extretes d'una entrevista publicada el passat 16 d'agost pel Daily Yomiuri On-line i obra de Makiko Tatebayashi.]
- Quin serà el paper dels EUA a Johannesburg?
En primer lloc, penso que si els Estats Units no juguen un rol actiu serà molt difícil impulsar una eco-economia. L'opinió pública acabarà convencent la Casa Blanca que cal fer alguna cosa. Les enquestes diuen que el 70 per cent de gent pensa que cal impulsar algun tipus de política per controlar el sobre escalfament de la terra. No crec que la Casa Blanca pugui continuar tant fora de sintonia com fins ara. A més de donar ajuda als països en desenvolupament, els Estats Units haurien de donar exemple amb una política més sensible a l'eco-economia.
- Quines expectatives té de la cimera?
No és la gent de les planes ben regades i fèrtils sinó la gent que viu i treballa les terres muntanyoses i àrides les que estan patint la degradació ambiental. I penso que has de lligar protecció ambiental i desenvolupament perquè si no podem protegir el medi, tampoc podrem assegurar el desenvolupament. Johannesburg serà important no només per lligar aquests dos conceptes, sinó també perquè serà la primera vegada que els grans líders mundials es troben després de l'11 de setembre. De Johannesburg n'hem de sortir amb algun acord tangible, sinó serà un cop molt important a la moral de tots plegats.
L'energia eòlica és abundant, inexhaurible, neta i barata. En alguns llocs l'energia eòlica ja resulta més barata que produir electricitat amb petroli o gas, la qual cosa fa que sigui la font d'energia que presenta un índex de creixement anual més gran. Sense anar més lluny, Navarra, que va començar de zero fa sis anys, ara obté el 22% de la seva electricitat del vent. A més, els ingressos de l'energia eòlica poden reforçar les economies locals; per exemple, un aerogenerador avançat, que ocupa una superfície d'una desena part d'hectàrea, pot proporcionar uns ingressos significatius a un agricultor o un ramader, sense que les turbines impedeixin l'ús agrícola o ramader de la terra. Els agricultors estan aprenent que dues collites 'cultius i energia' són millors que una.
- En què consisteix l'economia basada en l'hidrogen que vostè propugna?
Quan obtinguem electricitat barata a partir del vent, podrem fer-la servir per electrolitzar l'aigua i obtenir-ne hidrogen. L'hidrogen, el més simple dels combustibles, que no conté gens de carboni, és el combustible escollit per al nou motor amb piles de combustible d'alt rendiment en el qual ja estan treballant tots els fabricants d'automòbils. Així obtindrem, per exemple, vehicles que no emetran cap tipus de gas contaminant ni faran soroll. D'altra banda, l'excedent de l'energia eòlica es pot emmagatzemar com a hidrogen i ser utilitzat en piles de combustible o turbines de gas per generar electricitat i anivellar el subministrament quan els vents són variables. Aquesta revolució energètica està per caure. Per accelerar la transició cal que el mercat incorpori els costos ambientals als preus. Això vol dir, per exemple, eliminar moltes de les subvencions que apuntalen la indústria del carbó i d'altres combustibles fòssils. També vol dir introduir un impost sobre el carboni, o altres mecanismes fiscals semblants, que garanteixin que els preus dels combustibles fòssils reflecteixen els danys que causen a la salut de les persones i a l'entorn.
- De segur que serà positiu disposar de vehicles no contaminants i no sorollosos. Però aquests vehicles contindran més de 1.000 quilos de materials i ocuparan molta superfície de sòl. Serà aquesta realitat sostenible?
No; també cal canviar les ciutats. Hem de repensar les ciutats per a les persones i donar prioritat a la mobilitat urbana en sistemes de bicicleta i vies de tren. L'automòbil tindrà un paper molt petit en les ciutats del futur.
- En el seu llibre, es descriu la Xina com un mal exemple. Però, qui som nosaltres per negar a la Xina el seu dret a esdevenir un país ric i desenvolupat com el nostre?
Nosaltres no volem negar a la Xina el dret a desenvolupar-se. Però sí que li hem de demostrar que no és tècnicament possible que els seus més de mil milions d'habitants es desenvolupin seguint el model que ha seguit fins ara l'economia occidental. D'altra banda, nosaltres hem de demostrar que tenim la voluntat de canviar cap a una nova economia per a la Terra, a través d'acords globals internacionals i de solucions concretes locals. En definitiva, no es tracta que nosaltres no vulguem el desenvolupament de la Xina segons els paràmetres actuals, sinó que tenim el convenciment que el nostre model actual no funciona.
- Les seves propostes estan molt bé, però algunes 'com ara la pila d'hidrogen' tenen una base tecnològica molt sofisticada. No pot aquest fet agreujar encara més la dependència tecnològica dels països en desenvolupament amb relació als països més desenvolupats?
No, ben al contrari. El vent i el sol són energies distribuïdes per tota la Terra, i l'energia eòlica una tecnologia assequible. Les fonts energètiques locals, com ara el vent, donaran als països en desenvolupament una independència energètica que no tenen ara. La nova economia energètica dependrà molt més de fonts d'energies petites i descentralitzades en lloc de fer-ho d'alguns sistemes grans i centralitzats. Això afavorirà sens dubte els països en desenvolupament.
- La construcció d'una economia per a la Terra no necessita, també, una autoritat mundial que governi el conjunt de la Terra?
No necessàriament. L'única cosa pitjor que la burocràcia nacional és la burocràcia internacional. Molts dels canvis que proposem han d'esdevenir a escala local, sense que sigui necessària l'actuació d'una autoritat mundial.
- Si l'economia i l'ecologia tenen la mateixa arrel etimològica, com és que l'una està tan apartada de l'altra?
Jo també em faig aquesta pregunta. Però el cert és que ara tenim una oportunitat per tornar a ajuntar-les a través d'una nova ciència ecològica de l'economia. Els economistes n'estan començant a reconèixer la importància a l'hora de formular, per exemple, polítiques econòmiques.
- El creixement és una mena de paraula màgica que fa funcionar el nostre sistema. N'hi ha una altra que també el pugui fer funcionar?
Jo no vull un plantejament en el qual la qüestió sigui creixement o no creixement, sinó quin tipus de creixement i on. Per entendre'ns, necessitem fer créixer la producció de cèl·lules solars, però no necessitem incrementar la producció de carbó o d'automòbils per les raons que ja sabem.
- Sentim parlar cada dia de la nova economia, però aquest concepte sembla tenir més relació amb els nous negocis al voltant de l'electrònica que no pas amb la sostenibilitat...
Sí, en efecte, aquest terme és usat per descriure l'economia de la informació i d'Internet i això s'ha imposat, però jo penso que la veritable nova economia és l'ecoeconomia.
- Vostè és una persona optimista respecte al futur. Doni'ns bones raons per ser-ne.
Precisament, arran del que dèiem ara, gràcies a la societat de la informació tenim capacitat per distribuir els nostres coneixements d'una manera insospitada fa només 10 o 20 anys. A més, amb Internet hem guanyat una institució democràtica a l'abast de tothom.
[ Les següents preguntes estan extretes d'una entrevista publicada el passat 16 d'agost pel Daily Yomiuri On-line i obra de Makiko Tatebayashi.]
- Quin serà el paper dels EUA a Johannesburg?
En primer lloc, penso que si els Estats Units no juguen un rol actiu serà molt difícil impulsar una eco-economia. L'opinió pública acabarà convencent la Casa Blanca que cal fer alguna cosa. Les enquestes diuen que el 70 per cent de gent pensa que cal impulsar algun tipus de política per controlar el sobre escalfament de la terra. No crec que la Casa Blanca pugui continuar tant fora de sintonia com fins ara. A més de donar ajuda als països en desenvolupament, els Estats Units haurien de donar exemple amb una política més sensible a l'eco-economia.
- Quines expectatives té de la cimera?
No és la gent de les planes ben regades i fèrtils sinó la gent que viu i treballa les terres muntanyoses i àrides les que estan patint la degradació ambiental. I penso que has de lligar protecció ambiental i desenvolupament perquè si no podem protegir el medi, tampoc podrem assegurar el desenvolupament. Johannesburg serà important no només per lligar aquests dos conceptes, sinó també perquè serà la primera vegada que els grans líders mundials es troben després de l'11 de setembre. De Johannesburg n'hem de sortir amb algun acord tangible, sinó serà un cop molt important a la moral de tots plegats.
