El litoral mediterrani pateix estrès

- Tenim un litoral massa sensible?
La gran sort que tenim és que precisament en algunes zones és poc sensible, perquè tota la zona rocosa, com la Costa Brava, no n'és en absolut.

- Doncs veient com queda la costa després d'un temporal ningú no ho diria...
Perquè al costat d'aquests trams hi ha parcel·les on la sensibilitat és molt més alta per l'ocupació que hem fet de la costa, perquè ens hem acostat tant a la vora que així que el mar es mou una mica tot s'altera massa. És el cas de la franja marítima de València o del delta de l'Ebre, per exemple.

- Una franja costanera malalta d'estrès?
Sí, clarament, una costa que pateix estrès.

- És un diagnòstic contundent...
És que no serem capaços de mantenir el litoral amb els usos que ara té si no fem servir el cap. Caldrà gastar diners per guarir el litoral o bé pensar a reordenar-lo per tornar a tenir condicions més naturals en algunes zones.

- Però en els darrers anys hi ha hagut el plantejament de donar un ús social a la costa. Vostè demana un canvi de mentalitat?
Demano una reflexió, com a societat. A vegades els passejos marítims són incompatibles amb el litoral.

- Vostè plantejaria, doncs, eliminar-ne alguns?
O traslladar-los a un altre lloc. Encara tenim capacitat de reacció. Bé fem retrocedir els passejos que, de fet, és com eliminar-los del seus emplaçaments actuals, amb la despesa molt gran que això suposaria per als municipis costaners. Bé, si és que hem de defensar les posicions actuals trobem-hi solucions, també amb obres, però aquestes fetes amb la finalitat d'evitar els efectes nocius. Es tracta de recuperar dinàmiques costaneres més naturals amb les quals s'evitarien, de ben segur, molts perjudicis.

- Hem construït pensant que podríem preveure tots els efectes?
En tot allò relacionat amb la climatologia és difícil predir que un fenomen no passarà mai més. No es pot garantir mai. Però, en canvi, sí que es poden reduir molts riscos al màxim.

- Quina mena de riscos?
Doncs tots els possibles. Per exemple, el Mediterrani podria tenir un petit sisme submarí aigües endins, perquè és zona sísmica. Cal pensar en totes les condicions que podrien donar-se recordant situacions que ja han passat, com és el cas d'aquests darrers temporals.

- Vol dir que l'últim temporal del mes de novembre no ha estat tan excepcional?
En absolut. Nosaltres, a la Universitat Politècnica de Catalunya, recollim dades de la costa catalana per encàrrec de la Generalitat i hem vist que aquesta tempesta no va ser tan extraordinària. Es van registrar onades d'entre 9 i 10 metres.

- Però d'onades com aquestes, no se'n veuen cada dia, almenys al nostre litoral...
Efectivament. Però el 97 ja vam recollir onades de 9'60 metres, és a dir pràcticament iguals, i les tempestes de l'any 94, o les del 90 i el 91 també van donar dades molt semblants.

- En canvi, sembla que els danys sí que han estat molt més grans...
Sí, i en part ho expliquem perquè també hem comprovat que aquesta vegada hi ha hagut més pujada del nivell del mar, de gairebé 2 metres, i una pressió atmosfèrica molt baixa. Si afegim un fort vent de llevant a aquests ingredients, el resultat és que el mar va envair molta més superfície de costa. És a dir que els danys han estat extraordinaris per la coincidència de la pujada del mar amb la tempesta. Una combinació que ja es va produir l'any 90 quan, igual que ara, es va trencar la barra del Trabucador del delta de l'Ebre.

- Quin tractament hi proposaria?
La solució òptima seria que no ens haguéssim acostat tant amb obres i infraestructures al litoral, com de fet ja demana explícitament la Llei de costes. Però en els casos en què no es pot fer marxa enrere, la solució més sensata, com ja he dit, és omplir el litoral amb una combinació de sorra i obra protectora. Amb una bona franja de sorra, que en molts casos ja no tenim, danys desmesurats com els d'un temporal no passarien.

- Alguna cosa similar a reproduir les condicions del litoral natural que ha modificat l'obra humana?
Doncs sí... Hem posat pedres al litoral i, en casos com els d'aquests temporals, veiem que cal més sorra. Ara cal començar a estudiar quines són les zones de més risc per dotar-les d'una bona franja de sorra.

- Tan simple com recuperar un element propi...
Sí. A Holanda, per exemple, on la costa és molt més vulnerable, la major part del litoral està protegida per platges de dunes. És una decisió de tota la societat que ha de plantejar-se si s'ho pot permetre.

- En quin sentit?
Doncs, com explicava, a Holanda, en els anys vuitanta, es va aprovar una llei en què es renunciava als usos d'un 1% del litoral per tal de preservar-lo. Això té un cost i allà es va assumir.

- Un cost social i també econòmic...
Sí, però aquí tothom parla que és molt car, però en realitat no disposem de cap càlcul. Sabem el que costa fer un hospital, però, en canvi, encara no hem calculat, ni econòmicament ni socialment tampoc, el que significa protegir el litoral.

- Hi ha solucions més o menys ràpides o encara veurem més episodis de vulnerabilitat costanera?
Un diagnòstic i una actuació ràpida trigarien uns 10 anys. Per això és molt important que es comenci a actuar ja. Hi ha una pràctica unanimitat en el món científic que cal retornar la sorra al litoral.

- Però vostè em parlava d'una solució combinada també amb algun tipus d'obra...
Sí, jo en primer lloc posaria espigons submergits perquè són una bona solució per al litoral català, estèticament no fan lleig i permeten controlar més bé els efectes. El problema és que si no es col·loquen bé poden tenir un efecte de barrera parcial i generar corrents contraris que a la llarga provocarien més erosió a la costa. Probablement és la solució més difícil, però la més bona al meu parer.

- Quin punt de la costa podria servir d'exemple?
A Catalunya, d'espigons submergits, n'hi ha molts pocs, prop de l'Ametlla de Mar n'hi ha un, però s'han fet sobretot en platges de fora com la de Las Canteras, a Gran Canària. A Altafulla o Cubelles hi ha barreres de pedra, que de fet són espigons semisubmergits i que s'han fet així per facilitar-ne la construcció. I d'espigons emergits, hi ha tots els de les platges de Barcelona, que són perfectament visibles.

- Algú ha calculat en quina superfície de la costa mediterrània caldrien solucions com aquestes que planteja?
No, no es coneix el percentatge de costa que hauria d'arranjar-se d'aquesta manera. Només actuem a les zones més problemàtiques, com per exemple la zona sud de Cambrils. Diversos grups han calculat quines coses s'haurien de fer en algunes àrees, però ningú no ha fet encara una avaluació global. I seria bo tenir aquests càlculs per conèixer el moviment de les onades i saber quina proporció del litoral necessita una cura.

- O sigui que tenim el litoral que ens mereixem....
Sí, clarament, tenim el litoral que ens mereixem. Jo sempre poso d'exemple que hi ha trossos de platja, per exemple a la Costa del Sol, on a determinades hores no es pot ni prendre el sol perquè els edificis fan ombra... és clar que quan es van fer ningú no se'n va plantejar les conseqüències. No cal culpar decisions passades, però ara ens adonem que això és una bogeria.